Els excaps de la Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya, en 10 frases

Els responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya durant l'1 d'octubre del 2017 han coincidint a denunciar la "inacció" dels Mossos davant del referèndum. En la tretzena sessió del judici del procés, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo també han destacat la "virulència" que es van trobar als col·legis. 
 

SEBASTIÁN TRAPOTE

Les escoles, s'havien de precintar o no? 

En la seva declaració, Sebastián Trapote ha afirmat que la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre, que no obligava a precintar les escoles, no va substituir les instruccions de la Fiscalia, que sí que ho reclamava:

"En la interlocutòria no diu que cessin. Diu que cessa el fiscal, però que no queden sense efecte i sense valor les instruccions del fiscal. I el fiscal, en cada moment, es pot adreçar a la policia per encarregar-li comeses d'investigació, de pràctica de diligències o el que calgui."

"Alta virulència" als col·legis electorals

"Estava tot organitzat, les actes ho van recollir i es van remetre al TSJC. Hi havia... Tots els que hi havia sabien com havien de fer la resistència, feien crides a través de xarxes socials, feien cadenes humanes, ens bloquejaven el pas, ens agredien, ens empenyien. Mirant, per tots els mitjans, de dificultar, no solament l'entrada, sinó la sortida."

"Hi havia un centre al barri d'Horta, al carrer Campoamor. Aquest centre, evidentment, hi vam intentar entrar per intervenir el material, i vam haver de desistir perquè la virulència era tal que al final el vam haver de deixar perquè, si no, les conseqüències haguessin estat greus, tant per als policies que feien la intervenció com per als ciutadans que hi eren concentrats."

"Inacció" dels Mossos

"Fem el pla B perquè hi ha una inacció i nosaltres, a partir d'aquesta inacció i a partir del comunicat que se li dona al coordinador, al final vam actuar en substitució de la policia autonòmica."

Qui ordenava on actuar 

"El cap de l'equip del sector era el que decidia on s'actuava. Jo no ho deia, a on havia d'anar o no havia d'anar."

La Policia Nacional a la CUP el 20S

"El que fem és assegurar la seu. A la seu, no impedim el moviment del personal que està dins o que entra i surt, sinó que assegurem la seu per determinar que no hi hagi més material, que no ho treguin ni ho facin desaparèixer."

ÁNGEL GOZALO 
 

En la seva declaració, Ángel Gozalo ha considerat que els CDR van formar gent per poder oposar resistència als agents i ha revelat que les armes llargues que hi havia als cotxes aparcats davant la conselleria d'Economia eren per disparar bales de goma. 
 

La interlocutòria del TSJC

"Era com un complement a les instruccions del fiscal i la interlocutòria, sota el punt de vista de desenvolupament operatiu i tècnic i, lògicament, marcava, d'una banda, que allò prioritari era el compliment del mandat de l'autoritat judicial, com no pot ser d'altra manera, fent-ho compatible amb aconseguir la convivència ciutadana."

"Llenguatge prebèl·lic" a les escoles

Ángel Gozalo: "A més d'això, també per xarxes socials vam tenir notícia que els llavors anomenats Comitès de Defensa de la República convidaven, en la proximitat de la seva seu, la ciutadania perquè anessin a una mena de tallers en què rebrien algun tipus d'orientacions i tal."

Fidel Cadena: "Tallers de resistència?"

Ángel Gozalo: "Tallers de formació teoricopràctica per resistir o oposar-se al que ells deien que calia defensar, doncs, les urnes, la república o defensar el referèndum. Aquestes activitats per defensar, emprant un llenguatge, si se'm permet, prebèl·lic."

Les armes dels cotxes del 20S

"Hi havia armes llargues, amb munició susceptible per llançar projectils de goma. No és munició convencial, és d'antiavalots. Aquestes armes estaven en principi custodiades per l'equip de seguretat que donava protecció a la comitiva. Hi van estar, i això va ser objecte de la investigació, fins que va ser humanament possible i, quan ja no ho va ser, el cap de l'equip va ordenar que passessin a ser observants dels vehicles, però dins de les instal·lacions de la conselleria."

El gas d'Aiguaviva

"Nego la major. Cap guàrdia civil ha fet servir gas pebre. (...) Es tracta d''incomodar' el ciutadà, perquè l'irrita parcialment els ulls i permet, amb aquest grau d'incomoditat, poder afavorir el moviment d'entrada o de sortida que es pretengui. En aquest cas concret, segons em van dir, a Aiguaviva, es tractava de poder donar accés als agents."