Els Estats Units van qüestionar la credibilitat econòmica del govern espanyol, segons Wikileaks
Els dubtes sobre Espanya i la seva capacitat de sortir de la crisi no són d'ara. Noves filtracions de Wikileaks, que publica el diari "El País", revelen que els Estats Units desconfiaven de la capacitat de Zapatero per afrontar la crisi econòmica. Segons la filtració, l'executiu nord-americà va demanar als seus diplomàtics a Espanya informació sobre l'abast de la crisi i la credibilitat de l'executiu de Zapatero. No era un fet casual, ja que en un cable enviat el 2008 els serveis diplomàtics ja advertien que Zapatero "o volia minimitzar intencionadament la crisi o no s'havia adonat de com n'era, de greu".
Segons les noves filtracions de Wikileaks que publica el diari "El País", la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, en un telegrama confidencial l'octubre de 2009 va demanar dades sobre l'impacte de la crisi econòmica en la política espanyola i la credibilitat de Zapatero.
També hi surt el nom d'Elena Salgado. El govern nord-americà volia saber el grau d'influència de la vicepresidenta econòmica i com havia afectat la seva popularitat l'auster pressupost pel 2010. En els telegrames la descriuen com "una persona seriosa, molt treballadora, solvent i ambiciosa".
Abans del 2009, però, ja s'havien demanat informacions sobre els efectes de la crisi econòmica a Espanya i el "desencertat optimisme" del seu president. Tot això passava el 2008, quan l'executiu dels Estats Units deien de Zapatero "que o bé estava minimitzant expressament el problema econòmic o no n'entenia la seva gravetat i l'abast". L'informe revelava que "la credibilitat de Zapatero i del seu govern en matèria econòmica era baixa".
El juliol del 2008 el vicepresident Solbes admetia davant l'ambaixada dels Estats Units a Madrid que estaven a punt d'encarar una "tempesta perfecta" de circumstàncies econòmiques adverses.
Els Estats Units no estaven obsessionats per la gestió de la crisi econòmica a Espanya, però aquest control obeïa també a un objectiu polític: esbrinar fins a quin punt era important per a Espanya ser present a les reunions del G-20. Era també el moment de la presidència espanyola de la UE i el govern nord-americà volia saber els plans conjunts d'Espanya i França, ja que Sarkozy era el dirigent que més havia insistit que Espanya tingués un lloc dins el G-20.
També hi surt el nom d'Elena Salgado. El govern nord-americà volia saber el grau d'influència de la vicepresidenta econòmica i com havia afectat la seva popularitat l'auster pressupost pel 2010. En els telegrames la descriuen com "una persona seriosa, molt treballadora, solvent i ambiciosa".
Abans del 2009, però, ja s'havien demanat informacions sobre els efectes de la crisi econòmica a Espanya i el "desencertat optimisme" del seu president. Tot això passava el 2008, quan l'executiu dels Estats Units deien de Zapatero "que o bé estava minimitzant expressament el problema econòmic o no n'entenia la seva gravetat i l'abast". L'informe revelava que "la credibilitat de Zapatero i del seu govern en matèria econòmica era baixa".
El juliol del 2008 el vicepresident Solbes admetia davant l'ambaixada dels Estats Units a Madrid que estaven a punt d'encarar una "tempesta perfecta" de circumstàncies econòmiques adverses.
Els Estats Units no estaven obsessionats per la gestió de la crisi econòmica a Espanya, però aquest control obeïa també a un objectiu polític: esbrinar fins a quin punt era important per a Espanya ser present a les reunions del G-20. Era també el moment de la presidència espanyola de la UE i el govern nord-americà volia saber els plans conjunts d'Espanya i França, ja que Sarkozy era el dirigent que més havia insistit que Espanya tingués un lloc dins el G-20.
