Els kurds, un poble resistent amb 2.600 anys al bàndol perdedor de la història

Una mirada diferent al conflicte kurd, després de la invasió turca dels territoris del Kurdistan a l'estat sirià. L'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia.

Toni Cruanyes: A Síria i el Pròxim Orient, qualsevol moviment té conseqüències. És com posar fitxes del dòmino una darrere l'altra. Si en fas caure una, les del darrere cauen totes, una a una. Doncs amb la decisió de Donald Trump sobre els kurds passa el mateix.

Roger Escapa: Avui, amb en Toni Cruanyes parlem dels kurds. Abans que res, Toni, situem-nos en el mapa

El poble kurd és la minoria ètnica més gran del Pròxim Orient que no té un estat. Són entre 55 i 60 milions de persones que viuen a l'entorn d'un espai geogràfic repartit entre Turquia, l'Iran, l'Iraq i Síria. De tots, la quantitat més gran de kurds viuen en territori de l'estat turc: el 45%. Són una nació sense estat en una zona del món que està carregada de nacions històriques que se superposen a realitats d'estats actuals que no coincideixen amb les seves fronteres. Tot el Pròxim Orient -perquè ens entenguem- és com una superposició de mapes dibuixats en paper vegetal, amb fronteres que han canviat amb els segles. Hi ha un joc d'equilibris molt sofisticat. Hi ha molt pocs estats-nació, com els entenem a Occident.

La situació del Kurdistan és complicada. Hi viu gent que comparteixen una llengua i alguns aspectes culturals i religiosos, però viuen en 4 estats diferents

I per fer-ho més complicat encara, són estats, a més, que estan lluitant una guerra soterrada entre ells -com Síria i l'Iran. Per tant, els kurds són considerats enemics interns en cadascun d'aquests països. Però sovint són considerats aliats dels països veïns amb què tenen guerres l'Iraq, Turquia, Síria o l'Iran.

Entre totes aquestes batalles, els kurds sempre tenen les de perdre...

Als pobres kurds… sempre els ha passat igual. Mira, el seu origen és gairebé mític: són un poble descendent dels medes i, per tant, vol dir que es remunten al segle VI abans de Crist. Els van conquerir l'emperador persa Cir el gran i, després, també els va conquerir el mític Alexandre Magne. Però, ja més recentment, a principis del segle XX, el Kurdistan era territori disputat entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Persa. I, com que a la Primera Guerra Mundial, els kurds van donar suport als enemics de l'Imperi Otomà, quan els aliats van guanyar la guerra, els kurds van aconseguir el reconeixement internacional a la seva independència en el Tractat de Sèvres. Els britànics, francesos i nord-americans tornaven així el favor als kurds.

Però a l'hora de la veritat, els van deixar a l'estacada

Perquè el Tractat de Sèvres no es va complir i, de fet, va ser substituït per un nou Tractat, firmat a Lausana, en què es va acabar repartint el Kurdistan entre els 4 països en què encara ara està dividit.  

I gairebé cent anys després de la divisió com s'han mantingut units els kurds?

És un miracle que mantinguin aquest propòsit comú, nacional, identitari… després de tants segles, el més normal hauria estat que es diluïssin en les identitats religioses i nacionals dels quatre països en què s'han dividit. Però hem de pensar que al Pròxim Orient hi ha guerres i morts molt sovint. També, en realitat, ni Síria, ni Turquia, ni l'Iran, ni l'Iraq han tingut estructures d'estat prou fortes i duradores en el temps per acabar d'arrel amb la identitat kurda. Així que, històricament, Turquia ha hagut de "conviure" amb el problema kurd. El que Ortega y Gasset en diria la "conllevancia": suportar-se i, de tant en tant, fer esclatar el conflicte.

Aquests que sentim són guerrillers del Partit Comunista Kurd… són els que lluiten per l'alliberament dels kurds a Turquia.

Durant el segle XX, el principal partit kurd ha estat el comunista, que els turcs l'han considerat un grup terrorista. Abdulla Öcalan ha estat el seu líder més destacat de les últimes dècades i el govern turc l'ha considerat el seu enemic número 1 perquè els kurds de Turquia reclamen una autonomia i, com que no se'ls concedeix, reclamen també la independència. Amb els kurds, Turquia no hi vol negociar. Només els vol assimilar.

Però el conflicte d'aquesta setmana és entre Turquia i els kurds de Síria

Exacte! Hem de recordar que en els últims anys, els kurds de Síria -i abans els de l'Iraq- han estat aliats dels Estats Units. A l'Iraq, el govern de George Bush els va utilitzar en la guerra per derrocar Saddam Hussein i, com a premi, ara controlen amb una autonomia, un terç del territori de l'Iraq, que és el que té els principals pous de petroli.

Els kurds de l'Iraq van ajudar els americans contra Saddam Hussein. I els kurds de Síria els han ajudat contra Estat Islàmic.

Exacte: En el tauler d'escacs que és Síria, els russos i els turcs donen suport incondicional a Bashar Al-Assad, i els Estats Units ha tingut un paper erràtic, denunciant Bashar Al-Assad per massacrar la seva pròpia població amb armes químiques i convencionals comprades als russos. Però per evitar que en el caos de Síria es fessin fort els radicals d'Estat Islàmic, en el terreny l'exèrcit americà s'ha refermat en els kurds, per als quals fins ara els ha ajudat a protegir la seva regió del nord, al costat de la frontera amb Turquia. Ara, una altra vegada, els interessos de Washington fan que Donald Trump vulgui tenir bona relació amb Recep Tayyip Erdogan i, per això, Occident torna a deixar a l'estacada el poble kurd.