10 claus de les eleccions més polaritzades: els Estats Units tria entre Trump o Biden
Prop de 100 milions de nord-americans ja han votat anticipadament, cosa que fa preveure una participació històrica
Amb els col·legis electorals als Estats Units ja oberts, el país nord-americà vota a qui vol per dirigir-lo els pròxims quatre anys. Els cent milions d'americans que ja han votat anticipadament, preveuen una participació històrica. Aquestes són les 10 claus per entendre el desenllaç electoral als Estats Units.
1. Sense guanyador la nit electoral?
Els primers estats clau a publicar resultats seran Florida, Carolina del Nord i Arizona. Si aquestes tres places cauen en mans de Joe Biden, el suspens s'acabarà ràpid i la nit pot estar decidida. Però si això no passa, la cosa es complicarà durant dies.
Segons els experts, si el resultat és concloent, serà a favor de Biden, probablement. Si no és clar, el resultat podria arribar el dijous o divendres. El web especialitzat FiveTirthyEight detalla quina quantitat de butlletes es podran comptabilitzar la nit de dimarts a dimecres a cada un dels 50 estats.
La campanya de Trump ja prepara el terreny per iniciar una batalla legal en cas de derrota. Aquest dilluns ja ha acusat els demòcrates de voler allargar il·legalment els terminis del vot per correu.
En la crònica següent, el corresponsal de TV3 als Estats Units explica que la teoria de Trump és que els vots per correu que es comptin més enllà de demà a la nit no haurien de ser vàlids perquè poden ser manipulats.
El president ha anunciat que quan s'acabi la jornada electoral, posarà a treballar els seus advocats per detectar possibles irregularitats en estats governats pels demòcrates, com Pennsilvània o Nevada. Un desafiament de resultats que només podria prosperar davant d'un resultat molt ajustat.
2. Vot per correu rècord
El retard en la publicació de resultats s'explica també per l'allau sense precedents de vot anticipat i per correu que s'ha registrat en aquestes eleccions. Prop de 100 milions de nord-americans ja hi han participat.
La meitat ho han fet per correu, i aquests seran els sufragis que més es tardaran a comptar.
#earlyvote noon update 11/2
Michael McDonald (@ElectProject) November 2, 2020
At least 96 million people have voted in the 2020 general election 🥳https://t.co/s8K2xFDeSA pic.twitter.com/ACtGipScAY
3. Qui té més vots s'endú tot l'estat
El sistema electoral estatunidenc es basa en un cos de 538 compromissaris que s'elegeixen als estats en funció de la població, conegut com a col·legi electoral. El candidat guanyador a cada estat, encara que només sigui per un sol vot, s'emporta tots els seus compromissaris amb l'objectiu d'arribar al nombre destitjat que el porti a la Casa Blanca: 270 vots electorals.
Hi ha estats que ja estan decidits pel gran marge que mostren les enquestes, com Califòrnia per als demòcrates o Tennessee per als republicans. Però per arribar als 270, necessiten guanyar en estats frontissa, aquells que acostumen a canviar de color.
Com Florida, l'estat clau per excel·lència i on Trump compta amb l'exili cubà i veneçolà que dona suport al seu discurs contra el "comunista" de Biden.
Michigan, Wisconsin, Carolina del Nord, Arizona, Geòrgia, Iowa i especialment Pennsilvània són altres "swing states" que són clau per decantar la balança.
Un dels camins perquè Biden consolidés la victòria seria el que apunta l'expert Brian Klaas:
Biden's most straightforward path to victory is:
Brian Klaas (@brianklaas) November 2, 2020
Michigan + Wisconsin + Just one of the following states:
Pennsylvania
North Carolina
Florida
Arizona
Georgia
Ohio
Texas
Lots of paths. Go vote. And make calls to get out the vote.
4. Enquestes a favor
Les enquestes continuen augurant una victòria demòcrata, però en estats com Pennsilvània, la diferència és de 7 punts, un percentatge que cau dins del marge d'error. Hillary liderava les enquestes fa quatre anys i va acabar perdent.
Monika L. McDermott, professora de la Universitat de Fordham, ha explicat a Catalunya Ràdio les diferències respecte a fa quatre anys:
"La gran diferència en aquestes eleccions és que Biden va al davant entre grups demogràfics que van ser claus en la victòria de Trump del 2016, com són la gent gran i les dones blanques dels suburbis. Això canvia l'escenari i fa que aquest cop el que apunten les enquestes sigui més sòlid que el 2016."
