Els espanyols es troben entre els ciutadans menys feliços del món, segons un estudi d'Ipsos
Els espanyols, juntament amb els italians, es troben entre els ciutadans del món menys feliços, segons recull una enquesta feta per Ipsos i recollida pel setmanari 'The Economist', de la qual es desprèn la conclusió que la riquesa no és garantia de felicitat.
RedaccióActualitzat
L'enquesta, feta a 19.000 persones adultes en 24 països, apunta que, malgrat el pessimisme econòmic, el món és més feliç que abans que comencés la crisi financera. En concret, el 77% dels participants es descriuen a si mateixos com "feliços", tres punts percentuals per sobre de la dada de 2007, i, entre ells, el 22% com a "molt feliços".
No obstant això, l'estudi recull àmplies diferències entre països, que porten a la conclusió que els ciutadans més feliços tendeixen a estar en les economies pobres o d'ingressos mitjans, mentre que els més tristos es troben en els països abans considerats com a rics, especialment a Itàlia i Espanya, on només el 13% i el 11% dels ciutadans asseguren ser "molt feliços", respectivament.
Per això, 'The Economist' destaca que aquest estudi desafia les nocions habituals sobre els estats d'ànim de la humanitat, que identifiquen riquesa amb felicitat. "L'estudi d'Ipsos mostra que els nivells més alts de felicitat reconeguda no es donen en els països rics, com un espera, sinó en els d'ingressos baixos i mitjans , especialment Indonèsia, Índia i Mèxic", va afegir.
En les economies avançades, la felicitat va des d'aquelles economies que estan per sobre de la mitjana, com són els casos d'Austràlia i Estats Units, on el 28% dels enquestats es defineix com "molt feliços", fins als que estan molt per sota de la mitjana, com Itàlia i Espanya.
Així mateix, l'estudi, que no inclou Grècia en la mostra, apunta que les majoria dels europeus són més pessimistes que la mitjana mundial. "Per tant, els nivells d'ingressos són, en tot cas, inversament proporcionals a la felicitat. La percepció de la felicitat depèn molt més que del benestar material", assenyala 'The Economist'.
En aquesta línia, el setmanal recalca que cal tenir en compte que el nivell de felicitat i els seus termes signifiquen coses diferents en funció de la persona, però afegeix que els mercats emergents amb major creixement no comparteixen el pessimisme dels països industrialitzats.
Així, assenyala que els ciutadans que es defineixen com a "molt feliços" van augmentar 16 punts percentuals a Turquia, deu punts a Mèxic i cinc punts a l'Índia. A més, apunta que el pessimisme és "desigual" fins i tot dins dels mateixos països avançats, ja que, per exemple, el nombre de persones "molt felices" al Japó va augmentar sis punts, tot i el tsunami i la crisi nuclear.
No obstant això, l'enquesta d'Ipsos també subratlla que el creixement enmig de la misèria global tampoc ho explica tot, atès que les majors caigudes en l'índex de felicitat s'han produït en grans mercats emergents, com Indonèsia, Brasil i Rússia.
IPSOS és un institut independent d'investigació de mercats.
No obstant això, l'estudi recull àmplies diferències entre països, que porten a la conclusió que els ciutadans més feliços tendeixen a estar en les economies pobres o d'ingressos mitjans, mentre que els més tristos es troben en els països abans considerats com a rics, especialment a Itàlia i Espanya, on només el 13% i el 11% dels ciutadans asseguren ser "molt feliços", respectivament.
Per això, 'The Economist' destaca que aquest estudi desafia les nocions habituals sobre els estats d'ànim de la humanitat, que identifiquen riquesa amb felicitat. "L'estudi d'Ipsos mostra que els nivells més alts de felicitat reconeguda no es donen en els països rics, com un espera, sinó en els d'ingressos baixos i mitjans , especialment Indonèsia, Índia i Mèxic", va afegir.
En les economies avançades, la felicitat va des d'aquelles economies que estan per sobre de la mitjana, com són els casos d'Austràlia i Estats Units, on el 28% dels enquestats es defineix com "molt feliços", fins als que estan molt per sota de la mitjana, com Itàlia i Espanya.
Així mateix, l'estudi, que no inclou Grècia en la mostra, apunta que les majoria dels europeus són més pessimistes que la mitjana mundial. "Per tant, els nivells d'ingressos són, en tot cas, inversament proporcionals a la felicitat. La percepció de la felicitat depèn molt més que del benestar material", assenyala 'The Economist'.
En aquesta línia, el setmanal recalca que cal tenir en compte que el nivell de felicitat i els seus termes signifiquen coses diferents en funció de la persona, però afegeix que els mercats emergents amb major creixement no comparteixen el pessimisme dels països industrialitzats.
Així, assenyala que els ciutadans que es defineixen com a "molt feliços" van augmentar 16 punts percentuals a Turquia, deu punts a Mèxic i cinc punts a l'Índia. A més, apunta que el pessimisme és "desigual" fins i tot dins dels mateixos països avançats, ja que, per exemple, el nombre de persones "molt felices" al Japó va augmentar sis punts, tot i el tsunami i la crisi nuclear.
No obstant això, l'enquesta d'Ipsos també subratlla que el creixement enmig de la misèria global tampoc ho explica tot, atès que les majors caigudes en l'índex de felicitat s'han produït en grans mercats emergents, com Indonèsia, Brasil i Rússia.
IPSOS és un institut independent d'investigació de mercats.
