Els jutges no poden imposar el sistema de "casa niu" a les parelles separades amb fills

El Tribunal Suprem prohibeix als jutges que estableixin el sistema de "casa niu" en les parelles amb custòdia compartida dels fills quan els progenitors separats no hi estiguin d'acord. 

Els magistrats argumenten que obligar els excònjuges a viure de forma alterna amb els fills a l'habitatge familiar pot convertir-se "en una font potencial de conflictes" i pot acabar repercutint negativament en els menors.

La sala civil ha dictat la resolució arran del cas d'una parella amb un fill a qui l'Audiència de Madrid havia imposat el sistema de "casa niu" després de separar-se, malgrat que cap dels dos progenitors ho havia demanat. 

El tribunal ha admès parcialment el recurs del pare i, a banda d'anul·lar aquest model imposat, li ha atribuït l'ús de l'habitatge, atès que ell n'és el propietari i s'ha constatat que l'exdona té més ingressos que ell i pot pagar-ne un altre de lloguer.
 

Prevalen l'interès del menor i l'estatus de l'habitatge

El que sí que ha ratificat el Suprem és la decisió que l'Audiència d'establir la custòdia compartida del fill per setmanes. Prèviament, un jutjat de Madrid havia atribuït a la mare la guarda i custòdia del fill i l'ús del domicili familiar on havia viscut el matrimoni. 

Els magistrats destaquen que, abans d'establir aquest sistema, és "imprescindible constatar que concorre un alt nivell d'entesa per planificar l'organització" i que no es pot imposar tret de "circumstàncies excepcionals", si algun dels progenitors s'hi oposa. 

L'alt tribunal subratlla que, a l'hora de fixar la "casa niu" cal prestar atenció a dos factors. En primer lloc, a "l'interès més necessitat de protecció, que no és cap altre que el que permet compaginar els períodes d'estada dels fills amb els dos progenitors" i, en segon lloc, a qui pertany l'habitatge que constitueix el domicili familiar.
 

La custòdia compartida ja és la fórmula predominant

La custòdia compartida dels fills ja és la fórmula més habitual en les separacions a l'estat espanyol. L'any passat van superar per primera vegada les atorgades a la mare, que havien estat sempre l'opció majoritària. 

El 2023 les custòdies compartides van créixer un 3% i van arribar al 48,4% davant el 47,8% de les custòdies concedides a la mare, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. El Codi Civil català estableix la preferència per la custòdia compartida dels fills des del 2010. 

Fa deu anys les custòdies compartides representaven només un 21,3%, i les maternes eren 7 de cada 10. Les custòdies concedides als pares també mantenen la tendència a la baixa i, si fa deu anys representaven un 5,3%, ara la xifra ha baixat fins al 3,5%.