Tots els gats del món venen de l'Orient i el lligam amb els humans té més de 8.000 anys

Tots els gats domèstics actuals estan genèticament emparentats amb els que van començar a conviure amb humans a l'Orient Mitjà fa entre 8.000 i 10.000 anys. Va ser allà on primer es van domesticar els gats, i des d'aquella regió es van expandir per altres continents.

Així ho afirma un estudi liderat per la genetista Leslie A. Lyons, de la Universitat de Missouri, que s'ha publicat a la revista Heredity.

Fa uns 10.000 anys, els humans van crear societats agrícoles i van començar a deixar de ser caçadors recol·lectors amb una vida nòmada. Això es va produir a Mesopotàmia, al voltant dels rius Tigris i Eufrates, en l'anomenat Creixent Fèrtil.

A la pràctica de l'agricultura la va acompanyar l'aparició d'animals que atacaven els conreus o el gra recollit, com ara rosegadors. I per això els humans van establir lligams estrets amb els gats, que eliminaven aquestes plagues.

Tal com expliquen els autors a l'article, les troballes arqueològiques suggereixen que el procés de domesticació es va iniciar en el Creixent Fèrtil i que es va anar escampant en segles posteriors pels territoris pròxims amb les migracions humanes.

Les restes arqueològiques també revelen una estreta relació entre humans i gats. Així, hi ha restes amb uns 9.500 anys d'antiguitat que ja mostren com, a vegades, humans i gats eren enterrats en el mateix lloc.

Però l'objectiu de la doctora Lyons i els seus col·legues era esbrinar si les anàlisis genètiques confirmaven aquesta suposició o bé donaven suport a la hipòtesi alternativa que la domesticació s'havia produït de forma independent en diversos llocs, com el Pròxim Orient, la Xina i el sud-est asiàtic.

Per això, van recollir mostres de vora 2.000 gats de diverses parts del món, inclosos alguns gats salvatges. Van analitzar-les per comparar uns 200 marcadors genètics. Una part dels marcadors estudiats eren els anomenats microsatèl·lits, que muten de forma molt ràpida i permeten estudiar la diferenciació entre les poblacions felines produïdes els darrers segles.

Un altre marcador que van examinar indica canvis en una sola lletra d'un gen, els polimorfismes d'un sol nucleòtid. Aquestes variacions tan petites permeten estudiar la distància evolutiva entre poblacions que es van separar fa milers d'anys.

Escampats per les migracions, el comerç i la colonització

Amb totes aquestes peces, els científics han elaborat la història evolutiva dels gats. I la conclusió és que la població mundial de gats domèstics té un únic origen i que, després, diverses poblacions es van diferenciar degut al seu aïllament i a l'entorn on vivien.

Això concorda amb les dades revelades per restes arqueològiques o representacions artístiques, entre altres fonts. Les primeres proves de gats domèstics a Egipte són de fa uns 6.000 anys. Molt més tard es devien escampar a mesura que es generaven rutes marítimes comercials d'egipcis, fenicis, cartaginesos, grecs i etruscos i, més tard, de romans. En tots aquests casos els gats devien ser apreciats com a caçadors de rosegadors, una plaga també present en els vaixells.

La distància genètica entre poblacions també concorda amb la colonització occidental de diversos continents. Les dades suggereixen que els gats domèstics de poblacions tan allunyades com Amèrica, Austràlia i Àfrica són descendents dels gats que vivien a l'Europa Occidental.

Tot això es refereix a gat domèstic, el Felis catus, perquè el gat salvatge, Felis silvestris, ja s'havia estès de forma natural per altres continents, com Amèrica. Però el gat domèstic va arribar a aquell territori provinent d'Europa a partir de finals del segle XV, com revelen aquests estudis genètics.

En la nota de premsa de la Universitat de Missouri on es descriu aquest treball, Lyons ofereix un matís sobre els gats:

"En realitat els hem d'anomenar semidomesticats, perquè si tornessin a la vida salvatge probablement caçarien preses i serien capaços de sobreviure i aparellar-se pel seu compte, degut al seu comportament natural."

Lyons explica que, a diferència dels gossos i altres animals, domesticar els gats no els ha canviat gaire el comportament, i per això "el gat és un animal especial".

Però a part de conèixer la història natural dels gats i de complementar les troballes arqueològiques, la investigadora comenta que aquests estudis també permetran fer-los servir com a model biomèdic per estudiar certes malalties.

Lyons, professora de medicina comparada, posa com a exemples la malaltia del ronyó poliquístic, la ceguesa i el nanisme, que pateixen tant gats com humans:

"La genètica comparada i la medicina de precisió juguen papers clau en el concepte "Una salut" i això significa que qualsevol cosa que puguem fer per estudiar les causes de malalties genètiques en gats o en com tractar les seves malalties pot ser útil algun dia per tractar humans amb les mateixes malalties."

Lyons i altres investigadors van publicar el 2020, a PLOS Genetics, una seqüència molt completa del genoma del gat. Allà destacaven que la distribució de variants en el genoma felí està correlacionat amb patrons semblants en humans. I això mostra, deien, la utilitat d'identificar noves mutacions que causen canvis rellevants en la salut tant d'humans com de gats.

Pel que fa als felins, Lyons explica que amb les proves genètiques s'ha aconseguit disminuir la incidència de la malaltia del ronyó poliquístic, que el 2004 afectava el 38% dels gats de Pèrsia. Ara, el percentatge és molt menor.

Impacte en medicina

Però la recerca també afecta els humans. L'únic tractament actual per a aquesta malaltia té efectes secundaris importants. Lyons treballa amb investigadors de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara per desenvolupar una dieta que ajudi a superar o alleujar la malaltia.

Els primers resultats d'un assaig amb humans es va publicar el 2021 al Clinical Kidney Journal. Les dades suggerien que una dieta cetogènica, amb una disminució dràstica del consum d'hidrats de carboni, provocava millores en l'estat general de salut de la major part dels 131 pacients amb ronyó poliquístic que hi van participar.

La conclusió és que aquesta dieta pot ser "segura, viable i potencialment beneficiosa", si bé afegeixen que encara cal confirmar aquests resultats en un ambient totalment controlat perquè l'estudi era retrospectiu i basat en el testimoni dels participants.

Si es confirma la validesa d'aquesta dieta, s'assolirà un tractament no farmacològic per millorar o controlar aquesta malaltia. I tot hauria estat fruit de molts anys de recerca sobre el genoma dels gats, com a mostra que preocupar-se de tots els components de la natura pot acabar tenint repercussions positives directes per a les persones.