Els ensenyaments artístics s'equipararan a graus universitaris i FP en una nova llei

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei d'ensenyaments artístics superiors, per equiparar aquests estudis als universitaris.

El text dona més autonomia als centres i permet que s'adscriguin a una universitat per poder crear els campus de les arts, on s'agrupin diferents ensenyaments i nivells.

Es vol alinear els estudis de disseny, art dramàtic, música, dansa, audiovisual, arts plàstiques o restauració de béns culturals als estàndards europeus.

Fins ara, aquests àmbits s'havien quedat en terra de ningú: ni eren de règim general, ni de FP, ni universitaris. Ara es pretén que els ensenyaments superiors s'acostin al model de les titulacions universitàries (amb titulacions equivalents), i que les titulacions professionals s'apropin al model de la FP.

Per fer-ho, s'ha optat per una "llei de mínims" que serveixi de marc general per a uns estudis amb interessos heterogenis i moltes vegades contraposats, que després es regularan amb reglaments específics.

En total, a l'Estat, el sector dels ensenyaments artístics agrupa tot just 14.000 docents i 140.000 alumnes.

Què canvia, la llei?

- Els ensenyaments. Manté els tres nivells reglats actuals (elementals, professionals i superiors), però preveu la creació de noves especialitats, per exemple, els estudis audiovisuals.

- Les titulacions. Es tracta de garantir-ne l'homologació i la incorporació plena a l'Espai Europeu de l'Educació Superior (les superiors, amb els seus graus i màsters) i al Catàleg Nacional d'Estàndards de Competències Professionals (les professionals).

- Els drets dels estudiants. Milloren les vies de participació, d'accés als ensenyaments i també s'equiparen les beques i ajuts a l'estudi establert per l'Estat, incloent-hi la compensació dels preus públics per serveis acadèmics.

- L'autonomia dels centres. Guanyaran autonomia pedagògica i organitzativa --fins ara se n'equipara el funcionament al dels instituts de secundària-- i establiran altres tipus de relació amb la universitat i altres instàncies. Podran crear noves figures d'associació entre elles, com la dels campus de les arts.

- El reconeixement del professorat. Es creen quatre nous cossos docents: professors i catedràtics d'ensenyaments artístics superiors i professors i catedràtics d'ensenyaments artístics professionals. Es manté l'actual de mestres de taller, necessaris a tots els nivells.

La llei preveu que les administracions educatives afavoriran l'activitat i la dedicació investigadora del professorat dels centres públics i la seva contribució a la recerca en la creació artística per mitjà dels incentius econòmics i professionals, i regulant les llicències necessàries per fer-ho.

L'adscripció del professorat actual contempla una fase transitòria perquè ningú no perdi drets ni atribucions docents.

D'altra banda, hi ha la possibilitat de comptar amb altres figures docents, no fixes. També s'obre la porta a compaginar l'activitat docent amb la creativa, la performativa o la investigadora.

- Acreditacions professionals del món artístic i cultural. S'obre la possibilitat de reconeixement i acreditació de competències professionals parcials, seguint el model de la FP.
 

Campus de les arts

Segons l'articulat de la llei, les administracions educatives afavoriran la creació de campus de les arts o altres estructures d'agrupació de centres, entre centres públics que imparteixin ensenyaments artístics superiors.

Així mateix, les administracions poden crear entitats autònomes dotades de personalitat jurídica pròpia que agrupin els centres que imparteixin aquests ensenyaments superiors a la seva comunitat. Els centres d'ensenyaments artístics superiors, tant públics com privats, es poden adscriure a una universitat.

També es podrà promoure la col·laboració entre els centres d'ensenyaments artístics superiors i les universitats pel que fa a activitats acadèmiques, d'innovació i investigació, a oferta d'extensió científica i cultural i als serveis que ofereixin.

En el marc d'aquests acords es podran contemplar, entre altres aspectes, el reconeixement mutu de crèdits ECTS, la col·laboració puntual dels equips docents respectius i, si escau, l'ús ocasional de les instal·lacions respectives.

També es preveuen els convenis per a la impartició de programes de doctorat propis dels ensenyaments artístics.