Els impostos en què més es defrauda: successions i donacions i patrimoni

Tres quartes parts del frau aflorat per l'Agència Tributària catalana durant l'any passat prové dels impostos de successions i donacions i el de patrimoni. Segons el balanç que han presentat el conseller d'Economia, Jaume Giró, i la secretària d'Hisenda, Marta Espasa.

Entre aquests dos impostos, el frau descobert s'enfila als 247 milions d'euros, el 73% del total aflorat durant l'any passat. Uns números prou eloqüents que justifiquen, segons la cúpula del departament, que bona part dels seus esforços en la lluita contra el frau es concentrin en aquests dos impostos.

El tercer impost amb més frau detectat és el de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, amb 86,9 milions d'euros. És, però, el que requereix un nombre més gran d'actuacions, un 64% del total.

Canvis de residència ficticis, sobretot a l'estranger

Durant el 2021, l'Agència Tributària de Catalunya va detectar 45 deslocalitzacions fictícies, 20 a altres autonomies i 25 a l'estranger. A conseqüència d'aquestes actuacions, espera recuperar 28,7 milions d'euros, el doble que l'any anterior. D'aquests, la majoria - 27,5 milions- corresponen a canvis ficticis de residència a l'estranger.

El departament no ha volgut precisar on s'haurien fet aquestes deslocalitzacions, però asseguren que el que més els preocupa ara són els canvis ficticis de residència fiscal a l'estranger, fonamentalment a Andorra, més que no pas els que es produeixen a altres comunitats on es paguen menys impostos, com ara a Madrid. En el cas de les deslocalitzacions a dins de l'Estat, el volum de frau aflorat és de 1,2 milions d'euros.

A més, s'espera ingressar 22,1 milions d'euros més gràcies a 14 liquidacions per béns situats a l'estranger que no s'haurien declarat.

Rècord de frau fiscal aflorat

El volum de frau descobert durant l'any passat va pujar, en total, als 338,5 milions d'euros. És un 55% més que l'any 2020 i un rècord històric des que l'Agència Tributària catalana va posar en marxa el seu primer pla de prevenció, l'any 2015.

En conjunt, van fer prop de 53.000 actuacions de recaptació, gestió i inspecció, amb un import mitjà per actuació de gairebé 6.400 euros, un 39% més que l'any 2020.
 

Un "infern per als defraudadors"

Durant la roda de premsa, el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha volgut sortir al pas de les crítiques per l'elevada fiscalitat de Catalunya i ha assegurat que la seva intenció "és que Catalunya sigui, no un infern fiscal, sinó un infern per als defraudadors fiscals". En aquest sentit, ha afirmat que posaran a disposició de l'Agència Tributària tots els mitjans possibles "per lluitar contra el comportament més insolidari i potencialment corrosiu que es pot donar en una societat".

L'Agència, amb una plantilla de 799 persones, té en marxa un procés selectiu per incorporar 20 nous inspectors tributaris i 120 gestors tributaris més.