Els grans tenidors tenen 32.800 pisos buits a Catalunya, 1.800 a Barcelona

Actualment a Catalunya hi ha 32.799 habitatges buits en mans de grans tenidors, segons l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i d'aquests 1.799 són a Barcelona. També n'hi ha molts en ciutat pròximes, com l'Hospitalet de Llobregat o Terrassa, on ronden els 1.000, però també és una realitat present en municipis petits.

Una part d'aquests habitatges estan en mans dels anomenats fons voltor, que els deixen buits en espera d'un bon moment per obtenir-ne el màxim benefici convertint-los, en molts casos, en pisos turístics o reformant-los com a apartaments més petits.

Segons l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Blackstone i el seu entramat de societats acumula 3.540 habitatges a Catalunya, i Cerberus, 3.500.

Què diu la llei sobre els grans tenidors?

Des del 2015 a Catalunya els propietaris han de registrar els pisos que estan buits, i en cas que portin més de dos anys en aquest estat, la llei preveu sancionar-los.

La llei preveu multes o fins i tot expropiacions als grans tenidors que mantenen pisos buits molt de temps, però a la pràctica, si mirem les xifres, a Barcelona només s'han posat 52 sancions, per valor d'1,1 milions d'euros, i s'han expropiat 6 pisos.

L'Ajuntament de la capital catalana ha obert 290 expedients que durant el procés s'han acabat arxivant perquè els pisos s'han acabat llogant o venent.

La llei d'emergència habitacional aprovada al Parlament aquest 2022 va rebaixar la definició de gran tenidor jurídic a partir de 10 habitatges. Així es pretén posar dificultats a la pràctica d'alguns fons d'inversió, que trossegen i fan miniempreses dins les mateixes empreses perquè no se'ls consideri grans tenidors. Els particulars continuaran sent grans tenidors a partir de 15 habitatges.

El negoci dels fons d'inversió

Segons Manuel Gabarre de Sus, l'advocat que investiga delictes econòmics a l'observatori CODE (col·lectiu format per activistes de la societat civil per visibilitzar què hi ha darrere els fons d'inversió), aquests fons han vist una gran oportunitat de negoci a Espanya perquè les polítiques d'accés a l'habitatge i les condicions que tenen llogaters i arrendataris els han afavorit, i molt.

L'advocat denuncia que el Ministeri d'Economia "ha assignat la privatització de la Sareb al mateix Blackstone". Gabarre de Sus compara el cas amb Dinamarca. Recorda que allà el ministre d'Habitatge va dir que "és una inversió infame i que és perjudicial per a la ciutat, i que faran el que puguin perquè no inverteixin en el país":

"El govern danès va decidir analitzar el model de negoci de Blackstone i curtcircuitar-lo. Com es pot curtcircuitar aquest model? Impedint que els propietaris que feien reformes poguessin apujar el preu del lloguer en un període de cinc anys."

"A Espanya la situació és la contrària: se'ls dona la gestió del patrimoni públic més gran d'habitatge", denuncia Gabarre de Sus.

Arran de la crisi del 2008 es va limitar l'accés a les hipoteques i l'opció del lloguer era la majoritària. En aquest context, el govern del PP va abaixar de cinc a tres anys la durada dels contractes de lloguer. Per a l'observatori CODE era com si el govern animés a una pujada dels preus dels lloguers.

"Si el 2015 un llogater et pagava 500 euros, el 2018 te'n pagava 750. Era molt atractiu per a aquests fons oportunistes comprar molt barat i pensar: 'aquí apujaran els lloguers perquè a la gent no li queda cap més sortida.'"

Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, creu que els fons d'inversió han sabut deixar pisos buits per crear una "falsa sensació d'escassetat i de falta d'oferta". Per Arcarazo, però, el que hi ha són "unes males praxis que l'administració hauria de perseguir".

Per Gabarre, a aquests pisos no se'ls ha donat "la funció social que té l'habitatge": "per al sector financer sempre s'ha tractat com una mercaderia, com una mercaderia financera".

Ser l'única veïna en un pis d'un fons voltor

Al Raval, a Barcelona, hi ha molts pisos buits d'aquests fons d'inversió oportunistes, que des dels moviments per a la defensa de l'habitatge se'ls assenyala com a fons voltors. Un d'ells és el del carrer del Carme 23, on tots els pisos de la finca, tret de tres, estan buits i amb portes blindades.

Eleonora Delli Carri és una de les poques veïnes de l'edifici i explica la seva experiència en aquest vídeo:

Uns metres més enllà, al mateix carrer del Carme i propietat del mateix fons, hi ha una altra finca, al número 106, que ja fa anys que també té molts pisos buits.

La Laura, del Sindicat d'Habitatge del Raval, viu al carrer del Carme 106: "Aquest bloc ara és d'Optimun, que forma part de l'entramat del fons voltor de Cerberus; és una de les immobiliàries que té Cerberus".

Els veïns expliquen que tenen dos blocs sencers de pisos buits amb seguretat privada vigilant-los i amb portes antiocupes als accessos.

Una trobada de fons d'inversió

Des del Sindicat de Llogateres critiquen les administracions, que han deixat que en sòl públic s'hagi celebrat el congrés internacional The District, a la Fira de Barcelona, els dies 19, 20 i 21 d'octubre.

Segons la portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya, els principals fons d'inversió de tot el món han vingut a Barcelona a dissenyar estratègies per buidar els pisos.

"L'administració, en comptes de perseguir aquestes males praxis, el que veiem que fan és deixar-los instal·lacions perquè facin congressos per dissenyar les estratègies de com seguir expulsant els veïns de Barcelona."