Els grans reptes climàtics d'aquest 2025: encara és assolible contenir l'escalfament a 1,5 graus?

Tanquem el 2024 com el tercer any més càlid mesurat a Catalunya, just darrere del 2022 i el 2023. I a nivell global, s'ha superat per primera vegada el llindar d'un grau i mig d'escalfament global, respecte als nivells preindustrials. Un indicador que això va més de pressa del que es preveia.

A més, el 2024, els fenòmens meteorològics extrems s'han fet notar a tot arreu, tant a països rics com a països en vies de desenvolupament. Onades de calor, inundacions devastadores i huracans més destructius, fenòmens que també afecten la seguretat alimentària, el subministrament d'aigua i la salut humana.

A nivell planetari, el principal repte serà aquest: demostrar si mantenir l'objectiu de frenar l'escalfament global a un grau i mig encara és assolible. Ha estat un crit de guerra de l'ONU des de fa uns quants anys i  ara, alguns científics ja donen per perdut.

La COP30, la cimera del clima de l'ONU que aquest 2025 complirà 30 anys serà clau.

Se celebrarà a Belém, la gran metròpoli de l'Amazònia, al Brasil, i això té una importància simbòlica. En primer lloc perquè va ser al Brasil, concretament a Rio de Janeiro, el 1992, on es va fer la "Cimera per a la Terra", la que vindria a ser la COP número 0.  Allà s'hi van crear tres convencions, enfocades a abordar l'emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la desertització.

En segon lloc, Belém s'anomena "la porta de l'Amazònia"; que es faci allà la COP30 és un reconeixement al paper central de la selva tropical en l'economia i la geopolítica, però també en el clima del planeta. I és que la selva amazònica s'enfronta a un col·lapse a gran escala, a causa de la desforestació i de l'escalfament global.

A l'espera de noves reduccions de gasos d'efecte hivernacle

El mes que ve els països han de presentar nous compromisos de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2035. Es tracta de les anomenades Contribucions Determinades a nivell Nacional (NDC) i són el nucli de l'Acord de París. Però n'hi haurà, com els estats de la Unió Europea, que ja han anunciat que s'esperaran fins a l'últim moment a publicar-los. Pràcticament, a les portes de la COP30.

A la COP28, a Dubai, va quedar clar que eren insuficients per mantenir l'increment de la temperatura mitjana mundial per sota del grau i mig. Així que, ara, els tocarà augmentar les tisorades. De fet, l'obligació de presentar-los, cada cinc anys, ja és una manera de pressionar els estats perquè cada vegada siguin més ambiciosos amb la planificació de la retallada d'emissions. I ara és el moment d'elevar aquests percentatges de reducció per poder garantir el compromís universal de fer front a l'emergència climàtica.

I a Catalunya, quins són els reptes mediambientals del 2025?

El primer objectiu és actualitzar la planificació anual de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per arribar a les emissions gairebé 0 al 2050. I és que, aquest any, el Parlament ha d'aprovar els primers pressupostos de carboni de Catalunya.

El Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya presentarà aquest dimarts al president Illa una proposta de pressupostos, que el govern haurà d'entregar al Parlament. Això permetrà saber quina és la màxima contaminació que pot emetre Catalunya, d'ara endavant.

Els experts asseguren que amb el pressupost aprovat serà més fàcil prendre decisions sobre noves inversions o projectes. Marta Torres Gunfaus, investigadora sobre energia i clima a l'IDDRI i membre del Comitè d'Experts en Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya, explica que "per exemple, seria més fàcil saber si l'ampliació de l'aeroport és compatible o coherent amb la descarbonització".

Gunfaus subratlla que és important que Catalunya tingui aprovats aquests pressupostos si es vol definir com una nació moderna i compromesa en la lluita contra la crisi climàtica. Però que també és rellevant per no quedar-se enrere en les oportunitats econòmiques i d'industrialització verda que brinda la transició energètica.

