Els escenaris que s'obren després del 23J: Junts podria ser decisiu per a la investidura
Els resultats de les eleccions generals d'aquest diumenge han col·locat Junts en un inesperat paper decisiu de cara una possible investidura.
El PP ha guanyat les eleccions amb 136 diputats, però queda lluny de la majoria absoluta. Ni tan sols un hipotètic pacte amb Vox permetria a Alberto Núñez Feijóo assolir els 176 diputats: populars i extrema dreta en sumen 169.
A l'esquerra, arribar a la majoria absoluta tampoc és una qüestió senzilla. El PSOE i Sumar obtenen 153 diputats, a 23 de la majoria absoluta. Els socis habituals del govern de coalició en la legislatura passada --ERC (7), Bildu (6) i PNB (5)-- obtenen 18 diputats. A Sánchez encara li faltarien cinc vots per arribar als 176.
El BNG i Coalició Canària han aconseguit un diputat cadascun, de manera que totes les mirades van dirigides cap a Junts.
Acord amb independentistes, inclòs Junts
Si el PSOE aconsegueix que Junts voti a favor de la investidura de Pedro Sánchez, a més dels socis de la legislatura, el candidat socialista podria ser investit en primera volta. Amb el suport dels sobiranistes catalans i bascos, el govern de PSOE i Sumar arribaria de sobres als 176 diputats.
Durant la campanya, la candidata de Junts, Míriam Nogueras, ha apostat en diverses ocasions per no investir Sánchez i bloquejar el Congrés espanyol. Aquest diumenge a la nit, insistia en aquest missatge, tot i que afegia el matís "a canvi de res":
"Nosaltres no farem president Pedro Sánchez a canvi de res."
La candidata de Junts va reivindicar que la formació ha "mantingut la posició", tot i que no ha estat fàcil. "No em tremolarà el pols en continuar mantenint la posició", afegia. Nogueras va defensar que la prioritat de la formació "és Catalunya, no és la governabilitat de l'Estat".
Per la seva banda, el líder de la formació, Jordi Turull, ha assegurat que no veu "ara mateix" una investidura de Pedro Sánchez "per enlloc" tenint en compte el que ha dit el líder del PSOE sobre l'independentista. L'endemà de les eleccions, Turull ha fixat dos temes fonamentals si el PSOE vol negociar: autodeterminació i amnistia.
De tota manera, no seria una situació inèdita: quan Sánchez va arribar a La Moncloa, el juny del 2018, el vot del PDeCAT va ser decisiu perquè la moció de censura prosperés. Quan la part puigdemontista es va escindir del PDeCAT, el grup al Congrés va quedar dividit entre quatre diputats del PDeCAT i quatre de Junts.
Investidura amb majoria simple en segona volta
Si Sánchez no pot ser investit en primera volta, encara tindria una altra opció. En una segona volta, el candidat socialista necessitaria només més vots a favor que en contra. De fet, fa quatre anys Sánchez ja va ser investit en segona volta amb l'abstenció d'Esquerra i EH Bildu.
En aquest cas, però, Junts també hi jugaria un paper central perquè s'hauria d'abstenir. El partit independentista hauria de fer un viratge respecte al que ha dit durant la campanya. "Que algú del PSOE m'expliqui per què els vots dels catalans han d'investir un president que els cinc anys que ha estat governant no ha complert amb Catalunya", va dir la candidata de Junts en l'entrevista a "Els matins".
Aquest dilluns al matí, Turull es manifestava en la mateixa línia i descartava una abstenció de Junts.
Tot i això, si Junts finalment s'abstingués, caldria que la resta de formacions sobiranistes votessin a favor de Sánchez. Una segona abstenció faria que el candidat socialista obtingués més vots en contra que a favor i no pogués ser investit ni tan sols en segona volta.
En un tuit en què assegura que Junts "no deu res a ningú més que als seus votants", Carles Puigdemont ha deixat entreveure aquest diumenge a la nit que a Sánchez li costarà aconseguir el suport de Junts i ha fet referència a diverses ocasions en què han rebutjat pactar amb els socialistes:
"No vam votar la investidura de Pedro Sánchez, ni els seus pressupostos, ni les seves reformes trampa; per això no vam ser a la farsa de la taula de diàleg ni vam pactar els indults; per això vam sortir del govern de la Generalitat; per això el PSC va pactar amb el PP per treure'ns l'alcaldia de Barcelona i per això no hem pactat les diputacions amb el PSC."
Repetició d'eleccions
En cas que Sánchez no aconseguís prou suport per ser investit ni en primera ni en segona volta, Espanya es podria veure abocada a una repetició electoral.
El calendari cap a una repetició electoral comença a partir de la primera investidura fallida. Si el candidat no obté la majoria absoluta del Congrés, al cap de dos dies hi ha una altra votació en què només necessita majoria simple.
Si dos mesos després de la primera votació d'investidura cap candidat obté els vots necessaris per ser investit, el rei signa el decret de dissolució de les Corts i es convoquen noves eleccions. Aquests comicis se celebrarien 47 dies després que es convoquessin. En ser una repetició electoral, la campanya electoral duraria només una setmana.
En els darrers anys, hi ha hagut dues repeticions electorals: després de les eleccions del desembre del 2015 cap candidat va aconseguir prou suports i hi va haver unes noves eleccions el juny del 2016.
L'any 2019, la situació es va repetir: Pedro Sánchez no va assolir la investidura després dels comicis de l'abril i hi va haver una altra convocatòria electoral el novembre del mateix any.
Feijóo investit amb l'abstenció del PSOE?
Durant els dos mesos que van de la investidura fallida a una repetició electoral, és habitual que hi hagi pressions per evitar anar a noves eleccions. En aquest sentit, no és forassenyat pensar que als socialistes se'ls convidaria a facilitar una investidura d'Alberto Núñez Feijóo.
Aquesta situació ja es va viure el 2016 i va acabar amb la dimissió forçada de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE, després de setmanes fent bandera de l'eslògan "no és no" davant una investidura de Mariano Rajoy. Finalment, sense Sánchez ja en el lideratge, el PSOE es va abstenir i Rajoy va ser investit president, tot i que el PSC va mantenir el vot en contra.