ACN (ACN)

Els exconsellers Mundó, Borràs i Vila, condemnats a 1 any i 8 mesos d'inhabilitació per desobediència

El Tribunal Suprem també els condemna a 10 mesos de multa amb una quota diària de 200 euros
Josep Maria Camps Actualitzat
TEMA:
Judici procés

El Tribunal Suprem ha sentenciat els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila a 1 any i 8 mesos anys d'inhabilitació per un delicte de desobediència. Els exconsellers també han estat condemnats a 10 mesos de multa amb una quota diària de 200 euros, que equival a un total de 60.000 euros cadascun.

La sentència diu que Mundó, Borràs i Vila "van desatendre els mandats del TC: tots tres sabien que el seu deure era acatar els seus requeriments".


Entre 24 anys i multa

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanaven la mateixa pena per a tots tres: 7 anys per malversació i desobediència, amb un afegit de 30.000 euros de multa per part de la Fiscalia.

L'acusació popular exercida pel partit d'extrema dreta Vox demanava per a tots tres 24 anys i 108.000 euros de multa pels delictes de malversació, desobediència i organització criminal.

A finals de maig, però, aquest partit va retirar a Santi Vila l'acusació per malversació i organització criminal, i només va demanar-li una multa per desobediència.

Mundó i les "mentides" del fiscal


L'exconseller de Justícia Carles Mundó va declarar durant el judici que, quan va signar el decret de convocatòria de l'1-O, estava convençut que no era delicte.

Va afegir que, després que el 15 de setembre del 2017 rebés l'advertència del TC prohibint-lo, no va prendre cap decisió per facilitar-lo.

Per això va rebutjar les acusacions de desobediència i de malversació, cosa que el seu advocat, Josep Riba, va reiterar al final del judici.

L'advocat de Carles Mundó, Josep Riba, intervenint durant la vista oral al Tribunal Suprem

Durant l'interrogatori del fiscal Javier Zaragoza, Mundó es va queixar d'algunes de les afirmacions que va fer, com, per exemple, que ell era l'"assessor jurídic" del govern.

Zaragoza també li va demanar per tuits i altres fets que l'exconseller es va negar a contestar perquè no tenien relació amb els delictes de què se l'acusava.

Dies després Mundó va presentar un escrit de queixa al tribunal en què denunciava que el fiscal havia mentit durant l'interrogatori.

Objectiu de l'1-O: "Arribar a un acord amb el govern espanyol"


En la seva declaració davant del tribunal, l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs va negar cap mena de finançament públic de la seva conselleria per l'1-O.

També va dir que no va encarregar-se de "cap acció relacionada amb el referèndum", i va afirmar que el seu govern el que volia era "arribar a un acord amb el govern espanyol".


"Afirmacions gratuïtes"

Al final del judici, la seva advocada, Judit Gené, va assegurar que les acusacions contra Borràs es basaven només en "afirmacions gratuïtes".

Segons Gené, no van poder provar cap despesa de Governació per l'1-O, ni cap campanya institucional ni tan sols la cessió de cap local pel referèndum.

"Malversació postmoderna"


Aprofitant una broma d'altres advocats, sobre que als acusats se'ls atribuïa una "rebel·lió postmoderna", Gené va dir que també la malversació havia estat "postmoderna".

L'advocada va reblar la defensa assegurant que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat havien actuat amb un "zel acusatori" i un "biaix" excessius.


L'1-O, "gran mobilització política"


L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, va declarar davant del Suprem que, quan el TC va prohibir l'1-O, va deixar de ser un referèndum.

Vila el va qualificar de "gran mobilització política" i va afirmar que aquesta era l'opinió de la majoria de membres del govern de Carles Puigdemont.

L'exconseller va afegir que, després de l'1-O, es va esforçar per buscar una solució per evitar el conflicte, però que no va tenir èxit.

Vila va concloure assegurant que "tots podríem haver estat més responsables", referint-se al govern de la Generalitat i també a l'espanyol.

Joan Segarra, advocat de Santi Vila, intervenint en el judici del procés al Tribunal Suprem


"Va complir amb la llei"

Al final del judici, l'advocat de Vila, Joan Segarra, en va demanar l'absolució perquè, va dir, "va complir amb la llei" en tot moment.

En aquest sentit, Segarra va defensar que Vila no va cometre desobediència ni tampoc malversació, i que no es va cedir cap local dependent de la seva conselleria per l'1-O.

 

Exconsellers en llibertat

A diferència de la resta d'acusats, Mundó, Borràs i Vila no estan en presó preventiva: només van ser empresonats un període curt del 2017 per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

Carles Mundó va entrar a la presó d'Estremera el 2 de novembre i en va sortir el 4 de desembre després de pagar els 100.000 euros de fiança imposada pel jutge del Suprem Pablo Llarena.

El mateix li va passar a Borràs, que va estar a la presó d'Alcalá-Meco del 2 de novembre al 4 de desembre del 2017 i després va quedar en llibertat.

Vila, en canvi, només va passar una nit a la presó, el 2 de novembre del 2017, i en va sortir l'endemà després d'haver pagat 50.000 euros de fiança. Va ser l'únic exmembre del govern per a qui Lamela no va decretar presó incondicional.

 

ARXIVAT A:
Judici procés
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut