Els futbolistes d'elit tenen més risc de malalties neurodegeneratives per l'augment de cops de cap

Els futbolistes professionals podrien tenir més casos de malalties neurodegeneratives com ara demència, Parkinson i ELA els pròxims anys per l'augment dels impactes al cap en els partits, segons un estudi del Clínic-IDIBAPS i la Universitat de Barcelona (UB) que s'ha publicat a la revista Lancet Neurology.

La investigació ha conclòs que cada cop hi ha més topades entre jugadors --inclosos els cops de colze al cap-- i cops de cap reiterats a la pilota que podrien acabar tenint repercussions greus per a la salut d'aquests esportistes d'elit. 

En concret, s'ha avaluat el nombre i la freqüència de cops al cap a través de l'anàlisi de 120 vídeos de partits de quatre mundials de futbol dels darrers 50 anys: el d'Alemanya 1974, el d'Itàlia 1990, el d'Alemanya 2006 i el de Qatar 2022.

Segons aquest estudi, el 1974 i el 1990 es van comptabilitzar uns 4.478 cops al cap, respecte als 5.355 cops el 2006 i el 2022. En un terç de les col·lisions es va requerir atenció mèdica i, en cinc ocasions, totes entre el 2006 i el 2022, els jugadors van haver de ser retirats del camp.

Això es deu al fet que en aquest temps l'estil de joc ha evolucionat en termes d'agressivitat, força física i competitivitat, segons l'estudi dut a terme per Irina Martín-Izquierdo, estudiant del grau de Medicina de la UB, i liderat pel doctor Alex Iranzo, neuròleg del Clínic, professor de la UB i cap del grup de recerca en neurofisiologia clínica de l'IDIBAPS.
 

També tenen més risc de tenir Alzheimer i trastorns de la fase REM

Un estudi anterior d'aquest grup de recerca ja havia mostrat que ser futbolista professional predisposa al desenvolupament de malalties neurodegeneratives com la malaltia d'Alzheimer, el Parkinson, l'ELA i els trastorns de la fase REM del son. 

Són uns problemes neurològics que es creu que podrien estar associats amb l'exposició repetitiva d'impactes al cap d'aquests jugadors durant els partits i entrenaments.

Aquestes investigacions prèvies van avaluar futbolistes que jugaven professionalment entre els anys 50 i 70, i que van desenvolupar malalties neurodegeneratives dècades després de retirar-se.

Per tant, el fet que ara aquest estudi hagi confirmat un augment de cops al cap anticipa que la incidència de malalties degeneratives podria augmentar en els pròxims anys entre els jugadors de futbol d'elit.

Un altre estudi fet a Suècia ja alertava que els futbolistes professionals tenen més risc de tenir Alzheimer i atribuïa els danys neurològics a les microlesions acumulades al cervell pels cops de pilota amb el cap, un problema que no afecta els porters. 

2.000 cops al cap durant una carrera de 20 anys

Es calcula que els jugadors professionals de futbol es donen aproximadament uns 2.000 cops de cap en una carrera de 20 anys i que, en 10 anys de professió, tenen un 50% de probabilitat de tenir una commoció cerebral deguda a un sol cop de cap.

Com a mesures preventives per reduir aquest risc, els autors de l'estudi proposen fer programes educatius, regulacions de la normativa del joc i portar equipament protector.

A més, el grup de recerca ha rebut finançament per fer seguiment dels jugadors veterans de futbol i rugbi, que seran avaluats per detectar l'aparició de marcadors de malalties neurodegeneratives latents.