Els joves catalans no s'emancipen fins als 30, quatre anys més tard que la mitjana europea
Un estudi de la UPF i l'APCE situa l'augment del preu dels lloguers, la inflació acumulada i la manca de polítiques públiques d'habitatge com uns dels factors que expliquen per què Catalunya té unes xifres tan baixes d'emancipació
Cada any que passa empitjora la possibilitat dels joves d'emancipar-se. L'edat d'emancipació dels joves catalans se situa en 29,8 anys, una xifra lleugerament inferior als 30,3 anys de la resta de l'estat, i quatre anys per sobre de la mitjana europea, que és de 26 anys.
Així ho conclou el monogràfic de la càtedra d'empresa "Habitatge i Futur", de la UPF i l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya.
Fa deu anys, l'edat mitjana d'emancipació dels joves catalans era de 28 anys. La combinació de la pujada del preu del lloguer, la inflació acumulada i la disminució de la renda per càpita en l'última dècada són els principals factors que expliquen l'increment de la mitjana d'edat, segons els autors de l'estudi.
Els salaris s'estanquen i el lloguer es dispara
El coautor de l'estudi i director de la càtedra, Josep Maria Raya, ha assenyalat en la presentació que es tracta d'un problema amb implicacions "multifactorials". Assenyala la demografia, per exemple, com un element diferencial: "Les zones més poblades cada cop ho estan més i de gent més jove".
Un altre argument que explica aquesta tendència és la desigualtat generacional, ja que la riquesa a l'estat es concentra principalment a l'habitatge, i actualment, la de les persones més grans de 75 anys és cinc vegades superior a la dels menors de 35. Aquesta desigualtat ha augmentat un 61% en l'última dècada, segons l'estudi.
També hi ha causes culturals, com l'allargament dels estudis; socials, com el menor percentatge de parelles casades, i, en tercer lloc, econòmiques.
"L'estancament dels salaris, o l'atur juvenil, o l'augment de la temporalitat. I en el mercat de l'habitatge, un augment del cost per accedir a l'habitatge, tant en propietat com en lloguer, que, amb salaris estancats, fa molt difícil poder accedir-hi. I una total inacció de les administracions a l'hora de proveir parcs d'habitatges públics."
L'estudi assenyala com els salaris van mantenir una tendència decreixent entre el 2010 i el 2017, mentre que el cost de l'habitatge es va encarir. Els preus del lloguer des del 2015 s'han disparat un 53% acumulat, mentre que en el mateix període la renda per càpita a Catalunya ha retrocedit deu punts.
La situació empitjorarà si no s'hi posen solucions
Segons l'estudi, el 60% dels joves d'entre els 20 i els 34 anys viuen amb els pares; en canvi, fa 15 anys, la xifra era del 50%. En la població de 30 a 34 anys, 3 de cada 10 joves no s'han pogut independitzar.
Una dada econòmica que ajuda a entendre aquesta realitat és que si fa 10 anys, un 70% dels joves eren propietaris d'un habitatge, ara només ho són el 35%.
Per revertir aquesta situació, l'autor de l'estudi, Josep Maria Raya, proposa diverses mesures, com ara que la formació acadèmica sigui dual, permetent la simultaneïtat d'estudis i la feina, o bé que augmentin els salaris i es redueixin els contractes temporals.
També destaca la necessitat de generar oferta de lloguer i de lloguer social. Finalment, proposa mesures per ajudar els joves perquè siguin solvents per poder accedir a una hipoteca.
- ARXIVAT A:
- Habitatge