Els Estats Units bombardegen les milícies houthis al Iemen per segon dia consecutiu

Nou atac amb míssils aquest dissabte a la matinada de les forces dels Estats Units contra objectius houthis al Iemen. 

Segons informacions de l'administració nord-americana, s'ha volgut destruir un radar utilitzat per les milícies de la regió amb l'objectiu de minvar la capacitat dels houthis per atacar els vaixells comercials que naveguen pel mar Roig.

Washington i Londres asseguren que no volen una escalada, però que cal respondre als constants atacs dels últims mesos, que han afectat el comerç marítim internacional.

Per la seva banda, l'Iran ha condemnat l'ofensiva i Rússia demana una reunió urgent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. 

I és que, en el context de la guerra entre Israel i Hamas, les últimes setmanes han augmentat els atacs houthis dirigits al trànsit marítim.

Com a resposta, els Estats Units i el Regne Unit van començar a bombardejar la nit de dijous a divendres les posicions de les milícies houthis, que controlen grans àrees del Iemen, inclosa la capital, Sanà, i que tenen el suport de l'Iran.

Moviments que reactiven els temors d'un desbordament regional de la guerra a Gaza. 

Manifestacions contra els atacs occidentals

L'atac sobre les principals ciutats del Iemen ha causat 5 morts i hauria danyat diverses instal·lacions militars.

El principal aliat dels houthis, l'Iran, ha denunciat una violació de la sobirania del Iemen per part dels aliats dels Estats Units.

Aquest divendres a la nit, desenes de milers de persones s'han manifestat també a Teheran per condemnar Occident i donar suport als houthis. També hi ha hagut manifestacions a Sanà, la capital del Iemen.

La milícia assegura que no cessaran els atacs mentre Israel continuï atacant Gaza.

Biden i Sunak defensen els bombardejos

Nord-americans i britànics han explicat l'atac al Iemen en un comunicat conjunt que signen vuit països més: Austràlia, Bahrain, el Canadà, els Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, Nova Zelanda i Corea del Sud.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat que mantindran els atacs si els houthis continuen comprometent el trànsit marítim pel mar Roig. 

"Hem reunit un grup de nacions i decidirem si continuem actuant. Si (els houthis) es comporten com ho fan, nosaltres respondrem."

El primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, també ha defensat l'acció bèl·lica a la zona: "En les darreres setmanes, els aliats hem fet declaracions de condemna, demanant als houthis que desisteixin. Aquesta setmana hem vist una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que condemna el que està passant i reconeix el dret dels estats a l'autodefensa. Nosaltres hem actuat en legítima defensa."

L'ONU alerta del "catastròfic" impacte en l'economia mundial

Mentrestant, les Nacions Unides ja han expressat la seva preocupació per l'escalada de tensió al mar Roig i han demanat als houthis que cessin "immediatament" els atacs.

Així s'expressava el portaveu, Stéphane Dujarric: "Estem extremadament preocupats pels riscos, pels importants riscos d'aquesta escalada i per l'impacte que pugui tenir en tota la regió. La interrupció del trànsit en aquesta via navegable, l'oceà Índic, el mar Roig, Suez... pot tenir un impacte catastròfic en la situació econòmica mundial."

Volvo i Tesla aturen la producció pels problemes de transport marítim

I és que les conseqüències dels atacs dels houthis iemenites al mar Roig es comencen a notar en la indústria europea.

A l'anunciat tancament dues setmanes de l'automobilística Tesla per falta de subministraments des d'Àsia, s'hi ha afegit el fabricant Volvo, que també es veurà obligat a aturar la producció tres dies de la seva factoria belga perquè els vaixells que transporten caixes de canvis s'han hagut de desviar.

I altres grans companyies avisen d'una possible escassetat de productes, com l'empresa de mobles Ikea i la d'electrodomèstics Electrolux.
O la marca de roba Abercrombie and Fitch, que adverteix els proveïdors que, temporalment, potser utilitzarà el transport aeri, tot i ser més car.

El canal de Suez, la via marítima més ràpida

Alteracions arran de la inestabilitat al canal de Suez, la ruta més ràpida entre Europa i Àsia, continent des d'on ens arriben un 15% dels béns.
Aquest cordó umbilical entre els principals ports asiàtics i els europeus fa 18.000 quilòmetres i, de mitjana, suposa uns 25 dies de navegació.

L'alternativa per Sud-àfrica esquiva riscos, però és més llarga: 25.000 quilòmetres i 34 dies. Desviament que haurien pres ja uns 2.000 vaixells.

Els atacs houthis espanten cada cop més també els petroliers. Sobretot després que l'associació que en concentra el 70% els aconsella que s'allunyin de l'estret i avisa que l'amenaça pot durar dies. D'aquí que el preu del petroli s'hagi encarit un 4%, per sobre dels 80 dòlars per barril per primer cop aquest any.