Els gossos fan càlculs complexos com els infants per identificar noves paraules

Els gossos fan càlculs complexos com els humans per identificar noves paraules. El procés és semblant al dels infants, que diferencien els mots nous abans de saber què signifiquen.

Ho ha descobert un estudi liderat per Marianna Boros i Lilla Magyari, del Laboratori de Neuroetologia de la Comunicació de la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. L'estudi s'ha publicat a la revista Current Biology.

Els infants detecten que en unes frases hi ha paraules noves abans d'arribar a saber quin significat tenen. Això que sembla tan senzill per a un adult, requereix un càlcul complex. Localitzen síl·labes que normalment van juntes i així dedueixen que formen una paraula. No passa el mateix quan senten síl·labes que normalment no van de costat i per això saben on deu acabar una paraula i en comença una altra.

Es tracta de l'anomenat aprenentatge estadístic. Molts animals també l'utilitzen per fer deduccions a partir de les irregularitats que detecten a l'entorn.

En el cas de les paraules, però, encara no s'havia observat que ho fes cap mamífer no humà. I per esbrinar-ho els científics van escollir els gossos, com explica Marianna Boros:

"Els gossos són l'espècie que es va domesticar primer i probablement a la qual parlem més sovint. Però encara sabem molt poc sobre els processos neuronals de les seves capacitats d'aprenentatge de paraules."

L'estudi es va fer en dues parts i està descrit en aquest vídeo del canal de Youtube de la revista:

En primer lloc, els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels gossos amb electroencefalogrames. Es tracta d'una tècnica no invasiva que van aplicar a gossos no entrenats.

Van observar diferències en les ones cerebrals quan als gossos se'ls deien paraules usuals i quan es pronunciaven paraules més estranyes. I també van poder comprovar que hi havia diferències quan se'ls feien sentir síl·labes que sempre van juntes i d'altres que només hi van de forma ocasional.

El segon pas va ser fer ressonàncies magnètiques. Els gossos també havien d'estar desperts i per això se'ls va entrenar, però només perquè estiguessin quiets i tranquils mentre estaven dintre de l'escàner.

Aleshores van poder comprovar que en el procés d'aprenentatge estadístic aplicat a les paraules s'activaven en els gossos les mateixes zones cerebrals que en els humans, el gangli basal i l'escorça auditiva, però que els patrons eren diferents.

L'objectiu ara és esbrinar si aquesta capacitat demostrada pels gossos prové de la que ja tenien aquests i, potser, altres mamífers o si ha sorgit després de milers d'anys d'acompanyar els humans com a animal domèstic.