Els hospitals, collats per la factura energètica: podrien pagar el triple que fa 3 anys

El primer semestre del 2021, l'Hospital de Bellvitge va incrementar en mig milió d'euros la seva factura energètica respecte a l'any anterior. Tot i que, en part, s'explica per la construcció del nou edifici Delta, el cert és que l'augment del preu de la llum i el gas es comença a notar, també, als centres sanitaris.

Sobretot als hospitals, on la despesa és molt elevada, amb maquinària a ple rendiment i, en molts casos, 24 hores al dia, set dies a la setmana; des dels equips d'alta complexitat fins a la bugaderia. A la de Bellvitge, per exemple, hi poden arribar a entrar, cada dia, fins a 12 tones de roba. A banda, els hospitals s'han d'il·luminar i climatitzar.

Montse Figuerola, gerent de l'Hospital de Bellvitge, i també gerent territorial de l'àrea metropolitana sud de l'Institut Català de la Salut (ICS), explica que "quan puja la factura elèctrica als hospitals és sobretot als mesos d'estiu, per la climatització". "Als mesos d'hivern, en canvi, és quan tenim més consum de gas", hi afegeix.  

Tot i que alguns hospitals de l'ICS tenen un conveni que els marca un topall en el preu de l'energia, Salut adverteix que, a tot Catalunya, la factura de llum i gas dels centres sanitaris podria arribar als 250 milions d'euros, tres vegades més del que era habitual fa molt pocs anys.

Segons el departament, un gran hospital de Barcelona pagava, el 2019, 5 milions d'euros, el 2021 ja s'enfilava fins als 11 milions, i el 2022 la previsió és que en pagui 14. Si agafem la tipologia d'un hospital comarcal, la factura del 2019 era de 0,8 milions; la del 2021, d'1,3 milions, i la previsió per al 2022 és d'1,8 milions.

D'on sortirà el sobrecost de la factura energètica?

La Generalitat estima que el sobrecost de la factura energètica, a tot el sector públic, superarà els 300 milions. D'on sortiran aquests diners?

Hi ha tres vies per fer front a aquesta despesa sobrevinguda. En primer lloc, el govern català ha demanat a l'espanyol un fons estatal extraordinari, com el que al seu dia va ser el fons covid. En segon lloc, també ha demanat a l'Estat més marge de dèficit per endeutar-se, passant del 0,6% a l'1%. Fins ara, però, cap de les dues peticions ha reeixit.

Així que s'ha activat la tercera opció, que és recórrer a la pròpia caixa i treure diners de determinades partides, com ens explica Jordi Cabrafiga, secretari general d'Economia i Hisenda:

"Creiem que l'Estat acabarà rectificant, ja sigui amb un fons extraordinari de diners o deixant-nos endeutar. Però, de moment, els departaments estan mirant com es poden fer càrrec d'aquest sobrecost amb els seus propis pressupostos. Per tant, estan reprioritzant la seva despesa i mirant quines coses han de deixar de fer."

Cabrafiga assegura que, al final, l'administració fa "el que faria qualsevol ciutadà que hagués de pagar una factura desorbitada: o algú li deixa els diners, o va al banc a demanar un crèdit, o, amb el seu pressupost mensual, renuncia a fer determinades coses per poder pagar".

La prioritat, en qualsevol cas, és que el ciutadà no ho noti. En aquest sentit, la doctora Figuerola llança un missatge de tranquil·litat:

"Hi ha coses que no podem sacrificar. No sacrificarem el tractament dels pacients ingressats, ni la seva seguretat, ni els medicaments perquè tinguem més despesa elèctrica. Què vol dir, això? Que encarim la factura pública, i per tant, el risc del dèficit del sistema públic."  

El mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha expressat la seva preocupació per l'augment desbocat de la factura energètica, perquè els diners per pagar-la, diu, estaven destinats a l'atenció sanitària.