Els lletrats del Congrés admeten per primer cop que es pot investigar el rei emèrit
Accepten que una comissió el pugui investigar per les targetes opaques, una petició que fins ara la mesa sempre ha rebutjat
Els lletrats del Congrés dels Diputats han admès per primera vegada una comissió d'investigació sobre el rei Joan Carles.
Els serveis jurídics de la cambra han avalat la petició de diversos grups, com ara Unides Podem i partits independentistes, que reclamen investigar l'ús de targetes opaques per part del rei emèrit.
Els lletrats entendrien que els fets són posteriors a l'abdicació del monarca, el juny de 2014 i, per tant, ja hauria perdut la seva inviolabilitat. Fins ara, sempre s'havien mostrat contraris a tramitar comissions d'investigació sobre actuacions del rei emèrit, amb l'argument que tenia inviolabilitat amb "efectes jurídics permanents".
Només aquesta legislatura, els lletrats s'havien manifestat en contra d'una comissió d'investigació del rei en cinc ocasions, totes a instàncies d'Unides Podem o de les formacions independentistes.
Aquesta vegada, sense especificar-ne els motius, la resolució dels lletrats es limita a admetre "la sol·licitud de creació d'una comissió d'investigació sobre l'ús de targetes de crèdit opaques per part del rei emèrit, posteriorment a la seva abdicació, amb càrrec a fons procedents de l'estranger".
El digital eldiario.es va revelar al novembre l'ús de targetes "black" vinculades a un compte a l'estranger per part de Joan Carles, la reina Sofia i uns quants dels seus nets. Les despeses que investiga la justícia van del 2016 al 2018, és a dir, un cop el monarca ja havia passat el relleu al seu fill, Felip VI.
Després de veure la llum l'escàndol, el rei va pagar més de 678.000 euros a Hisenda per provar d'evitar que un procés judicial pel presumpte ús de targetes opaques.
El PSOE, que té la clau, hi votarà en contra
La mesa del Congrés haurà de prendre aquest dimecres una decisió definitiva i el vot del PSOE serà clau per saber si finalment es crea una comissió parlamentària sobre l'actuació de Joan Carles I. Segons ha avançat la Cadena SER i han confirmat fonts del partit, els socialistes hi votaran en contra.
La mesa la integren 9 diputats, dels quals 3 són del PSOE, 3 d'Unides Podem, 2 del PP i 1 de Vox. Socialistes i Unides Podem, malgrat formar govern de coalició, han mantingut posicions diferents sobre la necessitat d'investigar la monarquia.
Un cop s'ha sabut la decisió dels lletrats, el portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, ha afirmat que "ja no hi ha excusa" perquè s'ha aconseguit "esquivar les pegues jurídiques" i ara la decisió "és purament política".
El PSOE, però, mantindrà la posició que ha tingut fins ara en aquest tema, que és que no li pertoca al poder legislatiu controlar la monarquia. Al·leguen que aquest tema ja l'investiga el Tribunal Suprem i que la jurisprudència del Tribunal Constitucional determina que, entre les funcions de la cambra parlamentària no hi ha el control de la monarquia ni del Cap de l'Estat.
El veto del PSOE impedirà que la creació d'una comissió d'investigació es debati en el ple del Congrés.
La petició d'investigar el rei la van subscriure Unides Podem, ERC, Bildu, Més País, Compromís, la CUP i el BNG.
L'informe dels lletrats no és vinculant i, de fet, no serà la primera vegada que el PSOE actuï en sentit contrari al que proposen els lletrats. Ja ho va fer al juny, quan va votar en contra d'una comissió d'investigació sobre la relació de l'expresident espanyol Felipe González amb els GAL, arran d'uns documents de la CIA que van vincular l'exdirigent socialista amb la creació del grup terrorista responsable de la guerra bruta contra ETA.
Joan Carles I tindrà el títol de rei de forma vitalícia
D'altra banda, el govern espanyol ha indicat que Joan Carles I mantindrà "vitalíciament" el títol de rei amb caràcter honorífic, que va adquirir en abdicar després de 39 anys de regnat.
Ho afirmat l'executiu en resposta a una pregunta parlamentària que va fer el senador de Compromís Carles Mulet.
El govern espanyol argumenta que aquesta és la pràctica que segueixen països on "existeixen situacions similars a la de la monarquia parlamentària espanyola", com Bèlgica, Luxemburg o el Japó.
- ARXIVAT A:
- BorbonsMonarquiaCasa Reial espanyola
