Els excaps d'ETA Txapote i Henri Parot seran traslladats a presons del País Basc
L'Associació de Víctimes del Terrorisme acusa Sánchez de "traïció" per l'acostament de tretze presos d'ETA
Tretze presos d'ETA, entre els quals hi ha noms tan coneguts com Francisco Javier García Gaztelu, àlies Txapote, o Henri Parot, que va donar nom a la doctrina que denega l'acceptació de recursos d'excarceració a presos que no hagin complert la condemna íntegrament, seran traslladats a presons del País Basc.
Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de l'Interior, ha comunicat aquest dimecres que també es traslladaran al País Basc onze presos més: Ismael Berastegui, Manex Castro Zabaleta, José Antonio Zurutuza Sarasola, Aitor Agirrebarrena Beldarrain, Oscar Celarain Ortiz, Jon Bienzobas Arretxe, Juan Manuel Inciarte Gallardo, Eider Pérez Aristizabal, Jon Igor Solana Matarrán, Juan Luis Rubenach Roig i Félix Alberto López de la Calle Gauna.
Entre aquests presos hi ha Rubenach Roig, l'autor material de l'assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco, amb el qual ETA va trencar una treva de 15 mesos al gener del 2000. També Pérez Aristizabal, condemnat com a responsable de l'atemptat contra un mosso d'esquadra a Roses, l'any 2001.
Dos presos de l'ala dura d'ETA
Txapote és un dels representants de l'ala dura d'ETA i està considerat un dels membres més sanguinaris de l'organització. Mai ha mostrat signes de penediment pels assassinats que va cometre, entre els quals hi ha els de Miguel Ángel Blanco, Gregorio Ordóñez, Fernando Buesa o Fernando Múgica Herzog.
En el marc de la política d'acostament de presos iniciada pel govern de Pedro Sánchez, al març de l'any passat se'l va traslladar de la presó de Huelva a la de Madrid-Estremera. No s'espera que surti de la presó abans del 2031, segons van indicar fonts jurídiques al mes de juliol, quan es commemoraven 25 anys de l'assassinat del regidor del PP a Ermua.
Pel que fa a Parot, és a la presó des de l'abril del 1990 i compleix una condemna de 41 anys per assassinats, entre altres delictes. La seva detenció a Sevilla va suposar un cop a ETA, perquè era el líder del comando itinerant de l'organització.
El 2006, va donar nom a la "doctrina Parot", amb la qual el Tribunal Suprem va establir que la reducció de penes per beneficis penitenciaris (com estudis, treball, etc.) s'aplica respecte a la pena total i no respecte al màxim legal de permanència a presó. L'octubre del 2013, la justícia europea la va tombar, un fet que va suposar l'excarceració de 63 presos d'ETA.
Parot, que l'any 2018 va complir tres quartes parts de la condemna, deixarà la presó del Dueso per anar a una del País Basc, segons s'ha comunicat a les associacions de víctimes.
L'AVT acusa de "traïció" el govern de Sánchez
L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ha acusat el govern espanyol de "consumar la seva traïció" amb l'acostament d'aquests 13 presos al País Basc, una decisió que qualifiquen de "cop dur" per a les víctimes:
"Assassins en sèrie com Henri Parot o Txapote compliran el que els quedi de condemna en presons a prop de les seves famílies. Sense haver mostrat ni una mica de penediment ni haver col·laborat mai amb la justícia."
En un comunicat, l'AVT critica l'acostament d'uns presos que sumen 72 víctimes mortals i lamenta que "ja només queden 45 presos a les presons de fora del País Basc i Navarra".
L'AVT afirma que "no hi ha cap president del govern que hagi estat tan nefast per a les víctimes del terrorisme" com Sánchez, i atribueixen aquesta decisió al fet que EH-Bildu sigui un dels socis parlamentaris del govern espanyol:
"Senyor Sánchez, tots aquests trasllats poden ser tan legals com vostè vulgui, però quina necessitat hi ha de fer-los? Quina necessitat hi ha de provocar-nos tant dolor? Què hi ha darrere d'això? Que Bildu ja s'hagi convertit en el soci preferent del govern no pot significar que Bildu governi aquest país. Darrere d'aquests 72 morts hi ha 72 famílies trencades, destrossades."
L'AVT defensa la política de dispersió de presos i es queixen que, amb l'acostament, Sánchez "passarà a la història com el president que va cedir a una reivindicació històrica d'ETA".