Els hostalers de Tossa pagaran l'allotjament a qui hi vulgui anar a treballar a l'estiu
L'objectiu és facilitar als empresaris una mà d'obra que costa molt de trobar per l'elevat preu dels lloguers a la zona, tot i que admeten que la iniciativa no es podrà posar en marxa fins a l'any que ve
El sector turístic de Tossa de Mar facilitarà i assumirà el cost de l'allotjament del personal que contractin per a la campanya d'estiu. Començaran habilitant dos edificis per fer-hi apartaments amb habitacions i espais compartits. Volen incentivar que els treballadors interessats a fer temporada al poble d'abril a octubre no es facin enrere perquè no troben habitatge a un preu assequible.
Quan serà una realitat?
L'objectiu és poder començar aquest any, però el president de l'Associació d'Hostaleria de Tossa, Francesc Zucchitello, reconeix a Catalunya Ràdio que és massa just i que probablement es posarà en marxa el 2026.
Els falta mà d'obra i d'aquí aquesta iniciativa pionera que, segons ell, no s'ha fet mai a cap altre poble costaner. Abans de tirar-la endavant, però, volen acabar de negociar les condicions amb l'administració, els propietaris dels edificis i els empresaris del sector turístic:
"Hem de saber si un establiment necessita 20 o 30 treballadors, hem de dimensionar-ho per no fer un efecte crida i que després no hi hagi espai per a tothom."
Cada any, d'abril a octubre, el sector turístic de Tossa contracta entre 1.500 i 1.800 treballadors.
Quin cost tindrà per als empresaris?
Han fet números i calculen que serà d'entre 17,50 i 20 euros per treballador i dia. Això implicarà, diuen, un màxim d'uns 600 euros al mes. Una despesa que els empresaris assumiran directament mentre duri el contracte laboral, que acostuma a ser d'entre sis i vuit mesos: "L'objectiu és que no ho pagui el treballador, sinó que ho pagui l'empresari. Els empleats assumiran els impostos que ja paguen ara... l'IRPF, les retencions, etc."
Per començar, ja han iniciat els tràmits per reconvertir un antic hotel i un edifici d'habitatges en els primers apartaments d'habitacions compartides per a treballadors del sector turístic.
80 habitatges més a llarg termini
Paralel·lament, l'Ajuntament de Tossa reclamarà a la Generalitat que els torni uns terrenys en desús, cedits fa anys, per fer-hi --precisament-- un edifici nou que aculli aquest tipus d'allotjaments.
Així s'acaba d'aprovar en un ple municipal. L'any 2007, el consistori va cedir uns terrenys de 4.000 metres quadrats per construir-hi 80 habitatges de protecció oficial, però, com que encara no s'hi ha fet res, en demanen la devolució.
L'alcalde de Tossa, Martí Pujals, calcula que si recuperen aquests terrenys es podrien habilitar allotjaments compartits per a més de 250 treballadors. Creu que tothom hi sortirà guanyant, tant els empleats com el sector turístic i, fins i tot, els veïns del poble:
"Perquè traurem tensió al mercat d'habitatge i hi haurà més oferta de pisos per als veïns de Tossa."
Pujals explica que si la Generalitat els torna aquesta parcel·la, la idea seria treure a concurs públic la construcció de l'edifici i la gestió dels habitatges dels treballadors, de manera que l'operació no tingués cap cost per a l'Ajuntament. El president dels hotelers, Francesc Zucchitello, aplaudeix la iniciativa municipal i destaca les sinergies entre el sector públic i privat.
Tossa de Mar té 22.000 places hoteleres, repartides, a parts iguals, entre hotels, càmpings i apartaments.
Un problema estès al conjunt del país
La dificultat de trobar personal per al sector turístic és compartida per molts pobles i ciutats, tant de la costa com de muntanya. És conegut, per exemple, el cas dels treballadors que fan temporada a l'estació de Baqueira-Beret, a la Vall d'Aran.
Els últims mesos també s'han posat sobre la taula algunes iniciatives per acabar amb la imatge de monitors d'esquí, pisters i cambrers vivint en autocaravanes al pàrquing de l'estació per no poder pagar els preus de lloguer de pisos a la vall.
A les Illes, aquest també és un problema molt important i que no només afecta els treballadors del sector turístic. Fa uns mesos, vam conèixer el cas d'una mestra que viu a Mallorca i que treballa a Eïvissa. Es va plantejar instal·lar-se de dilluns a divendres en aquesta segona illa, però fent números va adonar-se que li sortia més bé de preu agafar l'avió cada dia per anar a treballar que no llogar una habitació, per la qual li demanaven 700 euros al mes.
