Els insults en la campanya de Trump: un model exportable que podria arribar aquí?

Donald Trump ha traspassat més línies vermelles. En la campanya que l'ha portat a recuperar la presidència dels Estats Units, els insults cap a la seva rival, la demòcrata Kamala Harris, han estat ben directes. Ha dit que és una persona amb un "coeficient intel·lectual baix" i l'ha qualificat de "vicepresidenta de merda", durant el mandat de Joe Biden. 

Amb aquest discurs, Trump ha obtingut una victòria molt contundent. Ha estat la seva tercera campanya presidencial i la més pujada de to. El líder republicà ja no ha parlat de rivals polítics, sinó d'"enemics interns" contra els quals voldria desplegar les forces de seguretat.  

Segons Xavier Peytibi, consultor de comunicació política d'Ideograma, Trump havia de dir-la encara més grossa per continuar captant l'interès. Aquest expert considera que, amb l'insult, els polítics aconsegueixen polaritzar i fidelitzar el votant: surten a més mitjans, ocupen més portades i mouen molts més comentaris a les xarxes. Però Peytibi alerta que, al mitjà i al llarg termini, aquesta estratègia dona resultats molt dolents.

"És molt perillós perquè, al final, els ciutadans només entenen la política com un insult"

Carlota Moragas-Fernández, professora del Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), alerta: "L'estratègia del tot s'hi val és un perill perquè contribueix a crear una societat fragmentada i més polaritzada que acaba desprestigiant aquesta classe política que s'insulta entre ella i, per tant, acaba representant també un perill per a les societats democràtiques".

Per què s'introdueix l'insult en el discurs polític?

Segons Xavier Peytibi, "l'insult funciona perquè és una manera molt senzilla de fer entendre les coses i de recordar-les".

L'expert en comunicació política considera que l'estratègia pot donar resultats, sobretot en moments de desafecció: "La gent entén l'insult a la primera, els mitjans en parlen més i es difon de forma més ràpida per les xarxes".

És una teoria que també comparteix Carlota Moragas-Fernández, de la URV: "Cala perquè és senzill de processar, en un entorn en què els cicles d'atenció són cada cop més curts".

"L'insult directe, sense metàfores, no s'ha de desxifrar"

El model de Trump podria arribar aquí?

Els experts coincideixen: encara no som en aquest punt, però hi podríem arribar aviat.

Segons Carlota Moragas-Fernández, hi ha hagut una "americanització de la política" entre determinats partits de l'extrema dreta populista a la Unió Europea. En aquest sentit, considera que "un dia ja no parlarem del president okupa o de Pedro Sánchez traïdor, sinó que arribarem a titllar-lo d'una cosa més greu".

Aquesta professora de Comunicació de la URV creu que aquesta estratègia pot donar-se, sobretot, en partits polítics petits, però dels quals en pot dependre la governabilitat. També en influencers i en altres líders d'opinió a les xarxes socials que explica que ja estan utilitzant l'insult directe en els seus missatges. 

Per la seva banda, Xavier Peytibi parla d'estratègies "d'atac secundari" que ja s'estan fent ara mateix.

Amb aquest concepte descriu moviments que estan passant: "Un polític que repiula un altre comentari d'algú que insulta. O li fa un 'm'agrada'. O fa que el seu número dos insulti. Ell no insulta, però el seu número dos sí que ho fa". Aquest expert en comunicació assegura que aquests mètodes s'utilitzen cada cop més.

I quin perill té tot això per a la democràcia?

Segons Peytibi, l'insult porta a la incomunicació política. "No pots arribar a cap acord ni consens quan penses que l'altre és un perill per al teu país".

"Veiem normal que els polítics no arribin a cap acord. I això és un gran perill per a la democràcia. De fet, és tot el contrari del que hauria de ser la democràcia"

Carlota Moragas-Fernández va més enllà i alerta dels discursos populistes en les classes polítiques. Creu que posen en perill el sistema democràtic perquè "desacrediten actors fonamentals per al seu funcionament, com els mitjans de comunicació o els mateixos partits polítics".

Assegura que tot plegat "promou un escenari molt polaritzat on cada cop són més difícils els consensos per tirar endavant propostes que facin avançar la societat".

I com es pot combatre?

Xavier Peytibi ho considera complicat, però no impossible. Per a aquest expert en comunicació política, hi ha dues claus. Primera: l'educació. "Cal que algú ens ensenyi el que està bé i el que no està bé en política, el que es pot i no es pot compartir a les xarxes, el que és veritat i el que no ho és".

Segona clau, segons Peytibi: "Que els polítics siguin conscients que, si insulten, si generen malestar, després és molt difícil dir-li a aquesta societat que no estigui enfadada amb mi".

Carlota Moragas-Fernández, de la URV, insisteix en el paper dels mitjans de comunicació: "Des de la professió periodística, quan algú diu una animalada no s'ha de replicar aquella cita entre cometes, sinó que s'ha de mirar d'aportar-hi context".

A la pregunta de si Trump seria un model exportable aquí, tots dos ho tenen claríssim: sí, només és qüestió de temps.