"Era difícil de preveure": Ubasart, sobre l'assassinat de la cuinera a la presó Mas d'Enric

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha comparegut aquest dijous al Parlament per donar explicacions sobre el conflicte obert amb els funcionaris de presons des de fa una setmana.

Ubasart ha qualificat d'"excepcional" l'assassinat d'una cuinera a la presó de Mas d'Enric per la qual els treballadors demanen la seva dimissió o cessament i la del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó.

Ha rebutjar fer-los cas i dimitir, afirmant que no ho fa per responsabilitat i ha tornat a exposar les mesures que el Departament de Justícia ja ha detallat els últims dies per millorar la seguretat a les presons.

La consellera ha comparegut al costat de Calderó davant la Diputació Permanent, i no davant de la Comissió de Justícia, perquè el Parlament ja està dissolt per la convocatòria d'eleccions.

Remarca l'"excepcionalitat" de l'assassinat

Ubasart ha recordat que la cuinera treballava per a l'empresa pública Centre d'Iniciatives per a la Reinserció, CIRE, que des del 1989 es dedica a donar feina a interns de les presons.

La consellera ha explicat que hi ha més de 3.400 persones que treballen per a aquesta empresa en tallers, cuines, bugaderies i altres àmbits de les presons, i ha remarcat l'"excepcionalitat" d'aquest cas:

"Cal posar en context que en quaranta anys no hi havia hagut ni un sol cas d'assassinat d'un treballador o treballadora en mans d'un intern o interna, malgrat l'ingent quantitat de persones ocupades pel CIRE en quatre dècades."

Ha continuat exposant el cas concret del pres que va cometre l'assassinat: ha explicat que va entrar a la presó l'abril del 2016 i que el van condemnar dos anys després per l'assassinat d'una dona.

El van sentenciar a 11 anys de presó, amb els atenuants de confessió i d'embriaguesa, i hauria quedat en llibertat l'abril del 2027.

Van treballar junts durant gairebé 4 anys

El relat d'Ubasart, basat en un informe de la Secretaria de Mesures Penals, detalla que la cuinera i aquest pres van treballar junts a la cuina 7 dies al mes durant 3 anys i 9 mesos.

També que no consta que la cuinera expressés mai cap queixa, ni formal ni informal, sobre ell, i que el crim i el suïcidi posterior, amb arma blanca, van passar a dins d'una cambra frigorífica.

L'informe també detalla les mesures de seguretat en l'ús dels ganivets i altres eines perilloses a la cuina: estan custodiades pels vigilants en un armari al seu búnquer mentre no es fan servir.

També quan acaben de treballar totes les eines han de tornar a l'armari del búnquer, i que els presos han de passar per un detector de metalls a l'inici i al final del torn de treball.

"Era difícilment previsible"

Segons ha dit, des que era a la presó, l'havien avaluat 14 vegades, i havia estat gairebé sempre en el nivell màxim de valoració, per bona conducta i bona evolució, i també pel rendiment i la dedicació:

"En el benentès que el risc zero no existeix, amb la informació recopilada fins a dia d'avui i l'evidència empírica dels milers de casos similars que han passat pel sistema era difícilment previsible el desenllaç fatal del 13 de març."

Sí que ha admès que l'intern, que tenia les inicials I.S.O., va protagonitzar un incident fa mig any, quan va donar un cop de puny a un altre intern, però que va reconèixer-ho i no va passar d'aquí:

"L'únic incident que va protagonitzar l'intern en tota la seva trajectòria penitenciària és la perpetració d'un cop de puny a un altre intern que manifestava que l'insultava a data 31 d'octubre de 2023. Immediatament es va fer responsable d'aquesta actuació davant dels funcionaris sense presentar cap actitud violenta o hostil en contra dels mateixos."

Les mesures immediates i estructurals que proposa

Ubasart ha explicat les mesures immediates que vol implantar per reduir els riscos a les presons: augmentar els vigilants a les cuines i a altres serveis, i posar més dispositius d'alerta a disposició dels treballadors.

També el reforçament del personal de cuina en determinats torns, i en les pròximes setmanes, la revisió dels protocols de seguretat en els espais que comparteixen els treballadors amb els interns.

Pel que fa al CIRE, la intenció és formar el personal sobre els nous perfils d'interns, i també que participin en les reunions de les juntes de tractament dels centres penitenciaris.

Pel que fa a les mesures estructurals, Ubasart ha dit que es consolidaran els 111 professionals especialitzats en el tractament dels presos conflictius i violents que s'han incorporat recentment.

També l'ampliació de la plantilla amb 407 treballadors fixada per acord del govern, amb la selecció i la formació dels candidats pendent, i la possibilitat d'afegir 185 treballadors més per crear Unitats d'Intervenció Compensatòria a totes les presons.

La consellera, que no ha fet cap referència a la possibilitat que ella o Calderó dimiteixin, ha acabat la seva intervenció fent una defensa del model penitenciari català, que ha afirmat que sempre ha gaudit "d'amplis consensos":

"Crec que podem estar orgullosos com a país d'haver estat capaços de que, malgrat de la complexitat i duresa de la política pública en qüestió, aquesta hagi pogut gaudir d'amplis consensos i, per tant, no hagi estat mai excessivament presa de disputes partidistes."

