Irlanda vota no a treure de la Constitució el paper tradicional de la dona
Un doble referèndum volia actualitzar el redactat amb un concepte més inclusiu de la família i un canvi d'enfocament en la cura entre familiars
"Derrota clara" al doble referèndum d'Irlanda per modernitzar a la Constitució la definició de família i el paper de la dona a la societat, segons ha admès el primer ministre irlandès, Leo Varadkar.
El no a la reforma de la definició de família ha guanyat per més d'un 35 % de vots de diferència. La participació ha estat del 44%.
El rebuig a la reforma sobre el paper de la dona a la Constitució irlandesa encara ha estat més aclaparador: un 74% dels electors ha dit no al canvi.
El govern no ha esperat al final del recompte global per reconèixer la derrota i el càstig dels electors a la consulta d'aquest divendres, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones.
El cap de l'executiu de coalició entre democristians, centristes i verds ha assegurat que accepta el resultat i n'assumeix la responsabilitat, mentre espera conèixer el resultat final dels dos recomptes.
"Era la nostra responsabilitat convèncer la majoria de la població de votar sí. És evident que no ho hem aconseguit", ha dit Varadkar.
El govern tenia el suport de gairebé tots els partits i moviments progressistes, entre els quals el Sinn Féin, i va defensar durant la campanya unes esmenes encaminades a actualitzar la Constitució de 1937 eliminant les referències considerades antiquades, discriminatòries i sexistes.
Varadkar ha dit que ell mateix s'ha equivocat quan la derrota ha estat per un marge "tan gran" en uns referèndums en què la participació ha estat "acceptable".
El no a les dues consultes el van defensar diversos diputats independents i grups ciutadans ultraconservadors amb "agendes contràries" a la immigració, la globalització o les polítiques mediambientals.
Els canvis rebutjats a l'article 41
Les dues propostes que es posaven a votació introduïen canvis al text de l'article 41 de la Constitució irlandesa, redactada el 1937. Es coneixien com a "esmena de família" i "esmena de cures".
Per tant, la Constitució quedarà com estava, amb aquest redactat:
"Article 41.2.1 En concret, l'Estat reconeix que, en centrar la vida dins de la casa, la dona dóna a l'Estat un suport sense el qual no es podria assolir el bé comú.
Article 41.2.2 L'Estat treballarà, així, per assegurar que les mares no es vegin obligades per necessitat econòmica a haver de treballar, en detriment de les seves obligacions a la llar."
La primera esmena ampliava la definició de família, que estava basada en el matrimoni, amb la inclusió d'altres "relacions duradores", com les parelles o les famílies monoparentals.
El primer ministre irlandès defensa que al voltant d'un milió de persones pertanyen a famílies no basades en el matrimoni. En canvi, els opositors a la reforma asseguren que l'ampliació de "família" portaria confusió jurídica als tribunals, en disputes d'herències, en dret fiscal i casos d'immigració.
La definició sobre el paper de la dona
La segona esmena volia substituir la definició sobre les obligacions de la dona a la llar, per un nou redactat que reconegués el paper dels altres membres de la família en la cura de les persones.
El text proposat, ara ja rebutjat, és el següent:
"L'Estat reconeix que la provisió d'assistència per part de membres d'una família cap a altres membres d'aquesta mateixa família, per raó del vincle que hi ha entre ells, ofereix a la societat un suport sense el qual no es podria assolir el bé comú. Així, l'Estat s'esforçarà a donar suport a la prestació d'aquesta assistència."
Precisament, entre els detractors de la reforma, hi ha associacions de persones amb discapacitat, que temien que el nou redactat facilités que l'Estat es desresponsabilitzés de les seves obligacions de prestar-los assistència.
En canvi, les partidàries del canvi constitucional defensen que la definició del paper de la dona a la llar és antiquada i no té cabuda en la societat irlandesa moderna.
"Moltes dones van haver d'oblidar les seves ambicions i s'enfronten a pensions indignes durant la vellesa per aquest motiu", denuncia Orla O'Connor, directora del Consell Nacional de Dones.
- ARXIVAT A:
- Irlanda
