Els joves francesos davant el dilema Macron-Le Pen

Hi ha moltes categories diferents de joves, a França. Els rurals, els urbans, els que estudien, els que treballen. Els que han de lluitar més contra la discriminació pel seu color de pell, els que estan preocupats pel futur del planeta i els que ho estan pel futur del camp francès o estan ocupats en mantenir-ne les essències.

De motivacions polítiques no els en falten, però el 42% entre els que tenen entre 18 i 24 anys van decidir no anar a votar a la primera volta de les eleccions presidencials. I això que era la seva primera cita vital amb la possibilitat d'escollir el cap d'Estat del seu país. Una xifra de desmobilització que contrasta amb una mitjana d'abstenció del 26%.

Joves que creen mitjans de comunicació alternatius

A Montreuil, ciutat fronterera amb el nord-est de París, hi ha la redacció d'una cooperativa de periodistes anomenada Le Média. Escriuen articles, fan reportatges locutats en podcasts i fan emissions de televisió que pengen a YouTube o a les xarxes socials. Es financen amb dificultats, gràcies a donacions i per abonaments mensuals i, de moment, ja tenen quatre anys de vida.

El seu sorgiment s'explica per una dada que en la darrera dècada el Baròmetre dels Mitjans recull any rere any. Només el 38% dels joves francesos segueixen les informacions periodístiques amb interès. Llegir el diari els pot semblar antiquat, però molts tampoc els llegeixen perquè no hi troben les informacions que els interessen.

"Hi ha una mena d'hegemonia a la premsa tradicional, i hi ha temes que són amagats o maltractats." Això ho creu Rémi-Kenzo Pagès, un periodista que acaba de fer els 30 anys a la redacció de Le Média. S'encarrega de cobrir les informacions sobre ecologia i canvi climàtic i considera que aquesta hauria de ser la primera pregunta que els periodistes dels grans mitjans haurien de fer als candidats a les eleccions: "sovint és un tema relegat, molt per darrere dels altres, quan en el fons és un dels grans temes de la nostra època."

El sorgiment de mitjans de comunicació alternatius té molt a veure amb el fet que els potencials lectors no se senten representats per com els grans mitjans enfoquen les notícies. És el cas del Bondy Blog, un digital que va néixer després de les revoltes urbanes del 2005 a les "banlieues" de les grans ciutats de França:

"El que va passar el 2005 és que les redaccions tradicionals van ser incapaces de cobrir el estava passant. El periodisme és una professió socialment molt homogènia i els periodistes no venien d'aquests barris, i no sabien com posar-hi el peu."

Temporalment, un periodista suís va muntar a Bondy, una ciutat del cinturó de París, una redacció formada per periodistes de tots aquells barris i poblacions perifèriques perquè fessin reportatges sobre els que vivien aquell esclat de violència i sobre els joves que l'havien generat o secundat. "L'experiència va arrelar i ara el Bondy Blog és un mitjà associatiu amb vocació de donar paraula als barris populars", ens diu Hélèna Benkaoui, una de les seves redactores actuals.

"Tenim vocació d'explicar la realitat, la nostra realitat. Perquè els prejudicis que pesen sobre els habitants dels barris populars són inversemblantment forts i, a sobre, nodreixen també la pujada de personatges com Éric Zemmour i Marine Le Pen."

Joves compromesos amb Macron

Però d'inquietuds polítiques entre els joves n'hi ha de moltes menes, i en aquesta campanya els que més s'han exercitat en l'art del màrqueting electoral són els JAM, acrònim de Joves amb Macron. Tenen tot just set anys de vida, però un llarg recorregut i més de 30.000 afiliats.

Van néixer el 2015 al costat de l'aleshores ministre d'Economia de François Hollande i amb el temps han crescut en paral·lel al partit del president, La República En Marxa. Se'ls ha de tenir en compte: ells diuen que són el moviment de joves més nombrós de França i, en les eleccions legislatives del 2017, van aconseguir convertir 17 dels seus membres en diputats.

En els 15 dies de campanya de la segona volta, els JAM han demostrat que estan molt ben organitzats. Tenen delegats regionals, locals, als districtes de París i de les grans ciutats de França i en vistes de l'estret marge que les enquestes donen al seu candidat, s'han llançat al carrer a la recerca dels vots dels indecisos i, sobretot dels abstencionistes. Els acompanyem de la mà d'Aubin Aimes, un jove del sud de França que està estudiant a l'elitista Institut d'Estudis Polítics de París, més conegut com a Sciences Po. Ens explica que és "macronià" des que era menor d'edat. Ara només té 19 anys i està imbuït d'un optimisme juvenil que també referma amb una explicació científica apresa a l'aula:

"Tots els estudis en Ciències Polítiques demostren que, els joves, com més pertanyem a una generació jove, més tolerants i oberts al món som."

