Els grans incendis del 2021 al món han emès més diòxid de carboni que la Unió Europea

Les emissions de diòxid de carboni generades aquest any pels grans incendis forestals fins al 16 d'agost són superiors a les emissions totals de la Unió Europea en un any.

Així ho ha calculat Mark Parrington, investigador del Servei Europeu Copèrnic de Control de l'Atmosfera, tot i que es basa en dades provisionals. En total, diu, els incendis haurien emès 4,3 gigatones (milers de milions de tones) de CO₂, per unes 2,4 gigatones del països de la UE en tot un any.

En el que portem de 2021 l'escalfament global ha afavorit diversos grans focs forestals, i aquests incendis han alliberat a l'atmosfera grans quantitats de diòxid de carboni, que poden intensificar l'escalfament global.

Aquest és un dels fenòmens que retroalimenta l'augment de temperatures a la Terra i que accelera en sentit contrari al necessari: reduir al màxim les emissions dels gasos d'hivernacle.

Però diversos experts matisen que les emissions degudes als grans incendis són petites en comparació amb les generades per l'ús de combustibles fòssils.

Incendis a Califòrnia: com 24,2 milions de cotxes circulant tot un any

Aquest estiu hi ha hagut temperatures molt elevades. Això no ha estat l'única causa ni sovint la principal dels grans incendis, però sí que els ha afavorit, a Grècia, Turquia, el Canadà, Califòrnia i Sibèria.

Dades com les donades per Mark Parrington i que citàvem al principi són impressionants. I n'hi ha d'altres: els focs produïts a Califòrnia el 2020 van emetre 112 milions de tones, tant com 24,2 milions de cotxes circulant tot un any.

I segons un estudi de científics russos publicat el juny del 2020 a la revista Geography, les emissions de diòxid de carboni, monòxid de carboni (CO) i partícules pels incendis forestals el juny del 2019 a la província siberiana d'Irkutsk van ser cinc vegades superiors a la mitjana registrada en el període 2001-2019.

En el seu compte de Twitter, Parrington també es feia ressò de les dades del GFAS, un organisme europeu que fa estimacions diàries de les emissions produïdes pels incendis i la crema de biomassa. Segons el GFAS, les emissions pels incendis a Califòrnia i a la Columbia Britànica havien estat aquest any molt superiors a les registrades fins ara.

Parrington també mostrava que aquestes emissions no es queden en el lloc on es produeixen, sinó que s'escampen travessant continents i oceans.

També Guido van der Werf, de la Universitat Lliure d'Amsterdam, destacava les emissions produïdes el 2021, fins a l'agost, en comparació amb anys anteriors.

Van der Werf matisa que encara s'han de treballar més les dades, però són elevades perquè aquests anys hi ha hagut diversos grans incendis simultàniament a molts llocs de l'hemisferi nord i això ha produït més emissions.

Poc impacte en el clima

Malgrat això, en declaracions al 324.cat, Van der Werf assenyala que aquest tipus d'emissions no es comptabilitzen perquè es tornen a reabsorbir quan la vegetació torna a créixer:

"En general, els incendis són neutrals en CO₂. El CO₂ emès serà segrestat quan la vegetació torni a créixer. Si tenim incendis més freqüents, una part romandrà a l'atmosfera, on pot tenir algun efecte de retroalimentació. Però comparat amb les nostres emissions pels combustibles fòssils, és petit."

Fins i tot si són emissions elevades, Werf recorda que els incendis es produeixen cada any:

"Per tant, hi ha una gran àrea de recreixement que compensa la relativament petita quantitat de focs cremant. Les emissions dels incendis a la sabana són les dominants en el total mundial i torna a créixer cada any, perquè només es crema l'herba."

A més, una part important del que es crema no va a l'atmosfera i queda retingut en forma de carbó vegetal, degut a una combustió incompleta, com mostrava un estudi fet per Werf juntament amb investigadors d'Anglaterra i Gal·les publicat a l'agost del 2019 a Nature Geosciences.

Segons l'estudi, basat en experiments controlats fets a diverses parts del món, el carbó vegetal pot significar el 12% del producte total de la crema. I com que es degrada molt lentament i es manté en el sòl molt de temps, els autors creuen que "pot ser un embornal de CO₂ significatiu però subestimat".

Com indicava l'informe de l'IPCC fet públic el 9 d'agost, els fluxos de CO2 i de metà procedents d'àrees humides, incendis i fusió del permagel, ara no incloses plenament en els models climàtics, incrementaran en el futur els nivells d'aquests gasos a l'atmosfera.

La fusió del permagel, el gran problema

I precisament una gran motiu de preocupació és la fusió del permagel, el glaç que cobreix de forma permanent el sòl durant almenys dos anys seguits, segons la seva definició, però que sovint es manté així durant dècades. I que així es preserva capturat carboni que, amb el desglaç, s'allibera, bàsicament en forma de metà.

El metà és un gas d'hivernacle unes 30 vegades més potent que el CO₂. Si ara aquest segon gas és el principal causant de l'escalfament és perquè es troba en concentracions molt més elevades. Però si s'allibera metà, les conseqüències poden ser molt preocupants.

En declaracions al 324.cat, Andreu Escrivà, ambientòleg i doctor en Biodiversitat, explica que els incendis forestals comporten, a més de les conseqüències econòmiques i en vides humanes, la pèrdua de biodiversitat, d'ecosistemes i de capacitat de regeneració d'aqüífers, però destaca el problema del permagel:

"Preocupen molt més el metà i el permagel, perquè la seva fusió canvia l'equilibri i les condicions i l'ecosistema és incapaç de funcionar com ho feia. El metà és un gas d'hivernacle molt més potent."

I en relació als incendis, destaca una altra diferència:

"Els incendis no estan causats només pel canvi climàtic i en certa manera es poden prevenir, per exemple, amb una bona gestió forestal. Però la fusió del permagel sí que està causada únicament per l'escalfament global."

I en aquest cas, afegeix, la retroalimentaicó és clara: augmenta la temperatura, es fon més permagel, això allibera metà, que potencia l'efecte hivernacle, i així es fon més permagel.

I aquest procés s'està accelerant, no només a Sibèria. En el seu compte de Twitter, Merritt Turestky, directora de l'Institut de Recerca Àrtica i Alpina de la Universitat de Colorado, citava un estudi que mostra com la temperatura del permagel a Alaska, a vint metres de profunditat, està augmentant ràpidament. "Imagineu que està passant a la superfície!", exclamava:

La fusió del permagel, recorda Escrivà, també provoca que el sòl es faci més fràgil i vulnerable i menys resilient a les noves condicions.

Esperança, però si hi ha acció i política

Així, els grans incendis forestals ens recorden la realitat de l'escalfament global i algunes de les seves conseqüències, a part de tenir una contribució, per modesta que sigui, a augmentar la quantitat de CO₂ a l'atmosfera.

Però la fusió del permagel ja no és només un senyal, sinó l'inici d'un procés que pot accelerar de forma extraordinària l'augment de temperatures.

Almenys, Turestky acaba el seu fil de Twitter amb un missatge que deixa lloc a un cert optimisme:

"Encara hi ha molta esperança per a l'Àrtic! Els models ens diuen que podem mantenir una part del permagel congelat amb el seu carboni en el sòl si adoptem acció i política climàtiques. El permagel és un recurs climàtic, cultural i ecològic. Protegim-lo."

La clau del missatge no és només l'esperança, sinó la necessitat d'acció política. I cada vegada amb menys temps de marge.