
Els "incels", els cèlibes involuntaris que difonen antifeminisme i misogínia a les xarxes
Són homes que culpen el feminisme de tot el que va malament al món i manifesten ressentiment contra les dones a internet
El concepte "incel" és un terme anglès que es refereix als cèlibes involuntaris, homes que voldrien tenir parella i/o relacions sexuals, però no ho aconsegueixen.
D'això en culpen les dones i el feminisme i ho deixen palès en webs i fòrums. Les seves idees, però, cada cop s'estenen més enllà d'internet i de l'anomenada "manosfera".
Com explica Elisa García Mingo, professora de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, "la manosfera és el concepte que utilitzem per parlar de la misogínia a les xarxes, de continguts antifeministes".
Els "incels", doncs, són una subcultura dins la manosfera.
Els fòrums, un lloc d'alfabetització incel
Participen en fòrums internacionals com Incels.is o, en l'àmbit espanyol, Forocoches, en què proliferen missatges d'odi i ressentiment cap a les dones i el moviment feminista.
"Culpen el feminisme per tot el que no funciona a la societat. Per exemple, critiquen l'alliberament sexual perquè fa que les dones puguin triar lliurement i això converteix els homes en menys necessaris", argumenta Lucas Gottzén, professor d'Estudis d'Infància i Joventut a la Universitat d'Estocolm.
García Mingo comenta que aquests homes arriben als fòrums a través de missatges, mems o paraules clau:
"S'informen de per què els homes no triomfen amb les dones, què ha fet el feminisme amb els homes, les denúncies falses o la síndrome d'alienació parental."
Molts d'aquests homes se senten sols i tristos, afegeix: "La cultura 'incel' és molt fatalista, amb aquesta idea que els homes que no han guanyat la loteria genètica i no són 'mascles alfa' no tenen res a fer en aquest món cruel."
En canvi, en la comunitat incel "troben una explicació ideològica de per què estan sols; de manera que senten que no és culpa seva, sinó un problema de la societat", tal com interpreta Evelina Johansson Wilén, professora d'Estudis de Gènere a la Universitat d'Örebro, a Suècia.
Fins i tot, diu Johansson Wilén, reben l'acceptació i la germanor que troben a faltar fora de la xarxa: "Expliquen com se senten i les respostes dels altres usuaris els donen confort."
Els mems, un missatge ràpid i eficaç
Els investigadors que han participat en el congrés Men in Movement, organitzat per la UOC, expliquen com algunes de les idees misògines que comparteixen els "incels" es difonen en forma de mems. Ho explica Elisa García Mingo:
"En lloc de fer servir paraules, condensen en una imatge el seu missatge, per exemple, per dir que les feministes són l'enemic o que ara per tenir relacions sexuals cal un notari que doni permís."
També alerten que les idees dels cèlibes involuntaris s'estenen també a altres espais com les xarxes socials. "Pot ser un vídeo de TikTok o bé un youtuber que presenta els homes com a víctimes autèntiques," afegeix.
Aquesta investigadora explica que a mesura que les dones han substituït el concepte víctima pel de supervivent i s'han "apropiat de la ràbia, com una emoció política per reivindicar la fi del patriarcat", de manera paral·lela, els homes "han deixat d'estar enfadats i s'han col·locat en posició de víctima; i així aconsegueixen més atenció".

L'antifeminisme, més enllà d'internet
"Ja no podem dir que l'antifeminisme i la negació de la violència masclista formen part només de la 'manosfera', sinó que són idees que ja estem trobant en altres llocs i van deixant aflorar de mica en mica tot el que molts homes pensen", assegura la professora d'Antropologia de la UOC, Begonya Enguix.
Aquesta experta en gènere ha comparat els comentaris que els usuaris publiquen sobre temes de violència sexual en diaris digitals i en fòrums considerats d'"incels" i ha descobert que als dos llocs apareixen el mateix tipus de comentaris, que posen en dubte les víctimes i protegeixen els agressors.
Són idees que també ha anat fent seves l'extrema dreta, amb discursos cada cop més masclistes. En aquest sentit, Lucas Gottzén apunta:
"L'extrema dreta s'ha fusionat amb l'antifeminisme a mesura que ha anat incorporant més idees misògines. La diferència, però, és que l'extrema dreta és focalitza més en la masculinitat dels homes blancs."
Amb un mercat laboral precari, alguns d'aquests homes "se senten insegurs i una mica perduts", diu l'investigador, de manera que els partits d'extrema dreta els ofereixen "solucions fàcils com la xenofòbia o el masclisme" en comptes d'apuntar les vertaderes raons del problema, com l'economia.
Atraure els homes a la lluita feminista
Preocupats per l'augment de votants de partits antifeministes, els investigadors reclamen incloure els homes en les discussions per acabar amb el masclisme: "Si volem un canvi real, amb una millora de la igualtat de gènere, cal involucrar tothom", diu Gottzén. Begonya Enguix afegeix:
"Els homes han de participar en trobar fórmules per superar les violències i les desigualtats que encara patim."
"El feminisme ha de pensar la manera de comunicar-se amb aquests grups com el dels 'incels' per evitar tenir una societat cada cop més polaritzada", conclou Gottzén.