Els EUA neguen que el veredicte sobre la independència de Kosovo sigui aplicable a Catalunya
El vistiplau a la independència de Kosovo és un cas únic i irreproduïble. Aquesta és la postura oficial dels Estats Units sobre el veredicte del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, en què estima que la declaració d'independència de Kosovo no viola la legalitat internacional. El Departament d'Estat nord-americà assegura que la sentència del Tribunal no és aplicable a altres zones d'Europa amb aspiracions sobiranistes. Tot i això, la diplomàcia nord-americana insisteix a Espanya i als països que no han reconegut la independència de Kosovo que ho facin.
Els Estats Units consideren que el cas de Kosovo no és aplicable als Països Catalans ni al País Basc. El portaveu del Departament d'Estat nord-americà, Philip Crowley, ha negat que el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovo es pugui traslladar "a cap altra situació".
Aquesta postura oficial dels Estats Units neix d'una pregunta directa en roda de premsa a Crowley. Un periodista espanyol va preguntar sobre si la decisió podria donar ales a un moviment secessionista al País Basc o a Catalunya. Crowley va assegurar que el dictamen de la màxima instància judicial de les Nacions Unides respon a un cas únic i irreproduïble a Europa.
El Departament d'Estat fins i tot ha afirmat que els serveis jurídics del seu departament han redactat un informe que certificaria que la decisió del Tribunal no és aplicable a cap altre cas semblant. Catalunya, per tant, no podria agafar-se al cas de Kosovo per trobar empara a una possible independència.
Demanen que Espanya reconegui Kosovo
Crowley ha aprofitat la roda de premsa per fer una crida a tots aquells països que no han reconegut Kosovo que ho facin. Entre els més reticents a donar el vistiplau a la sobirania kosovar hi ha Espanya. El ministre d'Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, assegura que respecta l'"opinió" del Tribunal Internacional, però encara no ha donat el pas al reconeixement.
Crowley també ha instat Sèrbia i Kosovo que "deixin de banda les seves diferències i treballin junts de manera constructiva". Assegura que aquest és el camí per millorar les condicions de vida dels pobles i integrar-se plenament a Europa.
Sèrbia va perdre el control sobre Kosovo, un territori amb només un 10% de població ètnicament sèrbia, després de la intervenció armada de l'OTAN el 1999. Després de la guerra la província va estar administrada durant nou anys per l'ONU, fins que el 2008 els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França i altres països europeus van reconèixer-ne la independència i es va proclamar un estat sobirà.
Aquesta postura oficial dels Estats Units neix d'una pregunta directa en roda de premsa a Crowley. Un periodista espanyol va preguntar sobre si la decisió podria donar ales a un moviment secessionista al País Basc o a Catalunya. Crowley va assegurar que el dictamen de la màxima instància judicial de les Nacions Unides respon a un cas únic i irreproduïble a Europa.
El Departament d'Estat fins i tot ha afirmat que els serveis jurídics del seu departament han redactat un informe que certificaria que la decisió del Tribunal no és aplicable a cap altre cas semblant. Catalunya, per tant, no podria agafar-se al cas de Kosovo per trobar empara a una possible independència.
Demanen que Espanya reconegui Kosovo
Crowley ha aprofitat la roda de premsa per fer una crida a tots aquells països que no han reconegut Kosovo que ho facin. Entre els més reticents a donar el vistiplau a la sobirania kosovar hi ha Espanya. El ministre d'Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, assegura que respecta l'"opinió" del Tribunal Internacional, però encara no ha donat el pas al reconeixement.
Crowley també ha instat Sèrbia i Kosovo que "deixin de banda les seves diferències i treballin junts de manera constructiva". Assegura que aquest és el camí per millorar les condicions de vida dels pobles i integrar-se plenament a Europa.
Sèrbia va perdre el control sobre Kosovo, un territori amb només un 10% de població ètnicament sèrbia, després de la intervenció armada de l'OTAN el 1999. Després de la guerra la província va estar administrada durant nou anys per l'ONU, fins que el 2008 els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França i altres països europeus van reconèixer-ne la independència i es va proclamar un estat sobirà.