Els grups defensen el model, i alguns li demanen la dimissió

Després de l'exposició d'Ubasart, han intervingut representants dels diferents grups parlamentaris, alguns dels quals també han defensat el model penitenciari català.

Ho ha dit per part del PSC Ferran Pedret, que l'ha qualificat de "model d'èxit", però ha afegit que no pertany a cap govern, i que l'èxit no es pot atribuir a cap persona en concret.

Per part de Junts, Francesc de Dalmases ha reclamat que els vigilants de les presons siguin considerats agents de l'autoritat, i ha acusat Ubasart de no haver-ho volgut debatre.

En aquest sentit, també ha retret la conselleria de no haver-se negat a estudiar que els treballadors puguin fer servir aerosols defensius. Per tot això, ha reclamat a Ubasart que es disculpi i que per responsabilitat, dimiteixi.

Jéssica Albiach, d'En Comú Podem, ha dit que els funcionaris tenen dret a protestar, però que també cal garantir els drets dels presos, i ha criticat la poca implicació de Pere Aragonès en aquesta crisi.

"Per nosaltres dimitir seria el més fàcil"

La consellera ha començat a contestar les intervencions amb una pregunta, amb la qual ha deixat clar que descarta del tot dimitir i també cessar ningú:

"Una dimissió o cessament avançarà en la reducció de riscos als centres penitenciaris? Per nosaltres seria el més fàcil, dimitir, però no seria responsable assumir aquesta via."

En aquest sentit, ha tornat a insistit que "cal deixar avançar les investigacions" sobre l'assassinat, i que després la conselleria "assumirà les responsabilitats si se'n deriven".

En els mateixos termes s'ha expressat poc després la vicepresidenta del govern Laura Vilagrà des del Palau de la Generalitat, que ha afegit que cal esperar que s'acabi "la fase d'instrucció per acabar de determinar responsabilitats."

Minut de silenci en record de la cuinera assassinada

A l'inici de la sessió de la Diputació Permanent, s'ha fet un minut de silenci en record de la cuinera assassinada fa una setmana a la presó Mas d'Enric que ha estat el detonant de la crisi penitenciària.

Seguidament, Gemma Ubasart ha començat la compareixença, que ha qualificat d'informativa, sobre com s'ha arribat a aquesta crisi segons el seu punt de vista.

Ha lamentat i condemnat l'assassinat de la cuinera, ha agraït als treballadors penitenciaris la seva feina, i ha dit que vol analitzar "des del rigor i la serenor" les circumstàncies de l'assassinat:

"Des del primer moment vam manifestar que seríem proactius en esclarir el màxim d'informació, i sobretot prendre mesures i revisar el que faci falta per garantir la reducció al màxim del risc als centres."

Els treballadors continuen mobilitzats

La compareixença té lloc el dia després d'una primera reunió dels sindicats amb el govern i on, per primer cop, s'ha deixat la porta oberta que hi hagi cessaments.

Precisament per la presència d'Ubasart, la mobilització dels treballadors de presons s'ha convocat aquest dijous a les portes de la cambra catalana.

Tot plegat l'endemà d'una nova jornada de protestes, aquest dimecres, amb l'epicentre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A dins de Palau va produir-se la primera trobada en una setmana entre el govern i els representants sindicals.

En nom de la Generalitat hi era la vicepresidenta, Laura Vilagrà, i no la consellera Ubasart, de qui els funcionaris exigeixen el cessament. La reunió va acabar sense cap mena d'acord.

Després de la reunió, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va instar els funcionaris a convocar formalment la vaga per poder decretar uns serveis mínims:

"Cal tenir clar que si un funcionari públic no vol assistir o no va a treballar perquè fa vaga s'ha d'oficialitzar, no podem fer vagues encobertes."

Familiars de presos denuncien la "vaga encoberta"

Davant del Palau de la Generalitat també va protestar-hi l'associació de Famílies de Presos de Catalunya, que, com el govern, va denunciar la "vaga encoberta" dels funcionaris de presons i també la vulneració dels drets dels presos.

La concentració, sota el lema "els drets de les persones preses són innegociables", va reunir diferents entitats defensores dels drets humans per demanar la "dignificació" de la vida dels interns i que aquests deixin de ser "maltractats injustament" per l'assassinat d'una treballadora.

La presidenta de l'associació de Famílies de Presos de Catalunya, Gracia Amo, va denunciar coaccions i aïllaments forçats als interns durant el que han titllat de "vaga encoberta" dels funcionaris de presons perquè no s'estableixin serveis mínims a les presons.

Aquesta associació forma part de la desena d'entitats que han presentat aquest dimecres una denúncia penal davant la Fiscalia per la presumpta vulneració dels drets dels presos durant les protestes dels funcionaris.

Gracia Amo assegura que han rebut moltes queixes de presos des de dins de les presons sobre la situació que estan vivint, amb menjars a deshores, atacs d'esquizofrènia no assistits per professionals sanitaris, presos drogoaddictes amb síndrome d'abstinència o la incomunicació amb els seus advocats.

Amo va demanar que acabi la guerra entre el Departament de Justícia i els funcionaris de presons perquè aquests es reincorporin als llocs de treball immediatament, i va insistir que "en una empresa privada ja estarien al carrer".