Els funcionaris de presons esclaten: la mort d'una cuinera, detonant d'un conflicte enquistat

L'assassinat d'una cuinera de la presó de Mas d'Enric a mans d'un pres, la primera mort d'una treballadora des que la Generalitat va assumir les competències de presons --fa tres dècades--, ha estat la gota que ha fet vessar el got. 

El malestar entre els funcionaris dels centres penitenciaris, que aquest divendres hi han bloquejat els accessos com a protesta, fa temps que s'arrossega, ja amb les dues conselleres anteriors. Els sindicats denuncien un increment "sense fre" de les agressions d'interns a treballadors, en nombre i gravetat, i reclamen més seguretat, més personal i més recursos. 

Entre altres coses, continua sense convèncer-los el protocol de contencions que va entrar en vigor l'abril del 2022 a les presons catalanes, després de la polèmica amb sindicats i entitats de drets humans. 

Aquest document regula les immobilitzacions als presos i la desescalada de les situacions conflictives. Per exemple, les condicions amb què s'ha de fer una contenció mecànica --lligar el pres a un llit-- o un escorcoll amb nu integral. 

El protocol que funciona des de fa dos anys en substituïa un d'anterior que havia estat en vigor menys d'un any. Entre d'altres, instaurava la utilització de tècniques de contenció verbal per minimitzar l'aplicació dels mitjans coercitius en general, i la contenció mecànica en particular.

Aquest últim és el que més convencia entitats o familiars de presos; però es va modificar justament per les protestes dels sindicats, que consideraven que "entorpia" i "degradava" la seva feina i els deixava sense prou eines per garantir la seva seguretat.

El Departament de Justícia va reconèixer en el seu moment que era de "difícil aplicació" i havia vist un augment del 31% d'agressions a funcionaris per part dels interns en l'any que va estar en vigor. Per això el va canviar, en contra també de la posició de l'aleshores síndic de greuges, Rafael Ribó.

Ara bé, pels sindicats, continua sent insuficient. "La política de bonisme només ha empitjorat la situació, les agressions s'ha multiplicat per cinc aquests darrers anys", ha assegurat en la protesta d'aquest divendres a la presó de Mas d'Enric Carlos de Ardanaz, de CCOO. "És un carreró sense sortida", ha afegit. 

Volen ser agents de l'autoritat

Els treballadors de presons també fa temps que exigeixen que la llei els reconegui com a agents de l'autoritat, una qüestió que requereix la modificació la Llei Orgànica General Penitenciària, que s'ha iniciat al Congrés, però que està encallada i pendent d'aprovació. 

"Ara no ho som. I això comporta que, quan t'agredeixen, siguin faltes, no delictes", ha explicat Núria Nasarre, de la UGT, el sindicat majoritari a presons.

A més, demanen un increment de la plantilla, així com la dimissió en bloc de la cúpula actual de Justícia.