Els incendis tornen a escampar-se per Sibèria per les altes temperatures i la sequera
De moment, ja han cremat una superfície equivalent a 2,5 vegades Catalunya i acceleren la fusió del permagel, el gel permanent
Aquest estiu, Sibèria torna a estar assetjada per incendis forestals, com ja va passar el 2019 i el 2020. La regió més afectada és Iacútia, on aquest dilluns hi havia 216 incendis actius que en conjunt afectaven aproximadament 1,5 milions d'hectàrees, una mica menys que la meitat de Catalunya.
Els incendis no són inusuals a Sibèria, però els últims estius han estat particularment nombrosos i virulents a causa de les temperatures elevades i de la forta sequera.
Les autoritats russes els atribuïen a aquestes temperatures anòmales i a l'incompliment de les normes de seguretat. A mitjans de juliol van esmentar, per primer cop, l'escalfament global i el canvi climàtic com una de les causes.
A mitjans de maig ja hi va haver temperatures molt més elevades del que correspondria a l'època tant a Moscou com a molts altres llocs de Rússia i això va dur els primers incendis.
I la calor va continuar. Al mes de juny va ser, a Moscou, el més càlid dels darrers 120 anys, amb una temperatura que va assolir els 34,7 graus.
L'any passat, els incendis van cremar a tot Rússia més de 150.000 quilòmetres quadrats, una àrea com cinc vegades Catalunya. I aquest any, de moment, ja s'ha cremat la meitat d'aquella superfície.
El fum produït pels incendis afecta molts llocs habitats, incloent-hi la capital, Iakutsk, que té uns 300.000 habitants. Això ha portat a difondre missatges en què es demana a la gent que es quedi a casa i mantingui tancades portes i finestres.
Diumenge també es van suspendre les operacions a l'aeroport i la navegació pel riu Lena.
Els incendis, a més de la destrucció del bosc, tenen altres efectes, com ara l'alliberament de gasos d'hivernacle, els causants de l'escalfament global.
Segons el servei europeu Copèrnic de control de l'atmosfera, en només sis setmanes els incendis a Sibèria han llançat a l'atmosfera l'equivalent a 150 milions de tones de diòxid de carboni, una quantitat semblant a les emissions totals de Veneçuela.
El permagel i la pluja artificial
Una altra conseqüència és que això accelera la fusió del permagel, la capa de gel permanent que cobreix bona part del territori a Sibèria. Quan el permagel es fon, s'allibera el carboni que mantenia emmagatzemat i això intensifica l'escalfament global. És un procés que es retroalimenta.
A part de mobilitzar milers de bombers, Rússia té una altra manera de lluitar contar els incendis: provocar pluja artificial. Segons informava aquest dilluns el Siberian Times, un avió Antonov-26 va escampar una barreja de iodur de plata, nitrogen líquid i gel sec per crear núvols i produir pluja, segons un mètode desenvolupat a l'era soviètica.
Sembla que el sistema ha funcionat i almenys ha donat un respir. Tot i que la magnitud dels incendis i la superfície que abasten, any rere any, limita molt l'efecte que pugui tenir aquesta fabricació de núvols.
