El fenomen dels CDR s'estén a Espanya i arreu del món

Després que els Comitès de Defensa de la República, els CDRs, s'hagin estès a la majoria de pobles i comarques de Catalunya i als barris de Barcelona i les grans ciutats, el moviment del CDR s'ha estès a altres territoris.

La idea que la població s'organitzi per a la defensa de la República, i que doni suport a reivindicacions ciutadanes, està fent fortuna.

Moviments favorables a la república d'altres territoris d'Espanya han començat a aparèixer i a mobilitzar-se.

El 3 d'abril, el CDR de Sevilla anunciava el seu naixement a través de Twitter.

Els dos dies següents ho feien de la mateixa manera els CDR de Còrdova i Granada.

Els CDR que es creen donen suport a la causa dels independentistes catalans, i a la república en els propis territoris. Per exemple, els CDR d'Andalusia estan relacionats amb el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), que defensa la creació de la república andalusa.

Però el que els mou és també l'autoorganització sense caps visibles i de forma assembleària i transversal d'aquest moviment. Un moviment que es mou des de la base de la societat, formada per persones de totes les edats i condició social. Els CDR poden estar formats per un mínim de persones, o per centenars, ja que es mobilitzen per a accions puntuals.

Han aparegut CDR al País Basc - a Tolosa i Vitòria-, a Saragossa, a València, a Tenerife, a Gran Canària, a Mallorca i a Menorca, entre altres.

Arreu del món

Un dels objectius dels CDR també és internacionalitzar i donar a conèixer les reivindicacions republicanes de Catalunya. Per això no es fa estrany que els CDR s'hagin estès arreu del món.

N'hi ha a la majoria de països europeus, a capitals com Londres, París, Berlín, Lisboa, Copenhaguen, Viena o Brussel·les, o altres grans ciutats com Bolonya, Munic o Milà.  

N'hi ha d'altres de destacables com el d'Israel, que publica un manifest fundacional.

Al continent americà, se n'han fundat a Ciutat de Mèxic, a Vancouver, al Canadà, o a Miami, als Estats Units.

Cal destacar els més llunyans de tots, com el que s'ha constituït a Tòquio o més lluny encara, a Nova Zelanda.

En aquest tuit en japonès hi diu: "La família real estima La Fiesta."

El funcionament dels CDR s'articula a través dels nuclis on els habitants són propers i es coneixen, com pobles o barris, o a través de les xarxes socials, fet que permet globalitzar el moviment.

Els primers CDR del procés a Catalunya es van organitzar amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre, quan moltes persones es van trobar defensant els col·legis electorals i les urnes. Aleshores, les sigles corresponien a Comitès de Defensa del Referèndum. El potencial humà i social que es va organitzar ha continuat defensant el resultat d'aquest referèndum que va decidir constituir la República catalana.

Les mateixes sigles CDR responen a Cuba als Comitès de Defensa de la Revolució. Més enllà de les sigles que canvien "revolució" per "república", hi ha poques o cap similitud.

Mentre que els CDR catalans sorgeixen de les bases i s'enfronten al poder per les seves reivindicacions, els CDR cubans van sorgir del partit únic d'una dictadura que va acabar fiscalitzant el grau revolucionari dels ciutadans i a convertint-se una eina repressiva.