Els efectes de 7 dies sense mòbil en els joves: ansietat, inseguretat i cert alliberament

Heu fet mai la prova d'estar una setmana sencera sense mòbil? Un grup d'adolescents i joves sí, i els resultats de l'experiment no són gaire positius. O no tant per a ells com per als seus pares.

Set dies seguits sense mòbil

Un grup de 97 voluntaris d'entre 15 i 24 anys han participat en un estudi liderat per la Universitat de Màlaga, i pioner a Europa, sobre com utilitzen els joves les xarxes socials per informar-se.

L'estudi, que va començar el 2020 i encara està en marxa, ha monitoritzat aquest centenar de joves durant 3 setmanes, entre maig i juliol, per veure quin ús feien dels mòbils i com s'organitzaven, durant 7 dies seguits, sense aquest aparell.

La primera setmana els investigadors van recollir dades sobre l'ús habitual que en feien, del mòbil, i van concloure que l'usaven, de mitjana, 5 hores al dia, i la majoria del temps (el 80%) el dedicaven a consultar xarxes socials com WhatsApp --la que més--, Instagram o TikTok --aquest últim, com a únic canal informatiu per als més joves.

La segona setmana, la més dura per als participants en aquest experiment, els van deixar sense els mòbils durant 7 dies seguits i els van demanar que recollissin en un diari les seves impressions. "Incomoditat", "ansietat", "inseguretat" o "dependència" són algunes de les sensacions que van experimentar i descriure. Alguns, també, un cert "alliberament".

"Necessitava tenir el mòbil a prop. Tenia ansietat si estava lluny", explica un dels participants. "Veure tothom amb el mòbil al transport públic em creava la necessitat de fer-lo servir", declara un altre participant. Algú, fins i tot, va dir que no tenir-lo és pitjor que no fumar si ets fumador:

"He tingut més ansietat que quan intento deixar de fumar"

Per alguns, però, l'abstinència del mòbil també ha tingut efectes positius: s'han sentit alliberats, han discutit menys amb la família, hi han conviscut molt més i fins i tot han acabat abans els deures.

"M'he llegit un llibre sencer", diu un voluntari, "Feia sis anys que no me'n llegia cap per plaer".

"He vist una sèrie amb els meus pares sense cap distracció i ho he gaudit", diu un altre, que no és l'únic que ha recuperat la vida en família.

"Després de sopar me'n vaig a l'habitació a veure TikTok i en no tenir mòbil he fet més vida en família."

I pel que fa als estudis, hi ha a qui li ha anat bé desconnectar i a qui no tant: "Estar sense mòbil m'ha ajudat molt: he fet tota la feina en menys temps", escriu un voluntari. "No tenir mòbil m'ha perjudicat molt, sobretot en els treballs en grup. M'angoixava no poder-me comunicar amb els meus companys", reconeix un altre.

La majoria dels participants admeten que no podrien viure sense mòbil, però també han vist que han de racionar el temps que hi passen i que, si n'haguessin de prescindir, l'experiència d'aquesta setmana els seria molt útil per fer-ho.

El retorn a la "normalitat"

La tercera setmana se'ls va tornar el mòbil i es va mirar si el feien servir més o menys que abans. Cinc hores després de recuperar l'aparell, ja en tornaven a fer el mateix ús que abans de l'experiment, tot i que eren més conscients de com en depenien, el temps que hi perdien i l'aïllament que els provocava. També del temps que els prenia el mòbil i de com els aïlla i com afecta les relacions familiars.

I el consum informatiu?

L'estudi s'acabarà a finals de l'any que ve i encara no ha arribat a cap conclusió sobre el consum informatiu dels joves, la credibilitat que donen a les xarxes socials i el risc d'una mala dieta informativa en aquest grup d'edat, objectiu final de l'experiment.

El que sí ha detectat, de moment, és que accedeixen a la informació que els arriba al mòbil via xarxes socials, missatgeria o notificacions dels mitjans de comunicació, però que aquesta informació no la busquen ells. No compren diaris ni van a buscar les notícies que els interessen, sinó que esperen que els arribin i, per tant, trien menys.

"Estar sense mòbil i haver d'anar a les webs o diaris digitals m'ha obligat a buscar, a llegir, i m'he sentit més informada", reconeix una participant.

En aquest projecte, liderat pels professors Pedro Farias i Bernando Gómez, de la Universitat de Màlaga, també hi han participat la Complutense de Madrid, la Universitat Miguel Hernández d'Elx i altres centres internacionals, com la Universitat de Viena o la de Beira Interior, a Portugal.

L'estudi es completarà amb enquestes a més de 3.000 joves de tot l'estat i grups de discussió en escoles, instituts i universitats.