El món, a l'espera que Trump concreti els nous aranzels

Ha arribat el 2 d'abril, la data que Donald Trump ha batejat com el dia de l'alliberament. I el món està a l'espera de saber l'abast concret dels aranzels que el president dels Estats Units fa setmanes que anuncia.

L'únic que és segur d'aquest 2 d'abril és que marcarà una nova fita en la guerra aranzelària que han emprès els Estats Units de Donald Trump. De fet, la Casa Blanca està tan decidida a subratllar la importància d'aquest moment, que fins i tot té nom propi: "El dia de l'alliberament".

El president nord-americà s'ha reunit les últimes hores amb el seu equip econòmic per enllestir l'anunci de nous gravàmens que té previst fer durant la jornada, la mateixa en què entraran en vigor els ja anunciats, però ajornats fins a aquest dimecres.

La posada en escena serà la de les grans ocasions: l'acte es farà al jardí de les Roses, i Trump estarà acompanyat per tots els membres del seu gabinet. L'hora també s'ha triat amb intenció: les quatre de la tarda als Estats Units, just quan la borsa haurà tancat, i per tant no podrà notar l'efecte de l'anunci.

Els detalls de les mesures encara s'han de veure, i tant les filtracions periodístiques com els mateixos comentaris del president van des d'un aranzel del 20% per a tots els països i tots els productes que arribin de fora, a un pla més quirúrgic, cas per cas. I en aquesta segona opció és on Trump faria el que més li agrada: utilitzar els aranzels per negociar.

Negociacions en marxa amb diversos països

L'experiència d'aquest turbulent inici de mandat fa que ningú s'atreveixi encara a donar res per definitiu. De fet, la Casa Blanca ha confirmat que aquestes últimes hores hi ha negociacions obertes amb diferents països que volen saber si hi ha marge per modificar o ajornar aranzels previstos.

El Canadà, per descomptat, però fins i tot Trump, havia insinuat que si la Xina s'avé a vendre TikTok a una companyia nord-americana, una operació que està pendent, potser es podrien afluixar els aranzels.

Els ajornaments i les rebaixes, doncs, encara podrien tornar a ocupar un lloc destacat dels titulars de cara a fora, mentre que el missatge del president de cara al país hauria de servir per tranquil·litzar els ciutadans nord-americans sobre com aquesta política els afectarà la butxaca.

Què farà Europa?

Si tot plegat va com està previst, la Unió Europea serà una de les principals perjudicades per les mesures, sobretot països com Alemanya, Irlanda i Itàlia.

La Comissió Europea --que és qui té les competències en comerç-- s'ha preparat per plantar-hi cara i diu que ho té tot a punt, encara que no concreta amb quines armes respondrà en aquesta guerra comercial. 

Ursula von der Leyen ha fet un discurs a l'Eurocambra pensat no tant a ensenyar les cartes, com a ensenyar les urpes. Per avisar que no es quedarà de braços plegats i que també ells, els nord-americans, en sortiran perjudicats.

La presidenta de la Comissió Europea diu que té un pla sòlid i que, si no li queda més remei perquè s'esvaeixen completament les possibilitats de negociar, recorrerà a totes les eines per lliurar una guerra comercial que, per ella, no té cap sentit:

"Europa no va començar aquesta confrontació. Creiem que és un error, però el meu missatge d'avui és que tenim tot el que ens cal per protegir la nostra gent i la nostra prosperitat. També estem preparats per adoptar contramesures fermes, si és necessari. Tots els instruments estan sobre la taula."

Von der Leyen ha volgut posar la por al cos als Estats Units advertint que Europa té el mercat comú més gran del món i que és forta per tornar-s'hi.

Tot i que no ha baixat al detall, se sap que entre les opcions de Brussel·les hi ha la de respondre amb la mateixa moneda: si tu em poses aranzels a l'acer, jo també.

Però, a més, podria optar per una mesura inèdita: la imposició de gravàmens a les tecnològiques pels serveis que presten a Europa, no només pels productes que hi ven.

No serà l'únic entrebanc que pateixi Trump. Les últimes hores la Xina també ha fet el pas d'enfrontar-se al president nord-americà frenant la venda dels ports del canal de Panamà a un hòlding dels Estats Units, just quan Trump ja estava a punt de "recuperar per als EUA" aquesta infraestructura crucial.