Els Jesuïtes de Bolívia admeten que no van protegir els menors del capellà pederasta Lluís Tó

La Companyia de Jesús ha fet un comunicat des de Bolívia on reconeix que no van protegir els menors vulnerables del capellà Lluís Tó, quan aquest jesuïta va arribar al país des de Barcelona amb una condemna per abusos sexuals.

Els jesuïtes bolivians asseguren que lamenten el dolor causat a les víctimes i que estan col·laborant en les investigacions que han obert els tribunals de Bolívia contra aquest orde religiós per pederàstia i encobriment.

"La Companyia de Jesús és conscient que s'han d'assumir les responsabilitats personals de qui resulti implicat o assenyalat per la justícia, al mateix temps que lamenta que en el seu moment --fa tres dècades-- no s'hagués actuat de forma diligent per evitar situacions de risc per a la població vulnerable en les seves obres a Bolívia, amb la presència de Luís Tó, que va arribar al país amb acusacions prèvies i una sentència per abusos a Espanya."

El comunicat l'han emès després les cartes publicades per TV3, en una investigació conjunta amb El Periódico, que revelen que els Jesuïtes catalans coneixen els abusos sexuals del pare Tó a Bolívia i els van tapar.

"A partir de publicacions recentment fetes a Espanya que involucren el capellà espanyol Luís Tó Gonzales, mort al 2017, i a altres membres de l'orde, en abusos sexuals a nens, nenes i adolescents, la Companyia de Jesús declara que assumirà les accions que la justícia determini."

El delegat de l'orde a Catalunya, Pau Vidal, ha reconegut en una entrevista que la documentació demostraria que la gestió dels fets va ser "nefasta" i que "encara hi ha persones que no comprenen la gravetat dels fets" "És un exemple paradigmàtic d'una gestió no només ineficient, sinó nefasta de com els abusos es tapaven, se silenciaven, i l'únic que s'intentava fer és veure si es podia recuperar la persona."
 

Un "depredador sexual" reconegut

L'any 1992, una sentència pionera va condemnar el jesuïta i exdirector del col·legi Sant Ignasi de Barcelona, Lluís Tó, per abusos sexuals. Pocs mesos després, la Companyia de Jesús va enviar-lo a Bolívia on va treballar en diverses parròquies del municipi d'El Alto, sempre en contacte amb menors.

En aquestes parròquies hi hauria nombroses víctimes del mateix delicte, segons recull el documental "La fugida", que es pot veure als cinemes i que s'emetrà el 18 de juny a "Nits sense ficció", de TV3, fruit d'una coproducció de 3Cat amb Prensa Ibérica i Ottokar. En aquesta peça, els jesuïtes admeten que des del 1968 sabien que Tó era "un depredador sexual", però fins al moment, havien negat tenir constància que continués abusant de nenes i nens a Bolívia.

I això que hi va haver nombroses alarmes. Per exemple, dos anys després d'haver anat a Bolívia, Tó va tornar de viatge a Barcelona, on hauria ensenyat moltes fotografies envoltat de menors, algunes, sempre amb la mateixa nena.

Unes fotografies que van preocupar el seu entorn, segons una carta enviada per un jesuïta el 17 d'octubre del 1994 des de Barcelona cap a Bolívia. En la carta, el religiós explica que algunes professores "temien per la nena, però que no sabien què fer".

Un altre religiós Pedro Lima, que va ser expulsat dels Jesuïtes justament per denunciar els abusos de Tó a Bolívia, denuncia que Tó triava especialment els infants més vulnerables:

"Cometia els seus delictes i abusos contra nenes indígenes, majoritàriament aimares, que no es podien expressar obertament en castellà i eren de famílies humils, nenes de 7 a 10 anys."

Cinc anys després d'arribar a Bolívia, Lluís Tó és enviat al Perú, en teoria, d'any sabàtic. En realitat, se l'hauria sotmès a un tractament psicològic per la seva pederàstia, que no hauria servit de res. En acabar la seva estada al Perú ningú es va creure la rehabilitació i no sabien on destinar-lo, segons les cartes decomissades per la Fiscalia boliviana, on es parla obertament del perill que segueixi en contacte amb nens:

"No em queda clar si convé que visquis a Següencoma o a San Calixto, perquè a Següencoma hi ha nens fins i tot a la sopa", diu, en una carta, el català Marcos Recolons, a qui la justícia boliviana ha acusat d'encobrir pederastes.