Per aquesta mateixa regla de tres, a l'Aubin no li entra al cap que hi hagi joves que puguin votar per l'extrema dreta. "Aquests valors de tolerància és Emmanuel Macron qui els té, i no pas Marine Le Pen. Nosaltres tenim ganes de dir que els joves sí que tenen interès en aquestes eleccions i per això anem a parlar amb ells."

El seu objectiu, aquestes hores prèvies a les eleccions, són doncs els més del 35% de joves entre 18 i 24 que a la primera volta van optar per opcions d'esquerres. La majoria van donar la seva confiança a Jean-Luc Mélenchon però també a les candidatures ecologistes, comunistes o trotskistes. Molts d'aquests joves votants estan molt ideologitzats, en primera volta van convertir Macron en el seu ase dels cops, i ara no són gens fàcils de convèncer.

El recorregut que es marca són les facultats de ciències humanes i socials de la Sorbona, al costat del Partenó, i l'Institut Catòlic de París, la universitat privada amb més alumnes de la capital francesa. És migdia, fa sol, i les places i parcs del voltant de la Sorbona són plenes de joves. Amb els volants de propaganda de Macron en mà, els reparteix amb més o menys èxits. En alguns casos, els estudiants ja estan convençuts. En alguns altres, ni tan sols el tros de paper és acceptat. Els joves "mélenchonistes" són molt reticents a deixar-se convèncer.

Timothée Lagarde, un dels membres dels JAM que acompanya l'Aubin, reconeix que intentar agradar els estudiants d'esquerra és picar pedra:

"Encara hi ha molts abstencionistes i hi ha joves que ens diuen que han de triar entre la pesta i el còlera."  

La seva actitud és de resignació: "Intentem parlar amb ells. Però l'important és que diumenge vagin a votar", diu amb l'esperança que, un cop davant l'urna, la dualitat centredreta o extrema dreta els faci decantar cap al centre.

Arthur Étronnier, un estudiant de Dret, s'enreda en un llarg debat amb l'Aubin sobre on rau la sobirania de la nació, si en el poble a través de referèndums o en l'Assemblea Nacional escollida cada quatre anys. És un dels debats que Marine Le Pen ha introduït al final de la campanya, sense entrar-hi tampoc gaire a fons. Des de les tribunes mediàtiques l'han criticada com una mesura populista de la candidata de l'extrema dreta que només tindria per objectiu treure poder legislatiu al Parlament. El jove estudiant de lleis ens avança que no votarà per Le Pen, però confessa que encara no sap què farà diumenge: "Cal que acabi el meu raonament. Encara no he pres la decisió. Però no crec que voti Macron, no estic d'acord amb el que ha fet, hi ha una mena de menyspreu en ell que no m'agrada." L'opció més coherent per ell, ens diu, seria el vot en blanc.

El factor personal és un dels punts febles de Macron. Les "petites frases" del president, els comentaris que ha fet espontàniament durant els cinc anys de mandat, s'han quedat gravats a foc en la memòria d'alguns col·lectius. Com quan va dir que hi havia dues classes de francesos, els exitosos i els que no eren ningú. I, entre els joves, aquesta seguretat de Macron, qualificada també d'arrogància o autosuficiència, o agrada molt o no agrada gens.

L'avantatge que té Macron en les enquestes, suficient però no tant com per estar tranquils del tot, fa que els JAM no estiguin molt inquiets davant les negatives d'alguns estudiants d'esquerres a votar-lo. Ells voldrien convèncer, a més de guanyar, perquè Macron és un candidat i un president que senten jove com ells, amb una idea de França moderna i universalista.

Alguns joves votants d'esquerres, però, argumenten que el president i les mesures legislatives que ha posat en marxa són els principals responsables que Marine Le Pen pugui acabar esdevenint presidenta de França:

"Fa molt temps que l'extrema-dreta està forta a França. I és un problema no poder aconseguir combatre-la. Ni Sarkozy, ni Hollande ni Macron no van fer res i van deixar que l'extrema dreta pugés", diu Loïc Le Clerc, un jove periodista de la gairebé centenària revista comunista Regards.

Sap que la seva opció és molt minoritària i votarà resignadament per Macron: "El mal de França --diu-- és que l'esquerra té moltes dificultats per posicionar-se i demostrar que és l'alternativa."