Els Estats Units i els talibans firmen a Doha l'acord que tanca la guerra de l'Afganistan

Els Estats Units i el moviment integrista dels talibans han signat a Doha, Qatar, aquest dissabte, un acord de pau que posa fi a la guerra iniciada el 2001, després del doble atac de l'onze de setembre a Wasghington i Nova York.

Aquest acord històric estipula la retirada de les tropes nord-americanes i de l'OTAN de l'Afganistan en un termini de 14 mesos. Els talibans, a canvi, cessen totes les hostilitats i es comprometen a no acollir ni a donar suport a moviments integristes armats d'arreu del món, com van fer amb Bin Laden i Al-Qaeda.

Amb una sola firma, els talibans han deixat de ser "terroristes", exemple de com de volàtil i arbitrari és aquest adjectiu.

Oficialment, es tracta d'un acord de pau. A la pràctica, ha estat una mena de capitulació, de rendició a dues bandes. Els talibans i els Estats Units accepten que ningú tenia capacitat de guanyar aquesta guerra.

Washington, finalment, ha acceptat la realitat de la seva derrota. En 18 anys de guerra, han mort 2.400 del seus soldats i el país ha gastat, o malgastat, dos mil milions de dòlars, és a dir, 1.000 vegades el Producte Interior Brut de l'Afganistan.

És la dinàmica del Pentàgon del darrer mig segle: molta despesa, cap recompensa. Va perdre la guerra del Vietnam, la de l'Iraq, i ara la més llarga de totes: la d'Afganistan.

Ara comença una nova fase: la milícia integrista i el govern han de negociar la incorporació dels talibans a la vida política. Molts temen que els milicians exigeixin un retrocés en els drets humans, especialment en els de les dones.

Els talibans se senten guanyadors i amb la força suficient per influir en el futur del país. És normal, doncs, que molts afganesos se sentin traïts, que se sentin venuts als integristes, sobretot les dones.

Aquesta guerra, se suposava, també era a favor seu, era a favor dels drets humans, de la igualtat i de la llibertat d'expressió. Temen que el grup armat torni a Kabul per venjar-se, per venjar-se d'una ciutat que odien, que ha estat capaç de resistir tots aquests anys la seva pressió.

Les kabuleses temen que els integristes tornin a imposar les seves formes ultraconservadores davant la passivitat d'un govern central feble i inepte.

L'Afganistan està esgotat després de 40 anys de guerres civils, ocupada alternativament per la Unió Soviètica i pels Estats Units, castigada per l'integrisme i pel capitalisme corrupte a parts iguals. Els seus habitants comencen ara una nova fase de resistència per reconstruir la nació sense els dictats exteriors.

Als Estats Units, li queda una evidència escrita en els llibres d'història. Aquí van perdre els perses, els britànics i els soviètics.

De totes maneres, Mark Esper, secretari de defensa dels Estats Units, ha advertit des de Kabul que el seu país "no dubtarà a anul·lar l'acord de pau" si els talibans incompleixen.

Per la seva banda, la Unió europea ha instat a què les negociacions entre afganesos per una pau duradora comencin "sense cap demora" una vegada ja s'ha firmat l'acord de pau.