A més, destaca que els pressupostos de carboni que presentarà el Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya són molt més ambiciosos que el Pla Nacional d'Energia i Clima que ara està en període de consulta pública. "Per tant, si es tira endavant aquest pla, no estarem fent tot el què hauríem de fer". Aprovar els pressupostos de carboni, també és una manera de fer que Catalunya sigui pròspera i resilient, remarca la investigadora.

Pel que fa a la crisi de biodiversitat, els científics adverteixen que cal adaptar-se al nou escenari ambiental. I un dels instruments bàsics és el desplegament de l'Agència de la Natura de Catalunya que porta quatre anys de retard i que el govern s'ha compromès a posar en marxa a l'estiu. Per tant, aquest també és un dels reptes del 2025.

Joan Pino, catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, exposa que és molt important reduir els impactes de la crisi climàtica amb polítiques de mitigació, però que també cal tenir en compte que tindran un efecte a llarg termini; i que, mentrestant, hem d'adaptar la natura a les noves condicions climàtiques.

Pino posa l'accent en la necessitat de desplegar de manera urgent l'Agència de la Natura: "El temps va passant i els efectes de la crisi climàtica sobre els ecosistemes són cada cop més evidents. Només cal veure els impactes de la sequera sobre els boscos del país".

A Catalunya tenim una pèrdua de biodiversitat significativa i un empitjorament dels hàbitats. En el darrer informe de l'Estat de la Natura, publicat el 2020, apuntava que la mida de les poblacions silvestres s'ha reduït un 25% de mitjana, en les dues últimes dècades; un 54% en rius, llacs i aiguamolls i un 34% en ambients agrícoles i prats. Tot plegat a causa del canvi d'usos del sòl, l'escalfament global, les espècies exòtiques i la sobreexplotació de recursos.

El repte de la biodiversitat

L'Agència de la Natura de Catalunya ha de proveir els mitjans per assegurar un ús sostenible dels recursos naturals, la conservació de la biodiversitat i el bon funcionament dels ecosistemes.

Joan Pino explica que aquesta nova entitat ha de posar en marxa plans o estratègies per assegurar una gestió adequada d'espècies i d'hàbitats concrets. De manera que es garanteixi la conservació de la biodiversitat, és a dir, que no perdem més espècies, i a la vegada que puguem seguir utilitzant els recursos que ens proporcionen els ecosistemes.

"Per exemple, s'ha de decidir què fem amb els boscos de Catalunya. Cal protegir les espècies que viuen al bosc, i alhora mantenir un ús sostenible d'aquest bosc. Hem d'organitzar els boscos que es poden talar i els que no; i aplicar mesures preventives per evitar incendis, prop de zones més poblades".

ONG, com ara, Ecologistes en Acció, també demanen, per aquest 2025, més compromís i inversió de totes les administracions catalanes per protegir la diversitat biològica i el patrimoni natural.

Reclamen que s'eliminin els subsidis que perjudiquen la natura, tal com estableix el Marc Global de Biodiversitat Kunming-Montreal, aprovat l'any 2022, al Canadà.  

Aquesta ONG també identifica com a principal repte d'aquest any que es descarti definitivament l'ampliació de l'aeroport del Prat i del Port de Barcelona. Jaume Grau, coordinador de l'àrea de conservació de la natura i biodiversitat d'Ecologistes en Acció, subratlla que és important que s'apliqui íntegrament la Llei de canvi climàtic, aprovada el 2017, al Parlament de Catalunya, i que es planifiqui un decreixement del transport privat i contaminant.

En la mateixa línia, des de l'organització no governamental Renovem-nos demanen que el govern posi més atenció en la mobilitat. Enric Pardo, membre del col·lectiu Renovem-nos subratlla que, durant dècades, s'han fet grans inversions destinades al cotxe elèctric i que, malgrat que caldria enfocar-se més en el transport públic, "aquest 2025 hauria de ser l'any de l'extensió de punts de recàrrega dels vehicles elèctrics i de l'electrificació del transport públic en autobús".

I el que reclamen amb més energia és que aquest 2025 també hauria de ser l'any de l'acceleració de les renovables. Asseguren que caldria simplificar la normativa, reduir els terminis i adaptar-la a la nova directiva europea.