Els nou líders sobiranistes empresonats, en un acte al Palau Robert l'1 de febrer passat (ACN / Àlex Recolons)
Els nou líders sobiranistes empresonats, en un acte al Palau Robert l'1 de febrer passat (ACN/Àlex Recolons)

Els indults als presos del procés: quan sortiran, què podran fer i amb quins terminis

Carles Costa Osés / Ramon Radó TrillaActualitzat

El Consell de Ministres ha concedit aquest dimarts els indults als dirigents independentistes empresonats, tal com va anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Ara, la sortida de la presó del govern de l'1-O pot ser imminent.

En la mesura de gràcia, el govern espanyol ha d'argumentar la decisió sobre la base dels principis de justícia, equitat i utilitat pública sense revisar, revocar ni qüestionar la sentència del Suprem.


Quins efectes té que els indults siguin parcials?

Amb l'informe del Tribunal Suprem en contra de la mesura de gràcia, el Consell de Ministres no podia atorgar l'indult total. I ha optat per condonar els anys de presó que els quedaven per complir, mentre que els manté les penes d'inhabilitació.


Quan podran sortir de la presó els indultats?

Després de l'aprovació al Consell de Ministres, el rei ha de sancionar els indults, que entraran en vigor quan es publiquin al Butlletí Oficial de l'Estat.

El Suprem, però, ha de dictar una interlocutòria d'alliberament, i per fer-ho, assegura que li cal una comunicació oficial. Previsiblement, doncs, la posada en llibertat serà aquest dimecres. 

De fet, familiars i advocats dels presos han confirmat que sortiran a les 12 del migdia perquè, si no hagués arribat la notificació del Suprem, sortirien amb el permís que havien demanat per Sant Joan. Aquesta és la previsió que fan, com a mínim en el cas dels de Lledoners. 


Hi haurà la imatge dels presos sortint?

Dependrà de quan arribi l'ordre del Suprem. Si és aquest mateix dimarts, sí. Però si és dimecres, els presos del procés podrien no ser ja a la presó perquè tots han demanat permisos per passar Sant Joan a casa.

Si aquest fos el cas, més endavant haurien de tornar en algun moment als centres penitenciaris per firmar els últims papers i recollir les pertinences.

Els set presos de Lledoners, sortint del centre penitenciari el mes de gener passat
Els set presos de Lledoners, sortint del centre penitenciari el mes de gener passat (ACN/Mar Martí)


Sortiran tots de la presó?

Sí, perquè la decisió del govern espanyol és condonar-los a cadascun d'ells la pena de presó que tenien pendent, sigui quina sigui.

Tal com ja havien avançat fonts de La Moncloa a TV3, els indults s'apliquen a totes les penes de presó, tant per sedició com per malversació. En canvi, no s'han tocat les penes d'inhabilitació.

Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva, arribant al Suprem el març de 2018
Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva, arribant al Suprem el març de 2018 (ACN/Javier Barbancho)

Què poden fer els polítics indultats a partir d'ara?

Poden sortir del centre penitenciari, però no podran ocupar un càrrec públic ni presentar-se a les eleccions mentre duri la inhabilitació.

En la sentència de Suprem de l'octubre del 2019, a tots els condemnats a penes de presó se'ls va condemnar a una inhabilitació del mateix temps que la privació de llibertat.

Per tant, Oriol Junqueras no podrà tornar a ocupar un càrrec públic fins d'aquí deu anys, el juliol del 2031.

Els primers que podran optar-hi serien Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el juliol del 2027.

Sorprenentment, l'últim a poder tornar a la vida política no seria Junqueras, sinó Dolors Bassa, que, segons fonts del Suprem, estaria inhabilitada fins a l'octubre del 2031.

Els set dirigents polítics empresonats a Lledoners, amb una pancarta a favor de l'amnistia
Els set dirigents polítics empresonats a Lledoners, amb una pancarta a favor de l'amnistia (ACN/Mar Martí)

Els indults poden ser revisables?

El govern espanyol ha establert que els indults es poden revocar i els presos poden tornar als centres penitenciaris si cometen algun delicte greu, i estipula en un termini que varia en funció de cada pres. Per a Junqueras, Forn, Rull i Turull són sis anys; cinc per a Sànchez i Cuixart; quatre per a Forcadell i tres per a Bassa.