Hi ha 3 elements clau que determinaran el resultat dels demòcrates: Biden cau millor que Hillary Clinton; la participació serà més alta que el 2016 i això ha de beneficiar els demòcrates; i el vot de les minories, les més castigades per la Covid.
No obstant, la campanya de Biden té por que no hagin fet prou per mobilitzar els llatins o els afroamericans.
I un altre impacte per calibrar és l'efecte de Kamala Harris, la candidata demòcrata a la vicepresidència, entre els joves. Aconseguirà Harris compensar la baixa popularitat de Biden, a punt de fer 78 anys, entre els joves?
5. Què passa si els candidats no accepten els resultats
Si els resultats en alguns dels estats clau són molt ajustats, hi haurà litigis com el que va dividir el país després de les eleccions de l'any 2000 que es van disputar George W. Bush i Al Gore a Florida.
Però el 20 de gener ha de jurar càrrec el futur president dels EUA. Així doncs, després dels comicis s'obrirà un període de 35 dies de recompte i reclamacions.
Del 8 al 14 de desembre, els estats designen els 538 membres del col·legi electoral que han de designar el president. El que està estipulat és que el candidat que ha guanyat en vots a cada estat s'emporti tots els delegats d'aquest estat, un aspecte que no està escrit a la constitució. Trump farà que canviï aquesta regla no escrita?
El Congrés seria l'encarregat de decidir entre els dos candidats en disputa. Però ara mateix, el Senat és republicà i la Càmera de Representants és demòcrata, cosa que no desfaria el bloqueig.
Si el bloqueig continua fins al 20 de gener del 2021, seria Nancy Pelosy, la presidenta de la Càmera de Representants i tercera autoritat del país qui assumiria el càrrec de presidenta.
6. La polarització al país, finestra a violència postelectoral
Més de la meitat dels nord-americans, el 56%, no creu que les eleccions es desenvolupin de manera equitativa i lliure, segons una enquesta de NBC News. La desconfiança en les institucions i els mitjans augmenta el potencial de violència als carrers.
"Si hi ha un llarg període d'incertesa sobre el que significa el vot, podria haver-hi violència ciutadana. Podríem tornar al nivell de violència que vam veure a finals dels anys 1960 als Estats Units, però no als nivells d'una guerra civil", explica a Efe l'experta en democràcia del centre d'estudis Carnegie Endowment for International Peace, Rachel Kleinfeld.
La polarització creixent fa que hi hagi menys indecisos que fa quatre anys, mentre les principals ciutats del país fortifiquen els aparadors i edificis per un possible esclat de violència pels resultats electorals.
7. El vot jove, mobilitzat arran de la campanya contra les armes
En aquestes eleccions, una desena part del nombre d'electors són membres de la generació Z, és a dir, tenen entre 18 i 23 anys.
El tiroteig en una escola de Parkland, a Florida, el 2018, va desencadenar una mobilització juvenil arreu del país sota el nom March For Our Lives per promoure un control de les armes al país.
El jove David Hogg, estudiant de Parkland, és una de les cares més visibles de la lluita perquè els joves es registressin per participar en aquestes eleccions.
Young people have the power to decide the outcome of this election if we vote.
David Hogg Vote 🗳 (@davidhogg111) November 1, 2020
pic.twitter.com/fVBQHJTeEi
8. Les minories poden canviar el mapa electoral
Hi ha alguns estats que semblaven un fortí per als republicans, però els canvis demogràfics i la mobilització de les minories fa que puguin perillar i mutar cap al color blau. Com Texas, Arizona i Geòrgia.
A Texas, per exemple, la població llatina pot fer capgirar un estat que des de 1977, amb Jimmy Carter, no guanya un candidat demòcrata. Els llatinoamericans són el 30% del cens electoral de Texas, segons el centre d'investigació Pew.
No obstant, Trump està 2,3 punts al davant a les enquestes en aquest estat.
9. Black Lives Matter, guspira de canvi
Si Donald Trump acaba perdent les eleccions, una de les raons principals haurà estat el conflicte racial. Perquè la violència policial no només ha enfortit el moviment Black Lives Matter. També ha provocat la reacció de molts ciutadans blancs, tal com s'explica en el vídeo següent:
10. Campanyes oposades en plena pandèmia
La campanya demòcrata ha estat disciplinada amb les mesures contra la Covid recomanades pels experts. La de Trump, tot el contrari. La gestió de la pandèmia ha estat un dels temes predominants de les setmanes prèvies a les eleccions, marcada també pel contagi de Covid del mateix president Trump. Biden apel·la als científics, Trump qüestiona el perill del virus.
En la recta final de la campanya s'han intensificat els atacs punyents de Trump a Biden: