Els límits de la llibertat d'expressió, a debat arran del cas Hasél
- TEMA:
- Llibertat d'expressió
Una de les cançons de Pablo Hasél diu: "No, no hay libertad de expresión, solo tienen libertad de represión. Pero aún grito que el Borbón és un ladrón". És l'última dedicada a Felip VI, que el raper lleidatà ha pujat a les xarxes socials en un intent del raper per provocar el debat social sobre la llibertat d'expressió.
L'advocat de Hasél, Diego Herchhoren ha explicat al Planta Baixa de TV3, que el raper va decidir no ingressar voluntàriament a la presó ni marxar del país, com Valtònyc, perquè "si marxava, impediria el debat polític sobre el límits de la llibertat d'expressió a Espanya i les carències del sistema."
Pablo Rivadulla Duró, conegut amb el nom artístic de Pablo Hasél té dues condemnes de l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme, i l'última sentència, a més, el castiga per injúries a la corona i a la policia. El músic adverteix que el volen fer callar per la denúncia social dels seus raps.
"Les meves cançons, les meves piulades, inciten a lluitar contra les injustícies per transformar la realitat, i la mateixa fiscal va reconèixer que, com que arribo a molta gent i això em fa ser especialment perillós, doncs han anat a per mi."
Aquest dimarts de matinada, Hasél publicava, poc abans de la seva detenció, els missatges de Twitter pels quals ha estat condemnat.
La fina línia de la llibertat d'expressió
Segons les sentències, les lletres de les seves cançons i les seves piulades inciten a la violència. Però advocats de dret penal no es posen d'acord.
Segons Pau Simarro, "la línia vermella és que no podem dir coses que incitin els altres a fer actes que siguin atemptatoris contra altres drets igual de fonamentals que el dret a la llibertat d'expressió". Per contra, per Carles López "dir que estàs incitant a l'odi o al terrorisme 54.000 persones pel fet de ser seguidors perquè han escoltat la teva cançó, és evident que és insostenible. Si això s'hagués concretat en alguna cosa estaria molt bé".
Precisament, la línia delicada entre el que és o no llibertat d'expressió ha fet que el govern espanyol proposi despenalitzar aquest tipus de delictes per a què no comportin penes de presó.
Ara, però, l'empresonament de Hasél ha despertat la solidaritat de centenars d'artistes i del sector cultural. A més, Aministia Internacional ha començat una campanya per denunciar que rapejar no és delicte.
Delictes que són impensables a altres països d'Europa. El gener dels 2020, a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, diversos països criticaven el govern espanyol per la vulneracions a la llibertat de manifestació i d'expressió, provocades per la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Informes previs de les Nacions Unides ja recollien aquestes restriccions, sobretot a Catalunya.
Ell Canadà també ha reclamat a Espanya que suprimeixi el delicte d'injúries a la corona i Els Estats Units han denunciat davant la mateixa comissió "crims" contra periodistes i "atacs" a la llibertat d'expressió.
Dos anys i quatre mesos de presó
El passat 25 de gener, l'Audiència Nacional va rebutjar suspendre la condemna de nou mesos que el raper lleidatà tenia pendent del delicte d'enaltiment del terrorisme, injúries a la monarquia i a les forces de seguretat, jutjat el 2018.
Com havia passat en una sentència anterior, la defensa del raper va demanar la suspensió de la pena, però el 28 de gener , l'Audiència va donar 10 dies a Hasél per ingressar voluntàriament a la presó, un termini que va acabar divendres passat.
Hasél ja havia estat condemnat el 2014 a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme d'ETA, els Grapo, Terra Lliure i Al-Qaeda a les seves cançons. El setembre del 2019, l'Audiència va suspendre el compliment de la pena amb la condició que el raper no reincidís en 3 anys, perquè si no comportaria el seu immediat ingrés a la presó.
Ara, l'ingrés a la presó de Pablo Hasél és pel compliment de 2 anys i 4 mesos, per la suma de les dues condemnes.
Les altres condemnes de Hasél
Però Hasél té altres condemnes. El 2017 va ser condemnat per un delicte lleu d'ofensa a l'exalcalde de Lleida, Àngel Ros.
El 2018, va ser multat per la violació de seu del Banc Santander de Lleida. El 2020, el van condemnar a 2 anys i mig de presó per agredir el testimoni d'un judici, una pena que actualment està pendent de recurs.
També el 2020, Hasél va ser condemnat per agredir un periodista de TV3 durant una ocupació a la Universitat de Lleida, a una pena de 6 mesos de presó. El raper va impedir als informador que gravessin tapant-los la càmera. Aquesta sentència també està recorreguda.
Totes elles sumen 3 anys de presó.
Reaccions polítiques
El diputat de la CUP, Albert Botran, ha denunciat l'empresonament de Pablo Hasél reproduïnt una cançó del raper a la tribuna del Congrés. El President d'Unides Podem i els comuns a la cambra espanyola, Jaume Asens, ha avançat que s'han posat en contacte amb l'advocat de Hasél per tenir el seu vistiplau per demanar l'indult en les properes hores.
En sentit contrari s'ha pronunciat el portaveu nacional del PP, José Luis Martínez-Almeida, que ha asseverat aquest dimarts que és una "bona notícia" que el raper Pablo Hasél hagi estat detingut i empresonat, ja que significa que "un delinqüent acaba a la presó", i li ha retret el que considera una "rebequeria": tancar-se a la Universitat de Lleida per dificultar la seva detenció.
Martínez-Almeida ha dit que és "sorprenent" que calgui pronunciar-se sobre aquest fet, així com que se l'"empari" des del govern espanyol o que el vicepresident segon, Pablo Iglesias, afirmi que no vivim en una democràcia.
- ARXIVAT A:
- Llibertat d'expressió Audiència Nacional Pablo Hasél