Els Estats Units veten l'ingrés de Palestina a l'ONU com a membre de ple dret

Els Estats Units han vetat la incorporació de Palestina com a membre de ple dret de les Nacions Unides, de la qual ara és un estat observador. La decisió s'ha pres en la reunió del Consell de Seguretat d'aquest dijous, que ha tornat a debatre la qüestió quan ja fa més de mig any de la guerra a Gaza. 

La resolució l'havia presentada Algèria en nom del Grup Àrab de les Nacions Unides i ha aconseguit 12 vots favorables, davant dues abstencions, la del Regne Unit i Suïssa, i el vot contrari dels Estats Units. Perquè aquest tipus de resolucions tirin endavant cal que sumin els vots de 9 membres del Consell de Seguretat i que no s'hi oposi cap dels 5 membres permanents amb poder de veto.

L'any 2011 el Consell de Seguretat va considerar la petició palestina, però no va poder trobar unitat en l'enviament d'una recomanació a l'Assemblea General. El 2 d'abril, en plena ofensiva israeliana, Palestina havia sol·licitat al secretari general de l'ONU que es reconsiderés aquella sol·licitud per convertir-se en estat membre de l'organisme internacional.

Segons els EUA, "no compleix els requisits"

Els Estats Units ja havien avançat abans del debat que no hi donarien suport perquè creuen que Palestina no compleix els requisits. Sobretot pel poder que Hamas, considerada una organització terrorista per bona part de la comunitat internacional, manté a la Franja de Gaza.

El portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units, Vedant Padel, també havia amenaçat que una hipotètica admissió de Palestina hauria comportat la retirada del seu finançament a l'ONU, uns 18.000 milions de dòlars l'any passat.

Tan bon punt ha acabat la votació a l'ONU, la presidència palestina ha transmès que el veto "no és just, ni ètic, ni està justificat", i el ministre d'Exteriors d'Israel ha qualificat la proposta de "vergonyosa". L'ambaixador rus ha recordat que aquesta és la cinquena vegada que els Estats Units veten una resolució del Consell des de l'inici de les actuals hostilitats a Gaza. 

En aquest marc, els Estats Units també han negat les informacions sorgides des de Qatar sobre un possible pacte amb Israel per permetre'ls una ofensiva sobre Rafah, al sud de Gaza, a canvi d'una resposta moderada contra l'Iran.

"Què han aconseguit els àrabs?"

Després de la votació Robert Wood, ambaixador adjunt dels EUA a l'ONU, s'ha preguntat "que han aconseguit els àrabs", en referència a Algèria i a la mateixa Palestina:

"No veig com la votació d'avui fa avançar la qüestió cap als dos estats."

Preguntat pels periodistes, Wood ha dit que aquests dos països s'haurien de preguntar "si era necessari posar a Estats Units en aquesta posició", en referència al veto que ha fet servir el seu país.

Pel que fa als països que han votat a favor de Palestina, l'ambaixador adjunt no els ha criticat, i s'ha limitat a dir que "cada país vota segons els seus interessos nacionals".

40 resolucions vetades en suport a Israel

Els Estats Units han fet servir el dret de veto al Consell de Seguretat de l'ONU en 85 ocasions, i gairebé la meitat, 40, han estat per donar suport incondicional a Israel.

Això des del 1948, l'any en què aquest país va ser admès com a membre de l'ONU, i la majoria de les vegades ha estat per resolucions relacionades directament amb el conflicte amb Palestina.

Des de l'any 2000 els EUA han vetat 17 resolucions, i 15 han estat per aquest motiu, tres de les quals des dels atacs d'octubre de Hamas als pobles limítrofes amb Gaza.

Dels 5 països que tenen dret a veto, només Rússia (abans la Unió Soviètica) l'ha exercit més vegades que els EUA: 128, habitualment en resolucions relacionades amb Ucraïna, Síria o l'antiga Iugoslàvia.

Els altres països amb dret de veto i representació permanent al Consell de Seguretat, l'únic organisme de l'ONU amb capacitat per prendre decisions vinculants, són la Xina, França i el Regne Unit.

Espanya, decidida a reconèixer Palestina

Espanya ha estat un dels països que han defensat el reconeixement de Palestina com a estat i la seva incorporació com a membre de ple dret de les Nacions Unides, com una via de solució a l'històric conflicte amb Israel. 

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha dit que seria "bo per a la seguretat d'Israel", perquè els palestins "no poden estar condemnats a ser un poble de refugiats" i "tenen dret a un futur amb esperança, igual que el poble d'Israel té dret a un futur en pau i seguretat".

Espanya ha reiterat a l'ONU que està disposada a reconèixer a curt termini l'estat palestí, en l'àmbit bilateral, i sumar-se als 139 països del món que ja ho fan. 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit que està decidit a impulsar el reconeixement malgrat que no hi hagi una postura comuna en el si de la Unió Europea.

Ho ha confirmat després de la seva gira europea per aconseguir suports i que s'ha concretat amb reunions amb els primers ministres de Noruega, Irlanda, Portugal, Eslovènia, Malta i Luxemburg. 

Noruega ha confirmat a Sánchez que donarà suport al reconeixement i Irlanda hi està cada cop més a prop. De moment, Portugal ha admès que no vol arribar tan lluny i Eslovènia ha dit que vol esperar que hi hagi més consens.