Els fronts del nou curs polític: de la continuïtat del govern a la desjudicialització

La continuïtat del govern, la Diada i el debat de política general marcaran un curs polític que té com a rerefons l'aprovació dels pressupostos i les eleccions municipals i generals
Sònia Calvó Carrió Actualitzat
TEMA:
Parlament de Catalunya

El Govern abaixa la persiana durant uns quants dies a l'agost i afluixa l'activitat política.

Però la tornada, simbòlicament marcada per la diada de l'Onze de Setembre, vindrà amb una tardor carregada amb una nova reunió de la taula de diàleg, la continuïtat o no del govern i la negociació dels pressupostos.


Continuïtat del govern

Després de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, les relacions entre els socis del govern estan més tenses que mai. Un sector de Junts aposta per sortir de l'executiu, o com a mínim consultar amb les bases la sortida.

Altres sectors, però, no en volen ni sentir a parlar i consideren que s'ha de mantenir l'estabilitat del govern. Junts va encarregar una auditoria interna del pacte amb Esquerra a finals de març, però encara no està acabada. De moment, cap dels consellers qüestiona la continuïtat i el govern ha començat a treballar pels pressupostos de 2023.

Pere Aragonès, president de la Generalitat: "No tinc en aquest sentit cap informació de cap membre del govern que no cregui que el govern no ha de continuar treballant sòlidament, amb confiança entre tots els membres."

Jordi Turull, secretari general de Junts: "Tot i les dificultats, tot i les decepcions personals i polítiques, Junts mai no atiarà la flama de la divisió entre l'independentisme, el nostre enemic és l'estat i no altres independentismes, per molt que pensem que s'equivoquin."

Reunió del Consell Executiu (ACN)


La Diada: mesurador de l'independentisme

El primer termòmetre per veure l'estat de l'independentisme serà la Diada, la primera sense cap restricció per la pandèmia. L'any passat la manifestació va reunir 108.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 400.000 segons l'Assemblea Nacional Catalana.

Aquest any l'assistència servirà com a mesurador de l'energia de l'independentisme. Es preveu una diada marcada per la crítica als partits, amb una manifestació única a Barcelona.

La manifestació independentista de la Diada de l'any passat (Europa Press/Pau Venteo)


Debat de política general

Servirà per veure les aliances i la cohesió entre els partits. Se celebrarà al Parlament el 27 i el 30 de setembre, pocs dies abans del cinquè aniversari de l'1 d'octubre.

El debat estarà interromput pel judici a Madrid a la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Reguant està investigada per desobediència per no haver contestat a les preguntes de Vox durant la seva compareixença com a testimoni en el judici del procés al Tribunal Suprem.

Serà el segon debat de política general del president Pere Aragonès i podria estar presidit per la republicana Alba Vergés com a vicepresidenta en funcions de presidenta del Parlament, si Junts no proposa una substituta de Borràs.

Alba Vergés i Laura Borràs, en una reunió de la mesa del Parlament (ACN/Bernat Vilaró)

 

Taula de diàleg i desjudicialització

La desjudicialització del conflicte és la gran conclusió de la darrera taula de diàleg entre governs celebrada a la Moncloa. Un objectiu consensuat per les dues parts, però que s'haurà de veure si es concreta amb la retirada o l'alleugeriment de les causes vinculades al procés.

Un dels temes claus serà la possible reforma del delicte de sedició, que es podria abordar en una nova reunió abans d'acabar l'any. Per fer-ho caldria la majoria absoluta del Congrés. Des del govern català, es veu més fàcil si es tenen els vots del PSOE, Esquerra i Comuns.

Pere Aragonès, president de la Generalitat: "Si es volen majories hi seran, i això necessita voluntat política. Els canvis han de servir per acabar amb la repressió."

Mentrestant, Junts i la CUP continuen crítics i escèptics amb la taula de diàleg.

La reunió de la taula de diàleg del mes de juliol passat (ACN/Javier Barbancho)

Negociació dels pressupostos

Què s'aconsegueixi o no a la taula de diàleg pot condicionar també el suport d'ERC a l'aprovació dels pressupostos al Congrés. I és que Pedro Sánchez necessitarà els 13 vots dels republicans al Congrés per aprovar els comptes.

També se li gira feina al conseller d'Economia, Jaume Giró, que abans de començar les vacances ja va fer els primers contactes amb els partits per aprovar els pressupostos de la Generalitat en una tardor marcada per la inflació. Giró ja ha avançat que els Pressupostos de la Generalitat per al 2023 comptaran amb 3.100 milions d'euros més de recursos "per fer front a la inflació".

El conseller d'Economia, Jaume Giró, durant un ple del Parlament (ACN/Mariona Puig)

Aragonès ha dit que la seva prioritat és poder aprovar-los amb la CUP i els Comuns, però els cupaires ja han dit que no avalaran uns pressupostos "continuistes".

Eulàlia Reguant, CUP: "Jo diria que mai hem estat socis preferents, a l'hora de la veritat, d'impulsar polítiques, mai hem estat el soci preferent, han triat sempre el PSC o els Comuns."

Des del PSC, Alícia Romero considera "incomprensible" que Aragonès descarti d'entrada el suport dels socialistes als pròxims pressupostos de la Generalitat, i ho titlla d'un "error de càlcul".

Tots aquests fronts tindran com a rerefons les eleccions municipals del mes de maig, i també les generals previstes per al novembre.

La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero (ACN/Omar Baron)
ARXIVAT A:
Parlament de Catalunya Procés català
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut