Els Estats Units avisen els seus aliats dels perills de la pròxima filtració de Wikileaks
Preocupa la pròxima filtració de Wikileaks. Els Estats Units han posat en alerta els seus aliats perquè consideren que la nova tongada de papers classificats del lloc web pot comprometre molts governs. Wikileaks ja va anunciar que la nova filtració superarà amb diferència l'última sobre la guerra de l'Iraq. Washington ha posat en alerta els governs del Regne Unit, Noruega, Turquia i Israel, entre d'altres, perquè la nova acció de Wikileaks també els pot esquitxar.
Wikileaks amenaça de nou els secrets més ben guardats dels governs. Des que la pàgina web va anunciar una nova publicació de documents classificats, la maquinària diplomàtica dels Estats Units s'ha posat en marxa. Washington ja ha posat en alerta els seus aliats del que podria ser una filtració que deixaria en mala posició molts governs.
El fundador de Wikileaks, Julian Assange, va anunciar que la quarta filtració seria la més gran fins ara i que multiplicaria per set els documents publicats sobre l'Iraq. En aquella ocasió van ser 400.000, cosa que implica que ara la web podria degotar fins a 2,8 milions de papers.
Se'n sap la xifra, però no el què ni el quan. Wikileaks no ha explicat quan farà públics els documents ni tampoc què contenen. Aquest fet ha donat peu a moltes especulacions. La premsa internacional ja parla d'una hipotètica col·laboració de Turquia amb Al-Qaeda o que els Estats Units haurien ajudat separatistes kurds a lluitar contra els turcs. També es diu que poden sortir a la llum comentaris poc elegants de diplomàtics nord-americans sobre els seus col·legues russos.
Wikileaks ja ha filtrat 77.000 documents sobre l'actuació de les forces internacionals a l'Afganistan i 400.00 més sobre l'actuació de tropes dels Estats Units a l'Iraq que detallaven fins i tot tortures i la mort de 70.000 civils durant la guerra.
El fundador de Wikileaks, Julian Assange, va anunciar que la quarta filtració seria la més gran fins ara i que multiplicaria per set els documents publicats sobre l'Iraq. En aquella ocasió van ser 400.000, cosa que implica que ara la web podria degotar fins a 2,8 milions de papers.
Se'n sap la xifra, però no el què ni el quan. Wikileaks no ha explicat quan farà públics els documents ni tampoc què contenen. Aquest fet ha donat peu a moltes especulacions. La premsa internacional ja parla d'una hipotètica col·laboració de Turquia amb Al-Qaeda o que els Estats Units haurien ajudat separatistes kurds a lluitar contra els turcs. També es diu que poden sortir a la llum comentaris poc elegants de diplomàtics nord-americans sobre els seus col·legues russos.
Wikileaks ja ha filtrat 77.000 documents sobre l'actuació de les forces internacionals a l'Afganistan i 400.00 més sobre l'actuació de tropes dels Estats Units a l'Iraq que detallaven fins i tot tortures i la mort de 70.000 civils durant la guerra.
