Els dubtes que envolten el camí de Sánchez per arribar a ser investit abans de 54 dies
El candidat socialista ha anunciat una ronda de contactes amb Díaz, Feijóo i els portaveus parlamentaris dels partits, però encara evita concretar les seves línies vermelles
La decisió del rei d'encarregar a Pedro Sánchez que intenti la investidura només ha aclarit una petita part de les incògnites que envolten un procés que té de termini fins al 27 de novembre per evitar la repetició de les eleccions.
Es donava per fet que Felip VI designaria Sánchez com a candidat després de la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo, però encara s'han d'aclarir altres interrogants com ara la data del debat o si l'actual president del govern espanyol serà capaç d'aconseguir els vots necessaris, que per part dels socialistes negocien María Jesús Montero, Félix Bolaños i Santos Cerdán.
Quan serà, el debat?
El cap de l'executiu en funcions haurà de comparèixer davant del Congrés per sol·licitar el seu suport, però Francina Armengol no ha fixat la data per fer-ho.
Es tracta d'una opció arriscada, i el mateix entorn de Pedro Sánchez admet el risc que alguns partits ho aprofitin per portar les negociacions al límit, però el president del govern espanyol ha preferit no lligar-se de mans, fer els primers contactes i demanar-li a la presidenta del Congrés que marqui la data més endavant.
El candidat socialista assegura que vol que el debat sigui com més aviat millor, però ara mateix ningú s'atreveix a fixar-ne el moment precís, encara que tot apunta que aquest període es pot dilatar fins al novembre.
Què passa amb Sumar?
Sánchez ha confirmat que protagonitzarà en primera persona els contactes amb els portaveus de tots els grups parlamentaris del Congrés per convence'ls que han d'avalar la seva candidatura.
Començarà aquest mateix dimecres amb la seva vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, a qui ha volgut cuidar i donar un tracte especial, perquè espera reeditar-hi el govern progressista.
D'aquesta manera, intenta apagar els dubtes que va sembrar la mateixa líder de Sumar aquest dilluns afirmant que l'acord encara estava molt lluny, un comentari que els socialistes accepten com a part del joc però sense cap temor que els problemes de la investidura puguin arribar per aquest costat.
Díaz parla d'avanços clars en drets socials i laborals, mentre que al PSOE volen recuperar el Ministeri d'Igualtat, ara en mans de Podem.
I amb l'independentisme?
Sánchez, que no se citarà amb Vox, espera reunir-se també amb Feijóo si el president de l'oposició no ho rebutja. Pel que fa a la resta de grups, ha recalcat que es reunirà amb els portaveus al Congrés, i ha descartat així una foto conjunta d'ell amb Carles Puigdemont.
Ni Esquerra ni Junts tenen encara data per veure's amb Sánchez, però preveuen que sigui la setmana que ve.
Justament, la negociació amb Junts és la que sembla més difícil dins d'un procés de diàleg que el candidat ha assumit que serà complex.
I és que l'expresident català ha marcat el camí a seguir per la seva formació política, però també és el màxim dirigent del Consell de la República, que aquest dimarts ha convocat una consulta --a instància d'alguns membres les bases-- per decidir si promouen el bloqueig de la investidura de Sánchez.
Al centre de la negociació amb els independentistes catalans hi haurà l'amnistia, però no el referèndum d'autodeterminació. Les últimes hores, el líder socialista ha estat contundent en rebutjar una consulta, però ha continuat obrint encara més la porta a l'amnistia.
Cap a l'amnistia?
En tot aquest procés Pedro Sánchez no ha pronunciat mai aquesta paraula, amnistia, però aquest dimarts ha apel·lat a quatre conceptes claus que aplanen el camí cap a aquesta mesura: política, generositat, compromís i lideratge.
Fins i tot ha donat per fet que el Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar sobre això i validarà l'acord a què espera arribar amb les formacions independentistes i amb altres partits.
És a dir, parla en genèric sobre aquest pacte, però tot indica la seva disposició a una amnistia davant la qual el PSOE s'afanya a iniciar una tasca pedagògica i que pot portar de la mà la investidura.
ERC i Junts creuen que Sánchez segueix construint la pista d'aterratge per a una llei d'amnistia i reconeixen que no els sorprèn que insisteixi a descartar un referèndum.
Des d'Esquerra, creuen que el referèndum ha de tenir encaix en el compromís de mantenir una taula de negociació com l'acordada fa quatre anys on es pugui parlar de tot, i avisen que seran bel·ligerants en tot allò referent al finançament i al traspàs de Rodalies, un tema que saben que preocupa cada dia a molts catalans.
Des de Junts, creuen que condicions com la d'una mediació es convertiran en imprescindibles si el PSOE no compleix una de les condicions que va posar el president Puigdemont: que s'aprovés la llei d'amnistia abans de la investidura. I això, reconeixen, costa de creure si no es registra un text la setmana que ve, setmana que Sánchez ha dit que serà encara per a la ronda de contactes.
I el català?
Una altra de les qüestions que hi ha en debat en tot aquest procés postelectoral és l'oficialitat del català a les institucions. La van plantejar Junts i ERC i ja s'aplica al Congrés, però encara no s'ha aprovat a la Unió Europea.
La qüestió arribarà al Consell General de la UE el 24 d'octubre. Totes dues formacions són optimistes, creuen que Espanya ha fet els deures i cap estat ho bloquejarà.
La consellera Serret ha reunit aquest dimarts els delegats a l'Exterior de la Generalitat. Diu que treballen en coordinació amb el Ministeri d'Exteriors amb l'objectiu d'acabar de convèncer alguns països i que són moderadament optimistes.
Quan obrirà la veda el PSOE?
Els socialistes insisteixen que la màxima d'aquestes setmanes ha de ser discreció en les negociacions i transparència amb els acords. Per ara, Sánchez ha evitat concretar cap aspecte de les converses, i s'espera a fer-ho quan la negociació estigui avançada o s'hagi tancat el pacte.
Un acord que no li val que sigui només per a la investidura, sinó que desitja que sigui per a quatre anys, per aconseguir una estabilitat que començarà lligant el suport a la investidura amb el compromís d'aprovar-li els pressupostos del 2024.
D'aquí a 54 dies com a màxim se sabrà si ho ha aconseguit.