Els guants d'un sol ús, el material de protecció més car i més difícil de trobar

Les empreses es preparen poder anar reactivant l'activitat i moltes es troben que, per poder fer el mateix que feien abans, ara necessiten uns equips de protecció individual per als treballadors que abans no calien. Un material que s'ha encarit i que, com que hi ha tanta demanda, moltes vegades costa de trobar, fet que afecta també els hospitals.

Si fa unes setmanes les mascaretes es van posar a preus desorbitats i era difícil aconseguir-ne, ara està passant el mateix amb els guants. Al mercat costen molt de trobar i, si se'n troben, el seu preu pot arribar a multiplicar per quatre el d'abans del coronavirus. I és un problema que no té solució a curt termini, ja que, si bé la producció de mascaretes ha augmentat en poques setmanes, fabricar guants té una complexitat molt més elevada.

En Juan José López, gerent tallers Loam, té un taller d'instal·lacions de climatització a Terrassa. Ara només va a domicilis per solucionar urgències, però ja es prepara per quan pugui reprendre del tot l'activitat. Al taller han fet pantalles facials amb una impressora 3D, tenen una caixa d'ozó per desinfectar objectes, una càmera d'infrarojos per prendre la temperatura gel hidroalcohòlic, mascaretes... Però els falten guants.

Tenim compres de guants que tenim pagades i no ens ha arribat el material. Per una caixa de guants de làtex abans demanaven 7 euros i ara 20. Per una de guants de nitril, abans eren 9 o 10 euros, i ara 30."

La demanda de guants a tot el món supera amb escreix l'oferta i això fa que puguin arribar a costar quatre vegades que abans del coronavirus. Hi ha empreses que han optat per comprar-ne de reutilitzables i desinfectar-los. És el cas de la companyia de serveis de neteja i recollida de residus que dirigeix la Natividad Pintado, directora general de Serveis Reunits, SA:

"El que ha estat salvatge al mercat ha estat el canvi de preus. Una mascareta que abans costava 1,20 euros, a l'abril va arribar a costar 7 o 8 euros. Ara això està passant amb els guants."

El principal productor mundial de guants de làtex i de nitril és Malàisia. Allà, tot i l'altíssima demanda, les fàbriques ha hagut de reduir la producció per l'impacte de la Covid-19, ja que han hagut de reduir personal als torns de treball per complir amb les mesures de distanciament.

En Francisco Bascón és el gerent d'una empresa importadora de guants que rep centenars de trucades cada dia d'empresaris que en busquen. Però no els pot donar servei, perquè ara mateix no en té i, els que li arribaran al juny, ja els té compromesos.  

"Ha arribat un moment que el tema de les mascaretes ja s'ha solucionat perquè hi ha molta gent que fabrica. És fàcil fer-les. Però muntar una planta de fabricació de guants de nitril és molt costós i laboriós. Necessites sis o vuit mesos per preparar-la."

Com els guants, la pràctica totalitat de material de protecció -mascaretes, ulleres, pantalles protectores- s'importa de l'Àsia. Però actualment tot el món està demanant aquest material i això tensiona el transport de mercaderies, fet que sovint produeix retards en les entregues.

Josep Casas, director comercial de Cecot, diu que els terminis estan sent complicats perquè hi ha molt col·lapse sobretot en les duanes, tant a la Xina com aquí.

Per la seva banda, Àlex Castilla, gerent de la distribuidora Tarracofarma explica quines són algunes de les dificultats:

"Si són marques noves al mercat que comencen ara per una qüestió de la demanda i volen entrar ràpidament es molt probable que tinguin problemes i quedin bloquejats, fins que no presentin tota la documentació."

La prioritat, els hospitals

Una de les poques fàbriques de mascaretes que hi ha a Europa és a Parets del Vallès. Arran de la crisi del coronavirus han duplicat la producció i el 90% del material de protecció que fan ara és per a ús hospitalari, de manera que serveixen les empreses amb comptagotes. El Pere Alcalá és un client habitual de Productes Climax

"Ara han de donar prioritat als hospitals. No poden servir el q ens servien abans però ens serveixen mica en mica"

Les dificultats per aconseguir equips de protecció per als treballadors han fet que els empresaris s'organitzin per trobar-ne. La Cecot, per exemple, ha centralitzat la compra de més d'un milió de mascaretes per a 2.000 empreses i la Pimec ha donat mascaretes i termòmetres als socis.

Agustí Miró, delegat de Pimec al Baix Llobregat i l'Hospitalet, diu que s'han comprat els termòmetres perquè la gent es pugui reincorporar al lloc de treball amb garanties.

I mentre els empresaris tenen dificultats per abastir-se dels equips de protecció individual (epis), els sindicats adverteixen que s'ha de garantir la segurerat dels treballadors. Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT, diu que no fer-ho "és un incompliment per part de les empreses que ha der ser sancionat".