Aquest dimarts es reprèn el judici del procés amb els testimonis que no van poder declarar dijous perquè es va allargar l'interrogatori al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Es tracta del que va ser subsecretari d'Hisenda amb Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, i de David Badal, tècnic administratiu de la Conselleria de Treball i gestor del programa GEEC (Gestor Electrònic d'Expedients de Contractació).

Després declararan els agents de la Guàrdia Civil relacionats amb els escorcolls del 20 de setembre del 2017 i els que van revisar els correus electrònics intervinguts als processats previs a l'1-O.

La setmana passada va tancar el judici Josep Lluís Trapero, que es va desvincular de les decisions del govern Puigdemont i va explicar al Suprem que el cos estava preparat per si s'havia de detenir el president i els consellers després de la declaració d'independència del 27 d'octubre. El major dels Mossos va acusar d'"irresponsabilitat" les declaracions del govern en el sentit que els Mossos garantirien la votació i va afirmar que el 20S van decidir que la secretària judicial sortís pel terrat .
 

Els fiscals de sala Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza assisteixen a la sessió d'aquest matí del judici del procés, que ve marcada pel testimoni dels agents de la Guàrdia Civil relacionats amb els escorcolls del 20S.
 

Es reprèn el judici amb la declaració del que va ser subsecretari d'Hisenda amb Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, a petició de la Fiscalia. Al final de l'última sessió del judici, dijous passat, la fiscal Consuelo Madrigal es va queixar del problema que va suposar el canvi de dia per a aquest testimoni, perquè ara viu a Londres.

Aquest dimarts comencen a comparèixer guàrdies civils al Suprem. Aquesta setmana, declararan tots els que estan relacionats amb els diferents escorcolls del 20 de setembre i els que van analitzar els correus electrònics dels processats.
 

Martínez Rico ja ocupa el seu lloc a la sala segona del Tribunal Suprem. Marchena li demana discuples pel canvi d'agenda perquè el testimoni havia de declarar dijous passat.

L'interroga la fiscal Consuelo Madrigal.
 

Madrigal pregunta sobre les mesures de seguiment que es van aplicar des del Ministeri d'Hisenda. Martínez Rico explica que "els mecanismes addicionals de finançament exigien un pla d'ajust i l'enviament d'informació sobre les despeses" i diu que "amb Catalunya es va establir un reglament amb més seguiment que amb la resta de comunitats."

Felipe Martínez Rico, exsubsecretari d'Hisenda, explica que la Generalitat mai va qüestionar el sistema de control i que es va incrementar a Catalunya:

"El 21 de juliol del 2017 es va modificar el sistema de control i seguiment, amb una periodicitat setmanal i no mensual."

"El 13 de setembre del 2017, la Generalitat comunica a Hisenda que no transmetria més informació sobre els comptes", afirma Martínez Rico, que diu que van al·legar que el control estava fora de l'ordenament jurídic de Catalunya. L'Estat va reaccionar: "L'Estat decideix fer els pagaments directament als creditors i s'estableix un nou sistema de certificació de les despeses."
 

"Es poden eludir, aquests sistemes de control?", pregunta Madrigal a Martínez Rico, que afirma: "El control arriba on arriba i té els límits que té, i el sistema de certificació no és la realitat material dels fets, que és molt més complexa". En aquest sentit, el número dos de Montoro diu que una contractació irregular podria eludir el control i en quedaria al marge.

També assegura que la informació que s'enviava de vegades no era exacta:

"En alguns casos, la informació que es transmetia era incompleta o irregular. En aquests casos, es demanaven explicacions."

El número dos de Montoro, que ha explicat que el sistema de certificació exigia que no es destinessin diners a activitats d'organització del referèndum, diu que es va fer un requeriment, a instàncies del jutjat d'instrucció, sobre les partides que podien tenir-hi a veure. 

"La informació que es va transmetre al jutjat incloïa despeses sobre trasllats d'observadors internacionals i també es va demanar informació sobre totes les despeses que tenien a veure amb el Diplocat."

La fiscal Consuelo Madrigal li pregunta sobre la campanya de les vies del tren, la que al llarg de judici hem conegut com "Civisme". Aquesta campanya també es va portar a la Fiscalia i Martínez Rico afirma que es van utilitzar diners del fons de contingència per ampliar en 3,5 milions euros campanyes institucionals com Civisme. Diu:

"Hi va haver dues partides de la campanya 'Civisme' que no es van pagar." 

Amb la resposta a aquesta pregunta s'acaba el torn de Madrigal. Martínez Rico afirma:

"Nosaltres vam sol·licitar supervisió justament per evitar que es pogués produir. La realitat material que passés després..."

Martínez Rico contesta a les preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Rosa María Seoane:

"Tots els expedients de despesa pública de la Generalitat s'enviaven a l'Estat."

Els exdiputats de la CUP han anat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on se'ls ha notificat la sanció per haver-se negat a respondre a Vox en la seva declaració al Suprem. Reguant, al sortir, ha assegurat que defensaran la seva negativa a respondre fins al final:

L'ex-número dos de Montoro respon a les defenses. Judit Gené, de l'equip d'advocats de Quim Forn i Meritxell Borràs, formula les seves preguntes a Martínez Rico. Respon:

"Nosaltres vam buscar la informació que ens demanava el jutjat d'instrucció número 13."

Pregunta per últim Josep Riba, advocat de Carles Mundó, i Martínez Rico afirma:

"La Generalitat va continuar enviant informació a Hisenda després del 6 de  setembre del 2017 malgrat que havia dit que no n'enviaria més."