Dins de l'ambigüitat de la llei dels indults, els articles 16 i 17 obren la porta a una revisió de l'indult, si així ho estableix el govern espanyol com a condició. La llei, del 1870, assenyala que es podran imposar les "condicions que aconsellin la justícia, l'equitat o la utilitat pública" i que no es concediran els indults si el condemnat no ha "complert prèviament" aquestes condicions.


El rei pot negar-se a firmar els indults?

L'indult és un acord del Consell de Ministres que firma el ministre de Justícia i sanciona el rei. La Constitució estableix que Felip VI ha de firmar algunes decisions de l'executiu, però les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la manifestació de diumenge a la plaça Colón preguntant què faria el monarca van obrir els dubtes.

Unes hores després de la intervenció de Díaz Ayuso, el Palau de La Zarzuela va rebutjar qualsevol especulació i va assegurar que Felip VI firmarà qualsevol decret aprovat pel Consell de Ministres.

El rei Felip VI, durant al Cimera Iberoamericana del mes d'abril passat
El rei Felip VI, durant la Cimera Iberoamericana del mes d'abril passat (ACN / Marta Lluvich)

A qui afecten els indults?

En el judici del procés, el Tribunal Suprem va condemnar 12 persones però tres no van complir penes de presó. Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila van ser condemnats a 1 any i 8 mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència, un temps que es va complir fa deu dies. Mundó i Borràs van passar una mica més d'un mes en presó preventiva la tardor de 2017 i Vila va passar-hi una nit.

Així doncs, els indults aprovats pel Consell de Ministres només afecten els nou líders independentistes que estan empresonats: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a penes d'entre 9 i 13 anys de presó.

Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, durant el judici del procés (ACN)

Els indults es poden recórrer?

Sí. En aquest cas, la qüestió tornaria al Tribunal Suprem, però no a la sala segona, que presideix Manuel Marchena. La sala contenciosa administrativa, la tercera, és l'encarregada dels recursos contra allò aprovat pel Consell de Ministres.


Qui pot presentar un recurs?

La llei estableix que cal acreditar un interès legítim i no és clar que ni el PP, ni Ciutadans ni Vox --tot tres partits han anunciat recursos-- ho puguin fer, ni tan sols encara que la formació d'extrema dreta participés en el judici del Suprem com a acusació popular.

Els recursos poden incloure l'adopció de mesures cautelars o cautelaríssimes, com la suspensió de l'acord del Consell de Ministres mentre el Suprem estudia el cas.

La llei no fixa un termini per recórrer l'indult, però fonts judicials apunten a uns dos mesos.


El Suprem pot anul·lar els indults?

L'alt tribunal té l'última paraula sobre els indults, però la capacitat de decisió del Suprem és molt limitada: només pot tombar els indults si considera que no es compleixen els requisits formals o si creu que la mesura de gràcia és arbitrària.

Si l'argumentació del Consell de Ministres és sòlida, és difícil que el Suprem pugui anul·lar-los.

El jutge Manuel Marchena, durant el judici del procés al Suprem
El jutge Manuel Marchena, durant el judici del procés al Suprem (ACN)

S'han anul·lat indults anteriorment?

Sí. El precedent més conegut és el del conductor kamikaze que, l'any 2003, va matar un jove a l'AP-7, a València. Se'l va indultar quan el ministre de Justícia era Alberto Ruiz-Gallardón, un fill del qual treballava al bufet que va tramitar la petició d'indult.

Arran del recurs de la família de la víctima, l'any 2013 l'alt tribunal va anul·lar l'indult, una decisió que va justificar perquè creia que no hi havia "lògica jurídica". Per primera vegada, el Suprem no es limitava a valorar el procediment, sinó que entrava a analitzar si la decisió era arbitrària.

Altres casos d'indults anul·lats són els de María Salmerón, una dona víctima de violència masclista condemnada en diverses ocasions per no haver permès les visites entre la filla i l'exmarit, el de l'exconseller delegat del Banc Santander Alfredo Sáenz, o l'empresari i president de la Unión Deportiva Las Palmas, Miguel Ángel Ramírez.

 

ARXIVAT A:
IndultsJudici procésProcés catalàGovern empresonat
Anar al contingut