Els interins amb 10 anys en una plaça podrien guanyar-la sense haver de fer oposicions

Els treballadors interins de les administracions públiques que fa deu anys que ocupen una plaça per a la qual no s'ha fet mai cap oferta pública d'ocupació podrien accedir a la plaça sense haver de fer cap oposició, tenint només en compte els mèrits.

No seria, però, un procés automàtic, perquè alguns advocats alerten que la plaça podria no estar garantida, perquè sempre s'hi podria presentar un funcionari amb més experiència.

Així ho ha anunciat aquest dimecres al migdia la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, durant la seva intervenció en el ple del Congrés dels Diputats per defensar el decret, que el Congrés dels Diputats ha convalidat gràcies a un acord d'última hora entre el govern espanyol i ERC.

Montero també ha pactat amb diversos grups parlamentaris tramitar com a projecte de llei el decret que es va aprovar quan Miquel Iceta era el ministre d'Administracions Públiques, àrea afegida ara a la cartera d'Hisenda.

Les comunitats autònomes decideixen

Una altra novetat introduïda durant la negociació parlamentària del decret és que el futur projecte de llei en què es convertirà atorgarà a les comunitats autònomes la capacitat de decidir que no siguin eliminatòries les fases de les oposicions convocades per consolidar places estructurals ocupades des de fa més de tres anys per personal interí.

Això permetria als treballadors completar l'examen d'oposició sense quedar eliminats a cap fase i poder entrar en la valoració de l'experiència en el lloc de treball, que el decret llei ara vigent ja preveia que tingués un pes del 40%.

Aprovació in extremis

Amb la superació d'aquest tràmit parlamentari, el PSOE ha evitat –in extremis– una derrota parlamentària a l'últim ple del Congrés abans de les vacances d'estiu.

Per aconseguir-ho ha estat decisiu el vot a favor d'ERC, grup que fins aquest matí era partidari de votar-hi en contra. Teruel Existe, Nova Canàries, Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria també han donat suport finalment al decret.

De fet, d'entrada, el text no tenia assegurat ni tan sols el suport d'Unides Podem, soci del PSOE al govern espanyol, que només va anunciar el vot favorable després d'aconseguir acostar posicions amb Administracions Públiques.

El PNB i Més País s'hi han abstingut, i el PP, Vox, EH Bildu, PDeCAT, la CUP, Junts, Navarra Suma, Fòrum Astúries i Coalició Canària, en contra.

Canvi de vot d'una diputada de Podem

A la primera votació hi ha hagut un empat a 170 vots. Finalment, a la segona votació una diputada ha canviat el vot i ha permès que el decret tirés endavant per la mínima.

Ha estat la diputada d'Unides Podem Rosa María Medel, que és metgessa i ha explicat que el 90% dels seus companys són interins i hi ha votat en contra com a protesta. Quan ha vist que el decret podia quedar bloquejat, a la segona votació ha decidit no votar.

Objectiu: reduir la taxa de temporalitat per sota del 8%

El 5 de juliol, l'encara ministre d'Administracions Públiques Miquel Iceta va signar amb els líders sindicals l'acord per reduir la temporalitat al sector, que suposava la convocatòria de places estructurals ocupades per interins des de fa més de tres anys.

Es va pactar una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats, per als que no superessin les oposicions. A banda de la indemnització, les persones que no superessin el procés selectiu s'havien de poder integrar en borses laborals d'interins específiques o bé en borses ja existents.

El pla també recollia que els mecanismes de mobilitat o de promoció interna previs de cobertura de plaça fossin compatibles i se seguissin en paral·lel als processos d'estabilització.

També es plantejava reformar l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) per establir noves condicions amb les quals contractar treballadors interins. La intenció era poder cobrir amb un interí les places vacants quan no fos possible fer-ho amb un funcionari de carrera, només per una durada màxima de tres anys.

Es calcula que a Espanya hi ha 800.000 interins, uns 90.000 dels quals a Catalunya. La intenció és estabilitzar-ne 300.000 i situar la taxa de temporalitat per sota del 8%.

Aquest objectiu va en la línia del que ha reclamat la justícia de la Unió Europea i també d'una sentència que va emetre el Tribunal Suprem.