Els educadors socials diuen prou: de la vocació a la renúncia per la manca de seguretat

Professionals del sector denuncien la precarietat laboral i la falta de protecció, després de l'assassinat d'una educadora social a Badajoz

Abraham OrriolsActualitzat

S'ha dedicat tota la vida a l'educació social, però fa un any va dir prou cansat de les condicions laborals insostenibles. Ara és taxista. És el cas de Lluís Vila: "Sap greu, és un dol. La professió d'educació social per mi és fantàstica i aporta a la societat i a un mateix. Però les condicions en què s'ha d'exercir t'acompanyen a haver-ho d'abandonar."

Ha treballat en aquest sector, que és la seva passió i considera essencial per a la societat, durant més de vint-i-cinc anys. Fins i tot, es va implicar en el Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya i ha estat involucrat en nombrosos projectes per fer avançar la professió. En aquesta nova etapa reconeix que se sent "menys realitzat", però ha fet el pas perquè "és menys precari i no és una feina amb tant estrès".

La Carme també ha decidit deixar-ho. Es va graduar l'any passat i treballava en la protecció a la infància, però després de patir agressions verbals i físiques a la feina va prendre la decisió de posar-hi final.

"Que estigui farta d'aquesta feina amb només un any és el més alarmant de tot."

"És una professió que gaudeixo molt, però no pot ser que posi la meva vida en perilli per anar a treballar", argumenta la Carme.

Explica que la seva experiència no és un cas aïllat, que cada vegada són més els companys que pleguen pels mateixos motius. N'han parlat nombroses vegades: "Ens diem 'avui m'han insultat o avui m'han intentat llençar una cosa pel cap...' i ho tenim completament normalitzat, com si fos una cosa quotidiana del nostre dia a dia, però no ho hauria de ser." A més, critica que per part de les institucions i administracions "no hi ha seguiment ni suport."

 

El sector fa anys que denuncia precarietat i manca de protecció

La precarietat laboral i la manca de protecció són denúncies històriques del sector dels educadors socials. La gota que ha fet vessar el got ha estat l'assassinat d'una educadora social de 35 anys la setmana passada a Badajoz mentre treballava en un pis tutelat de menors. Uns fets que han fet sortir els professionals de tot l'Estat al carrer.

Des de la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, Marta Fité, membre de la Junta del Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya, demana solucions urgents: "Cal contractar de manera no precària els educadors i educadores que treballen en aquest sector. Això vol dir més aportació econòmica, però no només. Vol dir que potser si aquesta educadora no hagués estat sola allà, si n'hi hagués hagut dues, s'hauria pogut resoldre."

A la concentració, que va tenir lloc dimecres i va aplegar unes tres-centes persones, es van poder sentir clams com "Prou precarietat, ni una morta més" o "Que surtin al balcó", en referència al govern de la Generalitat.

Un cartell en la mobilització d'educadors socials a Barcelona (3Cat)

 

"Vull tornar a casa després de la feina"

Les demandes de millora en les condicions laborals són clares. El Pol, un educador social, alerta dels perills d'un treball sense garanties: "Sense unes condicions de feina dignes, tenim el perill de no tornar a casa després de treballar. O de no tornar amb unes condicions òptimes."

David Vázquez, també educador, destaca: "Amb la vocació només no funcionen les coses. Els projectes no poden ser de low-cost."

Per la seva part, Paula Giménez assegura: "Creiem que hem arribat a un punt molt extrem en què s'evidencia que està fallant tot el sistema."

El Gerard explica que ha decidit sumar-se a la mobilització amb l'objectiu d'"estar més tranquils a les nostres feines, poder atendre els usuaris i usuàries amb qualitat, amb tranquil·litat i amb seguretat, sobretot."

Segons el Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya, un de cada tres professionals ha patit assetjament o violència al seu lloc de treball. Asseguren que millorar les condicions en què treballen, per exemple amb més personal i ràtios més baixes, també significa una atenció de més qualitat per aquestes persones vulnerables.


Què hi diu el departament?

El Departament de Drets Socials i Inclusió ha explicat que té previst convocar els col·legis professionals per analitzar la situació.

Asseguren que treballen amb sindicats i patronal per arribar a un acord per un increment salarial i una millora de les condicions laborals del sector social. Fins ara, segons el departament, s'ha acordat augmentar un 5% de les tarifes per a aquest 2025.

ARXIVAT A:
Educació Drets laborals
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut