Els ensenyaments artístics s'equiparen a graus i FP: què canviarà i quins recels hi ha

El Congrés dels Diputats ha aprovat la nova llei que equipara els ensenyaments artístics superiors als graus universitaris, per una banda, i els ensenyaments artístics professionals a la Formació Professional, per l'altra.

El text ha estat aprovat per una majoria de 175 vots a favor, 32 en contra i 139 abstencions. Ara comença la tramitació al Senat i, en un termini màxim de dos mesos, si no s'hi introdueixen esmenes que facin que la llei torni al Congrés, n'ha de culminar l'aprovació definitiva i l'entrada en vigor.

Feia més de trenta anys que es demanava la regulació d'aquests estudis, que arriba, però, amb polèmica per les discrepàncies expressades des del sector universitari justament per l'equiparació de títols.

Fins ara, els àmbits artístics s'havien quedat en terra de ningú: ni eren de règim general, ni universitaris, ni d'FP. Amb la nova llei, s'alineen els estudis de disseny, art dramàtic, música, dansa, audiovisual, arts plàstiques o restauració de béns culturals als estàndards europeus.

Així, els alumnes podran accedir a beques en les mateixes condicions que els estudiants universitaris i tindran les mateixes garanties que en qualsevol país de la Unió Europea perquè la titulació tindrà el mateix reconeixement i homologació.

El text, a la vegada, afavoreix que el professorat pugui fer investigació, dona més autonomia als centres i permet que s'adscriguin a una universitat per poder crear els campus de les arts, on s'agrupin diferents ensenyaments i nivells.

A Catalunya, la nova llei no canvia substancialment la realitat dels centres artístics perquè els estudis superiors ja estan validats en l'Espai Europeu Educatiu. Ara, la norma el que fa és consolidar-los. Arreu de l'Estat, el sector dels ensenyaments artístics agrupa 14.000 docents i 140.000 alumnes.

Què regula la nova llei

Homologacions de títols: els ensenyaments artístics superiors s'homologuen a l'Espai Europeu d'Educació Superior i se'ls equipara als universitaris. Els ensenyaments artístics professionals s'incorporen al Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, és a dir, al nou sistema de Formació Professional.

Reconeixement total a Europa: els estudiants tindran més facilitat per fer part dels estudis en un altre país europeu o treballar fora de l'Estat.

Beques i cotització: s'introdueix la modalitat dual i els estudiants podran fer pràctiques en empreses o institucions, cotitzant a la Seguretat Social com passa amb els alumnes d'FP. Els estudiants d'estudis superiors podran rebre una beca en les mateixes condicions que els universitaris. També tindran accés a la compensació de taxes en la matrícula.

Activitat d'investigació del professorat: la llei preveu que les administracions educatives afavoriran l'activitat i la dedicació investigadora del professorat dels centres públics i la seva contribució a la recerca en la creació artística per mitjà dels incentius econòmics i professionals, i regulant les llicències necessàries per fer-ho.

Noves figures docents: es creen quatre nous cossos docents. Els professors i catedràtics d'ensenyaments artístics superiors, per una banda, i els professors i catedràtics d'ensenyaments artístics professionals, per l'altra. Es manté l'actual de mestres de taller, necessaris a tots els nivells.

Creació de noves disciplines: es mantenen els tres nivells reglats actuals (elementals, professionals i superiors), però es preveu la creació de noves especialitats, com, per exemple, els estudis audiovisuals.

Les discrepàncies amb el sector universitari

L'equiparació amb els estudis universitaris és el punt que ha generat més discussions durant la tramitació de nova llei, i des de les universitats s'han aixecat veus que s'oposen a la llei perquè creuen que dos sistemes diferents passen a tenir una mateixa titulació, provocant un greuge comparatiu.

"Si en aquest país tinguéssim dos nivells de graduat, o dos nivells de doctorat, per exemple, uns doctors professionals i uns doctors en recerca, ja tindríem un nivell molt diferent i podríem orientar clarament un alumne cap a una banda o cap a l'altra", diu Maria Dolors Tapias, exdegana de la Facultat de Belles Arts de la UB. "Ara no tenim aquesta diferenciació i, aleshores, en aquests moments tothom passarà a tenir un mateix títol."

Tapias defensa que el sistema no té prou capacitat per absorbir els graduats que surtin de la totalitat dels centres i que moltes escoles no estan prou preparades. "No dic que no hi hagi centres que compleixin amb el nivell i les exigències, i que podrien estar adscrits a les universitats, però no tots els 74 centres de tot l'Estat estan preparats per a aquesta equiparació."

No ho veuen així des de l'ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya. La seva directora, Núria Sempere, recorda que en el seu cas, des del 1990, la titulació ja està equiparada a tots els efectes.

"La nova llei emancipa aquests ensenyaments dels secundaris i ofereix una organització més apropiada a la seva realitat", diu Sempere. "Com a aspectes positius, s'incorpora la recerca per al professorat, i l'alumnat finalment tindrà els mateixos drets que l'universitari, se'ls tracta com a adults i no com a estudiants de secundària."

Per Ricard Roura, director de l'Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), "no hi ha cap canvi, el professorat compleix tots els requisits, estem validats per l'AQU com qualsevol grau universitari i, per tant, estem complint amb tot el que toca".

Sempere apunta que la llei es queda curta en algunes qüestions. "Per exemple, els centres continuaran sense tenir capacitat per proposar estudis."

I pel que fa a les proves d'accés als estudis superiors, es tindran en compte les notes dels estudis reglats que els aspirants hagin pogut fer abans, cosa que perjudica, segons la directora de l'ESMUC, aquells estudiants que no hagin tingut accés prèviament a estudis reglats. "Van en desavantatge i impacta també en la capacitat dels centres de triar els millors aspirants."

Campus de les arts

Una altra de les novetats de la llei és que les administracions educatives afavoriran la creació de campus de les arts o altres estructures d'agrupació de centres, entre centres públics que imparteixin ensenyaments artístics superiors.

Així mateix, les administracions poden crear entitats autònomes dotades de personalitat jurídica pròpia que agrupin els centres que imparteixin aquests ensenyaments superiors a la seva comunitat. Els centres d'ensenyaments artístics superiors, tant públics com privats, es poden adscriure a una universitat.

També es podrà promoure la col·laboració entre els centres d'ensenyaments artístics superiors i les universitats pel que fa a activitats acadèmiques, d'innovació i investigació, a l'oferta d'extensió científica i cultural i als serveis que ofereixin.

En el marc d'aquests acords es podran contemplar, entre altres aspectes, el reconeixement mutu de crèdits ECTS, la col·laboració puntual dels equips docents respectius i, si escau, l'ús ocasional de les instal·lacions respectives.

També es preveuen els convenis per a la impartició de programes de doctorat propis dels ensenyaments artístics.