Els forats negres podrien ser unes 10 vegades més a prop de la Terra del que es creia
Un estudi apunta que n'hi hauria diversos a només 150 anys llum, quan fins ara es creia que el més pròxim era a 1.560 anys llum
150 anys llum pot semblar una distància inabastable per a la humanitat, però la percepció s'escurça si parlem d'astronomia i de la separació entre la Terra i un forat negre, amb potencial per engolir tot el que s'hi acosti.
Més encara si tenim en compte que és una xifra 10 vegades inferior a la que fins ara es creia que en teníem un: el Gaia BH1, a 1.560 anys llum.
Un article publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society apunta a l'existència de diversos forats negres a aquesta distància, fet que els convertiria en els més propers al nostre planeta mai detectats.
En concret, la recerca suggereix que n'hi hauria al cúmul de les Híades, el cúmul obert més a prop del nostre sistema solar.
Una simulació reveladora
La investigació compta amb la participació destacada dels acadèmics Mark Gieles i Friedrich Anders, de la Universitat de Barcelona, i és fruit de la col·laboració entre un grup de científics liderats per Stefano Torniamenti, de la Universitat de Pàdua, a Itàlia.
L'equip va crear una simulació dels moviments i evolucions de les estrelles a les Híades, un cúmul localitzat a la constel·lació de Taure, per reproduir-ne l'estat actual.
Després van comparar els resultats amb les posicions i les velocitats reals de les estrelles, que es coneixen amb precisió gràcies a les observacions fetes fa poc pel satèl·lit Gaia de l'Agència Espacial Europea.
La sorpresa, tal com explica Torniamenti, va arribar en constatar que la simulació i la posició del satèl·lit encaixaven millor si en l'equació hi participaven dos o tres forats negres:
"Les nostres simulacions només poden coincidir simultàniament amb la massa i la mida de les Híades si alguns forats negres són presents al centre del cúmul a dia d'avui o fins fa poc."
Forats negres a la galàxia
L'estudi també obre la porta que aquests forats negres haguessin estat expulsats fa menys de 150 milions d'anys, aproximadament l'últim quart de l'edat del cúmul, tot i que en aquest cas, es mantindrien igualment a prop de la Terra.
Segons Gieles, els resultats "ens donen una visió de com aquests misteriosos objectes es distribueixen al llarg de la galàxia":
"Aquesta observació ens ajuda a entendre com la presència de forats negres afecta l'evolució dels cúmuls estel·lars i com, al seu torn, els cúmuls estel·lars contribueixen a les fonts d'ones gravitacionals."
El telescopi Gaia, 10 anys de descobertes
Des de la seva irrupció el 2013, el telescopi espacial Gaia ha permès estudiar en detall la posició i la velocitat de les estrelles de cúmuls oberts i identificar-les de manera detallada.
Entre altres descobertes, va ser l'artífex, tal com el seu nom l'indica, d'identificar Gaia BH1, el que fins ara es considerava el forat negre més proper.
Aquests fenòmens misteriosos s'han convertit en un dels elements més fascinants de l'Univers i en objecte d'estudi d'investigadors de tot el món.
