Els indis navajo volen aturar la missió de la NASA a la Lluna perquè porta cendres humanes

El president de la Nació Navajo, Buu Nygren, ha demanat a la NASA que retardi el llançament de la primera missió de l'agència aeroespacial nord-americana a la Lluna dels últims 50 anys. 

Està previst que aquest dilluns, 8 de gener, la NASA enviï a la Lluna el mòdul d'aterratge lunar Peregrine Mission One amb el coet Vulcan Centaur. Una nau espacial de construcció privada i que, en el seu interior, transporta les cendres i restes d'ADN de persones que han pagat una veritable fortuna per descansar fins a l'eternitat en la superfície lunar. Un servei d'exèquies celestials que ofereix l'empresa Celestis.

El Vulcan Centaur hauria de posar-se sobre la superfície lunar a finals de febrer, a la Sinus Viscositatis, a la banda nord-est de l'Oceà de les Tempestes. Però tota l'operació espacial està ara en risc per una reclamació dels indis navajo.

Per al poble navajo, i per a altres cultures indígenes de l'Amèrica del Nord, la Lluna és sagrada i consideren que dipositar-hi cendres de difunts o qualsevol altres restes humanes són "una profanació". Per aquesta raó demanen que es retardi l'enlairament del Vulcan Centaur i que les restes funeràries no arribin a la Lluna.

No és la primera vegada que els navajo ataquen la NASA per portar-hi restes de difunts al satèl·lit. Ja ho van fer quan l'agència nord-americana va enviar-hi les cendres del científic planetari Eugene Shoemaker, l'any 1998. En aquell moment, la NASA es va disculpar i va prometre consultar amb totes les nacions índies en un futur abans d'autoritzar missions similars. 

Segons el president de la Nació Navajo, en el reconeixement dels llocs sagrats s'inclouen llocs que ofereixen vistes a àrees importants, a la terra i a l'aigua, però també "al cel i als cossos celestes". Això inclou l'únic satèl·lit de la Terra. 

De moment, la NASA continua endavant amb els plans d'enlairar el Vulcan Centaur dilluns vinent, amb totes les cendres a l'interior. Segons ells, el compromís adquirit amb les nacions índies no afecta les càrregues contractades per empreses privades. "Aquestes són missions comercials i depèn només d'ells vendre el que venen. No tenim el marc per dir-los què poden i què no poden enviar", ha dit Chris Culbert, director del Centre Espacial Johnson de la NASA.

Des de Celestis, defensen la continuïtat de la missió. L'empresa que continua oferint la possibilitat d'un descans etern "a l'espai profund en un viatge infinit de tribut i record" només accessible a les butxaques més benestants. Un dels seus fundadors, Charles Chafer, ha dit que "ningú, ni cap religió, és propietari de la Lluna". I ha afegit que "cap condició religiosa ni cap creença han de regir els esforços espacials de la humanitat".