Els advocats de la defensa protesten perquè no es veurà la imatge dels guàrdies civils que comencen a declarar ara per la sala segona del Tribunal Suprem.

El fiscal Javier Zaragoza interroga el primer agent.
 

Aquest dimarts estava previst l'interrogatori a David Badal, tècnic administratiu de la Conselleria de Treball i gestor del programa GEEC (gestor electrònic d'expedients de contractació). Marchena diu que queda ajornada per a un altre dia.
 

El primer guàrdia civil interrogat va participar en l'escorcoll i detenció de l'exsecretari d'Hisenda, Josep Lluís Salvadó. Narra com es van produir els fets:

"Jo vaig participar en l'operatiu d'escorcoll de la vivenda de Lluís Salvadó i la seva detenció el 20S."

"A la vivenda de Lluís Salvadó hi vam trobar documents sobre la desconnexió de Catalunya."

L'agent explica que al despatx els va rebre la secretària de Salvadó, Elisabeth, que anteriorment havia mantingut una conversa amb l'exsecretari d'Hisenda de la Generalitat en què aquest li hauria demanat que destruís alguns documents, diu el guàrdia civil.

Narra que a les 11.30 va començar a registrar el despatx i es van trobar molt material: "Al despatx de Salvadó hi vam trobar un document titulat 'Escenari de guerra' i 'Escenari de guerrilles'" i també documents sobre l'"organització d'una agència tributària pròpia", un sobre "Secessió a la Unió Europea" i un altre de "mesures per arribar a un estat propi".

El guàrdia civil hi afegeix:

"Vam trobar, en una paperera, uns fulls trencats, on es podia llegir: 'Escenaris  posteriors al referèndum' i es dividien en quatre fases."

"Junqueras va anar a la Conselleria, va abraçar Lluís Salvadó i hi va parlar", assegura el guàrdia civil TIP H11346M, que afirma:

Hi va haver una petita pugna perquè, durant un registre, no es podia parlar amb el detingut, i Junqueras i Salvadó no ens van fer cas."

Zaragoza pregunta sobre les concentracions als voltants de la secretaria d'Hisenda i a la Conselleria d'Economia del 20 de setembre. El guàrdia civil TIP H11346M afirma que no van dificultar el registre al despatx de Salvadó a la secretaria d'Hisenda que es troba a la Gran Via de Barcelona:

"Nosaltres portàvem, com en tota entrada i registre, la unitat de seguretat, que era la que estava a la porta. Ells es van mantenir a distància, però sí que cridaven "votarem", "independència", "fora les forces d'ocupació", "feixistes, en català", feixistes", "colpistes"," terroristes"... Crec que no van obstaculitzar la nostra marxa ni hi va haver cap situació anòmala. No vam veure dificultada la nostra feina en el registre."

Pel que fa al registre, l'agent assegura que Lluís Salvadó no va posar cap impediment a l'escorcoll de casa seva ni al seu despatx:

"També es va permetre l'accés a les dependències de la conselleria i als despatxos. No hi va haver cap incident."

L'advocat de Junqueras és el primer dels advocats de la defensa de formular preguntes a l'agent, que respon:

"Quan vaig entrar a casa de Lluís Salvadó no vaig poder sentir la conversa que mantenia per telèfon. M'ho va comentar ell."

"No vaig avisar cap lletrat perquè assistís Salvadó durant l'escorcoll de casa seva."

El president del Suprem crida l'atenció al guàrdia civil perquè respon que no sap si va participar en diferents diligències i actuacions de la Fiscalia per les quals li pregunta Van den Eynde.

"Al senyor Salvadó se'l va detenir perquè es creia que estava desenvolupant les estructures d'estat per a la creació de la hisenda pròpia", afirma el guàrdia civil TIP H11346M.

Van den Eynde li pregunta diferents detalls sobre l'escorcoll a les instal·lacions de la secretaria d'Hisenda. L'agent afirma:

"Vam comunicar la detenció de Lluís Salvadó al Col·legi d'Advocats." 

"No recordo si es van analitzar 'in situ' els aparells electrònics que vam trobar al senyor Salvadó."

"Els meus companys es van interposar entre Junqueras i Salvadó per evitar  el contacte."

"Jo vaig fer la traducció del que va dir Junqueras davant la seu de la Conselleria."

És el torn de Jordi Pina, advocat de Sànchez, Turull i Rull.

Li pregunta a l'agent sobre quantes hores va veure de vídeo perquè, abans, el testimoni ha afirmat que li van encarregar visionar 3 cadenes de televisió sobre el que havia passat en els escorcolls del 20S. El guàrdia civil diu que va seleccionar les imatges més significatives i que no va considerar que aquestes fossin un concert, sinó "el setge a la Conselleria". Preguntat si va veure un ambient festiu, l'agent respon:

"Vaig veure molta gent cridant contra tothom que entrava o sortia de la Conselleria que no anés identificada."

L'agent respon l'última pregunta de l'advocat Jordi Pina:

"No em consta que dintre els cotxes de la Guàrdia Civil hi hagués armes llargues."

Pregunta ara l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig. El guàrdia civil afirma que hi havia agents de la Guàrdia Civil a l'entrada dels dos edificis de la Gran Via on hi havia registres, al número 639 i al 635.
 

Acaba la declaració del primer agent de la Guàrdia Civil, amb el TIP H11346M. El judici es reprendrà d'aquí mitja hora.