Els fertilitzants agrícoles impulsen l'escalfament global molt més del previst

Aquest dimecres s'ha publicat l'estudi més profund fet fins ara sobre les emissions globals d'òxid nitrós (N₂O), el tercer gas amb pitjor impacte en l'efecte hivernacle i que escalfa 273 vegades més que el CO₂ al llarg de 100 anys, quan en comença a disminuir l'efecte.

La principal conclusió de l'estudi és que les emissions de N₂O augmenten més ràpidament del que preveia l'IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) en els escenaris que porten a un escalfament molt superior als 3 °C a finals d'aquest segle.

L'estudi, Pressupost Global d'Òxid Nitrós 2024, s'ha publicat a la revista Earth System Science Data, és fruit de la col·laboració d'una cinquantena de centres de recerca d'arreu del món, coordinats pel Global Carbon Project, i documenta les emissions de N₂O des del 1980, quan es van començar a tenir mesures fiables.

En aquestes quatre dècades, les emissions s'han incrementat de forma creixent, especialment els últims tres anys (2020-22), quan s'han incrementat un 30% respecte a la dècada anterior.

La producció agrícola és responsable del 74% de les emissions de N₂O originades per activitats humanes durant la dècada anterior. La causa són l'ús de fertilitzants nitrogenats i els fems dels animals, per la demanda creixent d'aliments, especialment dels països emergents, com la Xina, l'Índia, el Brasil i Turquia, que han duplicat les emissions respecte al 1980. Entre els principals emissors de N₂O també hi ha els EUA (5,7%) i Rússia (4,6%).
 

Com reduir les emissions de N₂O

A diferència de l'energia, per a la qual hi ha alternatives renovables que no emeten CO₂, per a la producció d'aliments als nivells actuals no hi ha alternativa a l'ús de fertilitzants nitrogenats. Per això, l'objectiu és la màxima eficiència del sistema alimentari, amb el mínim ús possible de nitrogen.

Si no es redueixen dràsticament les emissions de N₂O, serien necessàries tecnologies d'eliminació d'òxid nitrós, que ara mateix no existeixen ni estan en desenvolupament.

En el sector agrícola, la reducció d'emissions de N₂O passa per una agricultura de precisió en l'ús de fertilitzants --en el moment oportú, en la quantitat i en la profunditat adequades--, per cultius alternatius --com llegums per millorar la fertilitat del sòl-- per millorar la gestió dels fems, per la hidroponia i per la reducció del malbaratament alimentari, entre d'altres.

Pep Canadell, colíder de l'estudi i director executiu del Global Carbon Project, destaca la importància d'incrementar l'eficiència en l'ús de fertilitzants.

"L'agricultura està utilitzant els fertilitzants de nitrogen químic amb una eficiència del 50% des de fa dècades: per cada quilo de nitrogen que posem als camps, el 50% entra dins de les plantes i el 50% es perd. Hi ha moltes maneres d'incrementar l'eficiència: amb agricultura de precisió, amb plantes que inhibeixen les emissions, amb desenvolupaments genètics per produir substàncies inhibidores en espècies molt importants per a la nutrició mundial, com el blat... Però no s'ha invertit en recerca i no hi ha hagut innovació. Ara això ha de canviar ràpidament."

En algunes zones, com al nord de la Xina, al Brasil, a Mèxic i a Tailàndia, es podria reduir significativament l'ús de fertilitzants de nitrogen sense afectar el rendiment dels cultius, ja que s'estan fent servir en excés.

Reduir les emissions de N₂O en el sector industrial

Els processos industrials i la combustió de combustibles fòssils generen el 17% de les emissions de N₂O per activitats humanes, i en aquests sectors hi ha bones pràctiques de reducció d'emissions.

La Unió Europea ha reduït les emissions de N₂O un 31% les últimes dècades, principalment per la reducció de les emissions dels combustibles fòssils i de la indústria durant la dècada dels 90.

En el cas de la indústria del niló, a la UE totes les plantes s'han actualitzat durant l'última dècada i han reduït les emissions del sector en un 80%. En canvi, en el sector agrícola, tot i que l'eficiència en l'ús del nitrogen a l'agricultura ha millorat i s'ha mantingut una elevada producció agrícola disminuint l'ús de fertilitzants nitrogenats, les emissions de N₂O en l'agricultura no han disminuït les dues últimes dècades.

El mateix ha passat a Corea del Sud i al Japó, que han disminuït les emissions de N₂O un 30% des de la dècada dels 90, principalment per la reducció d'emissions dels combustibles fòssils i de la indústria.

A la Xina les emissions de N₂O han començat a disminuir des del 2016, per les polítiques per a l'ús més eficient de fertilitzants nitrogenats. Però al sector industrial xinès les emissions de N₂O han augmentat amb força els últims anys.

Òxid nitrós, el "gas del riure"

L'òxid nitrós és conegut com el "gas del riure" pels efectes que provoca en inhalar-lo. No té efectes perjudicials per a l'organisme i desprèn una agradable olor dolça. A la indústria s'utilitza per augmentar la potència dels motors i en medicina, pel seu efecte analgèsic.

Però les emissions de N₂O a l'atmosfera, a més de tenir un efecte d'escalfament global, debiliten l'ozó estratosfèric i retarden la recuperació del forat d'ozó. I també provoca la contaminació de les aigües subterrànies, de l'aigua potable i de les aigües continentals i costaneres.