Els jutges, dividits per la querella contra Llarena a Bèlgica

La citació de Pablo Llarena davant d'un tribunal belga i el paper del govern espanyol en la seva defensa ha dividit les associacions de jutges.

Les més conservadores critiquen l'executiu de Pedro Sánchez per haver abandonat el magistrat del Suprem, mentre que les progressistes afirmen que l'Estat no té el paper de protegir un jutge. PP i Ciutadans ja han demanat al ministre de Justícia que comparegui al Congrés.

La clau de la divisió està en el fet que la demanda civil interposada per l'expresident Puigdemont i els exconsellers es refereix a unes declaracions del jutge Llarena fetes a títol personal en un acte de caràcter privat, fora de l'exercici de la seva feina als tribunals. Són unes declaracions que va fer el mes de febrer a Oviedo. Aleshores, el jutge del Suprem va dir a la premsa, entre altres coses, que els líders independentistes "no són presos polítics".

La major part de les associacions de juristes i fiscals han emès un comunicat en què defensen que el govern espanyol ha de representar i sufragar la defensa del jutge Llarena a Bèlgica perquè està en joc la immunitat judicial espanyola.

Joaquim Elias, de l'Associació Professional de la Magistratura, demana que el govern espanyol adopti mesures per defensar el jutge:

"Que adopti les mesures necessàries per defensar el jutge Llarena davant d'aquesta demanda que s'ha interposat perquè considerem que és una demanda que qüestiona la independència, la integritat i la immunitat de la jurisdicció espanyola."

El Ministeri de Justícia ha entès, en canvi, que es tracta d'una demanda a títol privat. Un criteri que comparteix Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, l'única associació gran que s'ha desmarcat del comunicat.

Montserrat Comas, de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, remarca que la demanda no es basa en la funció jurisdiccional de Llarena:

"De moment, no s'ha admès a tràmit i en aquesta fase la demanda es basa en unes declaracions que va fer el jutge Llarena a títol particular respecte al procediment que ell estava investigant. Per tant, no és en la seva funció jurisdiccional, no són en les seves decisions jurisdicionals en què es basa aquesta demanda de l'honor."

Aquesta associació recorda i comparteix que el govern no tanqui la porta a personar-se en cas que el jutge belga, que encara no admès a tràmit la demanda, sí que entrés a valorar la instrucció del cas de l'1 d'Octubre del jutge Llarena perquè això qüestionaria la immunitat judicial de l'estat.